L’historiador medievalista Josep Maria Sans i Travé, que va dirigir l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) entre el 1992 i el 2015, ha mort aquest diumenge, segons ha informat la Generalitat. Nascut el 1947, va ser una figura clau en la consolidació de l’ANC. Sota la seva direcció es va impulsar la construcció de la seu de Sant Cugat del Vallès, inaugurada el 1995, i es va reforçar el paper de l’arxiu com a centre de referència per a la preservació de la memòria documental de Catalunya. Entre les iniciatives més destacades del seu mandat hi ha la reivindicació del retorn dels ‘papers de Salamanca’, la creació d’un mecanisme per incorporar els fons documentals dels presidents de la Generalitat i la incorporació de llegats de personalitats com Pau Casals, Montserrat Roig i Josep Puig i Cadafalch, així com nombrosos fons nobiliaris, patrimonials i empresarials que fins aleshores es trobaven fora del sistema públic d’arxius.
Sans també va ser director tècnic de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona des del 1976 i, a partir del 1980, va assumir la direcció del Servei d’Arxius del Departament de Cultura, des d’on va tenir un paper destacat en la construcció de l’estructura arxivística de Catalunya al principi de la democràcia. De fet, en aquest període va impulsar la creació d’una xarxa d’arxius locals i comarcals, va promoure l’organització dels arxius administratius de les conselleries i organismes de la Generalitat i va participar en l’elaboració dels primers avantprojectes de la legislació catalana en matèria d’arxius. Posteriorment, entre el 2003 i el 2004, també va exercir com a director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat.
Veu reconeguda de la historiografia catalana
Format com a medievalista, Sans es va llicenciar en Història el 1971 i va completar els seus estudis a Itàlia, on es va doctorar dos anys més tard. Després d’una breu etapa docent a la Universitat de Barcelona, el 1980 va orientar definitivament la seva carrera cap a l’administració arxivística i la gestió del patrimoni documental de la Generalitat. Paral·lelament, va mantenir una intensa activitat investigadora centrada en la història de Catalunya entre els segles XI i XV, amb treballs dedicats al notariat català, a les institucions de la Generalitat medieval i moderna i als ordes militars, àmbits en què es va consolidar com una de les veus més reconegudes de la historiografia catalana contemporània.
Sobre el notariat català, va impulsar congressos, publicacions especialitzades i edicions de fonts documentals des de la Fundació Noguera, alhora que va dirigir la revista Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols entre 1974 i 1984. També va liderar l’edició dels deu volums dels Dietaris de la Generalitat, publicats entre 1994 i 2008, una obra de referència per al coneixement de la història institucional catalana.