L'escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique, un dels últims grans noms del boom de la literatura llatinoamericana, ha mort aquest dimarts a 87 anys, segons han confirmat a través de sengles publicacions a les xarxes socials la Casa de la Literatura Peruana i la Càtedra Vargas Llosa. L'autor va néixer l'any 1939 en el si d'una notable família de banquers de Lima, fill i net de banquers, i rebesnet de lluitadors per la independència de la república sud-americana. La seva experiència creixent entre l'alta societat de la capital li va permetre escriure Un mundo para Julius, la seva primera i més cèlebre novel·la. L'any 1964 s'instal·la a Europa, primer a París i més endavant, després d'una estada als Estats Units, a Madrid, on estudiaria i construiria la seva carrera literària.
És a Barcelona on comença la seva carrera literària, gràcies a la figura de Mario Vargas Llosa, que l'apadrina des de l'inici, i li recomana presentar el seu primer manuscrit a Carlos Barral, l'editor de l'editorial barcelonesa Seix Barral, perquè la seva carrera pogués despuntar. L'any 1970, Bryce Echenique publica Un mundo para Julius, la seva primera novel·la i que, per a molts, encara és la més coneguda. Amb una mirada crítica i mordaç cap a l'alta societat de Lima, l'autor retrata en la novel·la les característiques de l'aristocràcia limenya de l'època, on destaca la hipocresia, l'elegància, el racisme i la desigualtat social. Igual que moltes altres novel·les seves, la primera també inclou elements autobiogràfics. Bryce, per exemple, va néixer i créixer a la mateixa mansió que el protagonista de la novel·la, i va anar a la mateixa escola que el Julius de la seva obra. La publicació de la novel·la coincideix amb l'arribada al poder dos anys abans de Juan Velasco Alvarado i la nacionalització, el 1970, del Banc Internacional del Perú, del qual havia estat gerent el seu pare i president el seu avi, el que va provocar la caiguda de la família.
L'últim del boom
Després del primer èxit, Echenique marxa als Estats Units a finals dels 70 amb una beca de la Fundació Guggenheim. Més endavant, ja als 80, arriba a Madrid on s'establiria fins a principis del segle XX, quan torna al Perú. Durant tots aquests anys tornava periòdicament al seu país natal, però la inestabilitat política provoca també períodes de llargues tornades a Europa. Dels viatges entre els Estats Units, Espanya i el Perú en surten diverses novel·les com La vida exagerada de Martín Romaña (1981) o El hombre que hablaba de Octavia de Cádiz (1985), en les quals retrata en la vida dels llatinoamericans fora dels seus països. Tot i que va ser coetani dels grans escriptors de l'anomenat boom, va començar a publicar als 70, ja començat el fenomen, per la qual cosa se'l reconeix com un autor tardà del mateix o del postboom. El 2019, a 80 anys, va anunciar la seva retirada de la literatura després de publicar Permiso para retirarme. Antimemorias 3. Va rebre, entre molts altres premis, el Premi Planeta el 2002 per El huerto de mi amada, el Premi Nacional de Narrativa a Espanya el 1998 per Reo de Nocturnidad o el Premi Nacional de Literatura del Perú de 1972 per Un mundo para Julius.
L'escàndol per plagi
Una obra brillant que va quedar oblidada per un escàndol el 2006 relacionat amb el plagi d'uns articles. El 9 de gener del 2009 un tribunal peruà el va condemnar a pagar una multa d'uns 53.000 dòlars pel plagi de 16 textos de 15 autors, un d'ells de Sergi Pàmies publicat a La Vanguardia i un altre a El Periódico de Extremadura. Echenique va intentar provar que els articles havien estat publicats sense la seva autorització i es va defensar argumentant una trama de desprestigi per la seva oposició a l'expresident peruà Alberto Fujimori. A més, segons va explicar el 2019, va ser absolt de totes les acusacions de plagi: "Vaig contractar un advocat, vaig guanyar el judici en primera i segona instància i la fiscalia no només em va absoldre plenament sinó que va arxivar l'assumpte definitivament", va emfatitzar.