L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs i Massip ha mort aquest diumenge 5 de febrer als 95 anys, segons ha informat la seva editora, Isabel Martí. Espinàs era un dels grans autors populars de Catalunya, molt reconegut per les novel·les, per les cròniques de viatges pel país i pels articles periodístics durant diverses dècades al diari Avui, des del primer número. Espinàs deixa una extensa col·lecció de gairebé un centenar de llibres, amb la que es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut, després que amb 26 anys va guanyar el premi Joanot Martorell per la novel·la Com ganivets o flames. 

Va ser molt polifacètic, amb les arrels enfundades sempre en el periodisme. Va ser cofundador l'any 1961 d'Els Setze Jutges, el grup promotor de la Nova Cançó del qual va formar part juntament amb Lluís Llach, Joan Manuel Serrat o Maria del Mar Bonet, i més tard de l'editorial La Campana, el 1985. També va presentar el reconegut programa d'entrevistes Identitats a TV3. Amb una tècnica realista, de testimoni o psicològica, fonamentada en el periodisme, des dels inicis va destacar per tenir un estil guiat per la recerca de la claredat i en el qual destaquen la ironia i un treballat equilibri entre emoció i distanciament. Va ser amic de l'escriptor Camilo José Cela, amb qui va compartir de jove un recorregut pel Pirineu.  

Una obra extensa

En la seva producció són molt destacats els llibres de viatges. Circumscrits generalment a comarques dels Països Catalans recorregudes a peu, les cròniques recullen de manera impressionista moments i sensacions d'on n’emergeix un retrat idiosincràtic de les terres visitades i els habitants. Espinàs es va iniciar en la ficció amb la seva primera obra, Com ganivets o flames, l'any 1953, amb la qual va aconseguir el premi Joanot Martorell. Fins al 1968 va escriure nou novel·les més, i entre elles destaquen L'últim replà, que li va permetre aconseguir el premi Sant Jordi. A partir de la dècada dels 70 es va dedicar als gèneres de no-ficció, amb llibres de viatges, proses memorialístiques i articles a la premsa. De manera esporàdica, Espinàs escrivia al diari El Correo Catalán, i setmanalment a la revista Destino. Més tard, va passar a escriure de forma diària al diari Avui. El teu nom és Olga (1986) és una de les obres més personals de l'escriptor, sobre la seva filla Olga amb síndrome de Down, que va morir l'any 2019. A part d'escriure, Espinàs també componia i cantava cançons pròpies, per a adults i per a infants, com va quedar patent en l'etapa d'Els Setze Jutges, on es va revelar com un gran admirador del cantautor de Seta, George Brassens, i la chanson française. 

L'escriptor va enregistrar diversos discos, el primer dels quals es va titular precisament Espinàs canta Brassens (1962). En aquells anys del tardofranquisme va continuar publicant discos, amb adaptacions de temes francesos —especialment de Brassens—, amb cançons tradicionals catalanes o amb creacions pròpies. El 1963 va aconseguir el Premi del Disc Català. Posteriorment, va continuar amb la feina de composició i traducció de temes per a altres intèrprets, com Guillermina Motta o Joan Isaac.

L'any 1974 va escriure la lletra de l'actual himne del Barça, el Cant del Barça, juntament amb Jaume Picas. 

Reconeixements a la seva carrera

A banda dels premis atorgats a obres seves també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona (1983), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi Nacional de Cultura (1995), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2002), la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2002), el Premi d’Honor de la Comunicació de la Diputació de Barcelona (2007), el premi Ofici de Periodista (2013) del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015). 

Capella ardent al Palau de la Generalitat

El Palau de la Generalitat acollirà la capella ardent de Josep Maria Espinàs. Així ho han acordat el president Pere Aragonès i la família de l'escriptor, després que el president mostrés la voluntat que el Palau de la Generalitat pogués acollir la vetlla atesa la seva distinció amb la Medalla d’Or de la Generalitat. Així doncs, està previst que la capella ardent s'instal·li al Saló Sant Jordi, tot i que, els detalls sobre els horaris en què quedarà oberta es faran públics durant les pròximes hores.