Fins al 19 de novembre es pot veure a la sala de dalt de la Sala Beckett l'obra Miracle de l’autora vienesa Encis Maci. L’espectacle es va estrenar dijous passat i es podrà veure a Barcelona durant tres setmanes. Després, es podrà veure a la Schauspielhaus Wien, i allà disposaran d’un període d’exhibició i de residència. Es tracta d’una producció vienesa amb la Beckett com a col·laboradora, un fenomen gens natural. El text juga constantment amb l’alemany, el castellà i el català. La traducció —l’original estava totalment escrit en alemany— l’ha fet Maria Bosom, ànima de la companyia Unterdenlinden, especialment coneguda per escenificar autores referents de l’escena alemanya.
Parlant amb l’Encis Maci, ens reconeix que aquest projecte és com tornar a casa. “Per mi és un retorn als orígens després d’haver estrenat obres en altres teatres”. Wunder és el títol alemany, i el director Juan Miranda s’encarrega de recordar-nos la polifonia que representa en aquest idioma («wunder» miracle, «wunde» ferida). Maci va néixer l’any 1993 a l’oest d’Alemanya. Va ser amb l’obra Mitwisser que va ser reconeguda amb premis, estrenada a Viena. I és a través d’un amic comú que el director del muntatge va descobrir la seva obra. El text s’havia representat en format de lectura dramatitzada a Munic, i s’ha estrenat com a muntatge a la Beckett.
Dividida en tres parts, la peça situa en el centre els cossos de diferents dones. La primera part és la representació d’un ritual, en termes de l'autora: “una forma de respirar col·lectivament” de diferents vides. És la part troncal, en la qual els cossos són protagonistes, i les intervencions de diàleg es filtren de la necessitat de construir una coreografia entre les actrius. La segona part de l’escena és una deconstrucció: amb escenes de dones fent els seus monòlegs i que s’identifiquen amb el públic, la més coneguda de totes la pintora Artemisia Gentileschi. I la tercera reprèn la idea de ritual de la mà d’un ull autobiogràfic que torna a assenyalar les funcions del ritual, i recorda escenes en una capella que se situa a l’Europa de l’Est.
Un dels objectius del text, diu l'Encis, és representar el que és profà i el que és sagrat. El coneixement que pot donar un miracle i la tensió que en sorgeix contraposant-ho amb una classe de Zumba, o la col·locació de maons. Per a en Juan, la dificultat era representar la “representació d’un fet, el religiós”. L’equip artístic —mig català, mig vienès— ha presentat una escenografia que recorda a un altar. Les projeccions de la traducció complementen la buidor de la sala de dalt, en la qual els cossos són el centre de l’espectacle. Amb una execució desigual per part de les actrius, l’obra desperta riures entre el públic d’un text del qual se'n destaquen la seva melodia i prosòdia exagerada i accentuada.