El novel·lista britànic Frederick Forsyth ha mort aquest dilluns a 86 anys després d'una breu malaltia. L'escriptor, especialitzat en thriller, va arribar a ser supervendes en diverses ocasions pel seu estil senzill i amb trames àgils, molt lligades al crim, la política o l'espionatge. Forsyth va escriure llibres com Xacal (1971), amb el qual va arribar a vendre més de 75 milions d'exemplars, El expediente Odessa (1972) o Los perros de la guerra (1974). Una altra característica de les seves obres és el ric context en què es desenvolupen, perquè sovint estan farcides de referències tècniques i històriques que aporten credibilitat al relat. Al llarg de la seva vida, Forsyth va treballar de periodista, pilot, comentarista i espia, a banda d'escriptor. Pel que fa a aquesta darrera faceta, val a dir que Forsyth va ser un autor molt prolífic i va escriure més de 25 llibres, molts dels quals van ser portats a la gran pantalla.
"Plorem la mort d'un dels escriptors de thriller més importants del món", ha escrit el seu agent literari, Curtis Brown, en un comunicat on ha informat també que l'escriptor ha mort a casa seva, envoltat de la seva família i després d'una curta malaltia.
Forsyth, un espia del Servei d'Intel·ligència britànic
Nascut a Ashford (Anglaterra) l'any 1938, va ser educat a la Tonbridge School i a la Universitat de Granada, i de molt jove, a 19 anys, va entrar a formar part de la Royal Aire Force, on va servir fins al 1958. Com a periodista, va començar la seva carrera de corresponsal per l'agència Reuters a diversos països i posteriorment per la BBC. Més tard va tenir l'oportunitat de fer de corresponsal a la guerra de Biafra. Aquell esdeveniment va marcar per sempre la seva trajectòria vital i també professional perquè el va inspirar per escriure Génesis de una leyenda africana: la historia de Biafra i perquè va ser allí on va començar a treballar per al Servei d'Intel·ligència britànic. Malgrat que Forsyth va desmentir durant anys que fos un espia, a la seva autobiografia va admetre que durant dues dècades va formar part del cos. Va ser també en aquesta obra on va reconèixer que ell mai va voler ser escriptor: "Al cap i a la fi, els escriptors són criatures estranyes, i si intenten guanyar-se la vida amb allò que fan, encara més", va escriure. Sobre ell, i els seus llibres, va afegir que eren "lleugers, però populars. Els meus llibres es venen".