Asunción Balaguer, degana de les actrius espanyoles, ha mort avui a Cercedilla (Madrid) als 94 anys, segons han informat fonts de la AISGE (Artistes i Intèrprets Societat de Gestió), entitat de la qual l'artista era la sòcia número 3.

Vídua de l'actor Paco Rabal, mare del director de cinema Benito Rabal i l'artista Teresa Rabal, així com àvia del també actor Liberto Rabal, l'actriu, nascuda a Manresa (Bages), va ser condecorada en 2012 amb un premi Max de teatre i la Creu de Sant Jordi el 2013, entre altres reconeixements.

Un dels seus últims papers va ser a 'Polseres vermelles', i al documental 'Una mujer sin sombra', estrenat el 2013, en què feia balanç de la seva vida.

Balaguer, que havia complert 94 anys el 8 de novembre, va ser ingressada fa una setmana després de patir un ictus al seu domicili de Alpedrete, el municipi on va fixar la seva residència a principis dels anys vuitanta en companyia del seu marit.

El seu cos serà vetllat al tanatori de Collado Villalba i, després de la incineració, els seus fills, Benito i Teresa Rabal, traslladaran les cendres a Águilas (Múrcia), on descansen des de 2001 les del protagonista de "Los santos inocentes".

Nascuda a Manresa

Nascuda el 8 de novembre de 1925 a Manresa en el si d'una família burgesa, l'actriu va pujar per primera vegada a un escenari amb tretze anys, en plena Guerra Civil, en una funció de Santa Teresa de Jesús a càrrec de l'Institut de Teatre.

Ja a Madrid, va conèixer Francisco Rabal quan aquest es va incorporar a la companyia Lope de Vega.

Durant el més de mig segle que va durar el seu matrimoni amb l'actor, Balaguer va relegar en part la seva faceta interpretativa, però quan es va quedar vídua als 75 anys va reprendre la vida artística amb totes les conseqüències i va escriure les seves millors pàgines com a actriu.

Entre 2010 i 2013 va obtenir quatre premis consecutius de la Unió d'Actors; el 2012, la revista Teleprograma va distingir tota una vida de dedicació a l'ofici amb el TP d'Or i el 2013 recolliria el premi Max a l'actriu de repartiment pel musical "Follies", en el qual va cantar i va ballar en les millors escenes.

El primer d'ells, recorda la Fundació AISGE, va ser precisament el Premi Actua, que concedeix la institució i que li va atorgar el 2010 per la seva perllongada i fructífera trajectòria.

Moments abans d'aixecar aquest trofeu, Balaguer confessava amb gràcia el motiu del seu salt a la interpretació: "m'avorria la meva vida. No m'agradava sent jo mateixa i desitjava fer d'altres persones. Aquesta és la feina més bonica, entre altres coses, perquè no t'avorreix. Si tornés a néixer, tornaria a ser actriu. I m'agradaria tenir una altra vida, eh? ".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat