S'ha mort Jorge Martínez, líder d'Ilegales i icona del punk-rock espanyol, a 70 anys. Feia unes poques setmanes que estava ingressat a l'Hospital Central d'Astúries, a Oviedo, per un càncer que el mes de setembre el va obligar a cancel·lar tots els seus concerts. Va ser el 19 de setembre quan la banda va anunciar la cancel·lació de tots els concerts previstos per un temps indefinit, per mort dels problemes de salut del seu vocalista i guitarrista. Martínez s'havia de sotmetre a un tractament contra la malaltia, fet que obligava a aturar per complet l'activitat en directe. En els últims mesos, Ilegales ja havia hagut de cancel·lar diverses actuacions per aquesta mateixa situació. La decisió "tan difícil com inevitable" responia exclusivament a la necessitat que Martínez concentrés totes les energies a recuperar-se.
Més conegut com a Jorge Ilegal o Jorjón, l'autor de Soy un macarra o Tiempos Salvajes, feia més de 40 anys que estava al capdavant d'una de les bandes llegendàries del rock espanyol, i era un dels pocs de la seva generació que seguia en actiu. "L'al·licient de seguir amb un grup després de 40 anys consisteix a arriscar malgrat d'haver donat amb una fórmula que funciona" i tractar de "no treure sempre el mateix disc", assenyalava el líder de la banda després d'anunciar el mes de febrer el llançament del seu últim disc i tretzè disc, Joven y arrogante. Des de la distribuïdora Ataque han assenyalat que "no per inesperat o previsible ha estat menys dur", i que "era un tipus de gran fortalesa que volia viure".
Una de les bandes més salvatges
Ilegales és considerada una de les bandes més salvatges de la música espanyola i ara s'ha acomiadat del seu líder, que en els anys 80 va proclamar que "Europa ha muerto" o "Heil, Hitler" per avisar contra els feixismes supervivents. Nascut a Avilés el 1955, va començar en orquestres de música popular, en locals, balls i algunes festes patronals. El 1976 va aconseguir el carnet de músic professional que expedia el Sindicat Nacional de l'Espectacle durant el franquisme, i a 21 va abandonar la carrera de Dret que havia començat a la Universitat d'Oviedo per dedicar-se a la música. Va començar primer amb el trio Madison, que funcionava des del 1977 amb Martínez i el seu germà Juan Carlos al capdavant. Eren rockers, mods i punks, amb un punt salvatge que sobresortia per una guitarra lacerant i un baix temerari, un domini del tempo i un so nítid que permetia entendre les lletres.
Va cometre furts contra l'Església per finançar la fundació d'Ilegales el 1982, amb la publicació d'un àlbum homònim. Entre el 2011 i 2014 van viure un parèntesi, en el qual Martínez va muntar un projecte anomenat Jorge Ilegal y los Magníficos, però això no els va impedir publicar tretze discs d'estudi, tres discs en directe, dos recopilatoris, una caixa amb l'antologia discogràfica de la banda i el documental Mi vida entre las hormigas, en el qual es parlava del grup com el "més salvatge". "Ho som, sense dubte. Ilegales és un grup de rock i tot el que es considera com a tal ara són en realitats travestis del rock", insistia el músic.
Considerava intrínseca al gènere l'equació "sexe, drogues i rock and roll", i sumava la variable de la violència, sobretot verbal i de pensament. Tot, per l'època en la qual van néixer, després de la dictadura. D'aquí surt la cèlebre "Heil, Hitler", que va estrenar amb una gorra nazi davant de 15.000 persones que van estar a punt de fer-li mal.
Uns anys més tard, va explicar que ho feia "no només per molestar els qui van sacralitzar una esquerra que ens alliberaria de tot mal", sinó per alertar de la presència "d'una extrema dreta que ha sobreviscut malgrat tot". I el temps li ha donat la raó, sembla. "L'arrogància ha de ser impertorbable en qualsevol rocker que s'apreciï", insistia més de 40 anys després, quan va publicar el seu darrer treball, feliç d'haver sortit d'una addicció a l'heroïna i enganxat només al vi, a la música i al llenguatge.