José Mª Guerrero Medina (Jaén, 1942) és un pintor format a Catalunya i amb una carrera estretament vinculada, en les darreres dècades, a la Fundació Vila Casas. Ara, 60 anys després de començar la seva carrera, els Espais VolART de la Vila Casas ofereixen una mostra de la seva obra, com una de les exposicions estrella d'aquest any, que ocupa els tres àmbits de la sala. "No es tracta d'una exposició retrospectiva, però sí de la més gran exposició que s'ha organitzat sobre aquest pintor", explica Àlex Susanna, comissari de l'exposició juntament amb Glòria Bosch. Susanna explica que aquesta exposició, que conté una seixantena d'obres, és una mostra del compromís de Guerrero, un compromís social, però també un compromís amb ell mateix i, sobretot, un compromís amb la pintura. Aquesta exposició, ideada per Antoni Vila Casas i el propi pintor, es podrà veure als Espais VolART del 24 de gener al 24 de maig. Les entrades es poden comprar al mateix espai, al carrer Ausiàs Marc 22, o bé per internet.
Guerrero Medina. Figura 1. 1974. Oli sobre tela. 61x50cm
Un vers lliure
Susanna destaca que en el món de la pintura, Guerrero és un "vers lliure", "un franctirador de la pintura", un artista excepcional que es desmarca de corrents i de modes. "Mai no he copiat ningú", assegura el pintor, tot i que reconeix les influències rebudes de Rembrandt, de Francis Bacon i de Velázquez. Normalment l'adscriuen a la "figuració expressionista de la segona meitat del segle XX", el que per a Susanna "vol dir moltes coses i res d'especial". Susanna aclareix que quan pinta, Guerrero no té una voluntat de fer una còpia mimètica d'alguna cosa, sinó que pinta a partir "del propi magma de forma i de color". Les seves figures pintades amb tons severs esclaten amb alguns punts de color. Aquesta exposició ha triat centrar-se en la "figura humana", un element recurrent en l'obra del pintor, tal i com es pot veure en els llibres d'esbossos que també s'exposen a la mostra (Guerrero treballa a partir d'esbossos a llibres, que ell considera que en sí, "ja són pintures").
Retrats de l'exili
Un pot amb sorra d'Argelès i amb un retrat d'un grup d'exiliats dóna un toc de corporeïtat en una de les sales més impressionants: la que recull les obres de Guerrero dedicades a l'exili republicà. En aquesta sala s'hi presenten, de forma contrastada, uns grans quadres que mostren les columnes de refugiats marxant de l'Estat espanyol (o els mateixos fugitius tancats al Camp d'Argelès) amb retrats de mida més petita on es pretén mostrar la dimensió de la tragèdia posant-li rostre. Guerrero es va inspirar en les imatges dels grans fotògrafs de l'època, com Robert Capa, (i en el llibre Crist de 200.000 braços, escrit per Agustí Bartra al camp de concentració), però a partir d'aquestes imatges en fa una lliure interpretació dels fets. De fet, en els retrats imaginaris dels refugiats a la fi el que domina és una simple ratlla negra que els envolta, front a un rostre que va quedant desdibuixat.
Guerrero Medina. Garrote 1. 1974. Olis sobre taula. 146x114cm.
El Guerrero més antifranquista
Un dels espais de l'exposició està destinat a l'Art-denúncia. De fet, Guerrero va pintar molts quadres amb rerefons polític, sobretot durant els darrers anys del franquisme. Però ell deixa clar que "mai es va interessar en el pamflet", sinó que a ell li interessava la pintura. Entre d'altres, presenta diversos quadres de la sèrie La silla de la muerte, consagrats a l'execució de Puig Antich. Explica que li va implicar molt de patiment pintar-los, com també El paredón, una obra dedicada als darrers afusellats pel franquisme. Alguns dels quadres d'aquesta sala, com La processó, representen masses sense cares, que contrasten amb alguns personatges molt visibles, que posen rostre al patiment de la nombrosa massa. (com al quadre La processó). Per a Àlex Susanna, aquesta és la part de l'obra de Guerrero que més connecta amb Miguel Henández i amb Antonio Machado. A la mateixa sala s'hi exposen diversos quadres realitzat, als anys setanta, a gent de Jaén, amb el tema de fons de la solitud. Es tracta d'una sèrie de personatges, amb el rostre desdibuixat, cada cop més petits, enfrontats a un immens fons de tons groguencs, que reforcen aquest sentiment de solitud.
Guerrero Medina. Retrato de mi padre. 1978. Oli sobre tela. 100x81cm.
Jugant amb la memòria
El primer àmbit, a l'entrada de l'exposició, està destinat a les pintures de la sèrie "Fragments de la memòria", inspirada en vivències del passat de l'artista (però d'una forma "no narrativa", basada en simples impressions). Guerrero evita reproduir escenes explícites del seu passat. Afirma que en principi deixa la seva ment en blanc i fa els primers traços de cadascuna d'aquestes obres, i que a partir d'aquestes primeres línies, "la mateixa tela, per si mateixa, et diu com omplir-la". "Si vols fer una pintura molt conscient, et perds moltes coses pel camí", assegura. "Mai no em plantejo què vull dir amb aquestes obres", apunta. Per a ell, un dels mèrits de les obres d'aquesta sèrie és que el seu missatge és obert i que tan sols tenen sentit, quan "les poses davant el mirall de l'espectador, que hi pot veure coses diferents de les que hi veu l'artista". Entre les pintures d'aquest estil, se'n mostren algunes de colors vius, de la "sèrie vermella" i d'altres de tons freds, de la "sèrie blava".
Guerrera Medina. Crit 1. 2009. Tinta xinesa sobre paper. 180x80 cm.
Tot democratitzant Velázquez
Una de les sales dels Espais VolART està reservat a l'àmbit "Pintant Velázquez", en el que Guerrero versiona algunes obres de l'artista barroc (l'artista argumenta que això li ha estat possible perquè a desgrat d'admirar Velázquez, sent una gran diferència cap a ell, a l'inrevés del que li passa amb Goya). Guerrero recupera personatges diversos dels quadres de Velázquez, i amb ells composa primer un mosaic de rostres amb petites aquarel·les i, després, recrea, amb el seu particular estil, els rostres de diversos personatges dels quadres de l'artista. I els discrets servidors de Velázquez arriben a adquirir una gran rellevància. En els grans olis, la menina ocupa el mateix espai que un bufó, i el bisbe no és privilegiat respecte a la minyona (de forma excepcional, en la seva carrera, Guerrero Medina dibuixa rostres molt clars, ben identificables). L'exposició també té un espai participatiu destinat a tots els públics en què el visitant pot verificar com ha treballat Guerrero Medina a partir dels quadres de Velázquez. El públic també té la ocasió de reproduir el principi creatiu de Guerrero en els seus Fragments de memòria, a través de tres passes: observa (amb un mirall), recorda i expressa (mitjançant una pissarra). Guerrero continua en plena forma i explica que aquesta, "no és la seva última exposició". De fet, promet que ben aviat la Fundació Vila Casas promourà una nova exposició de la seva obra a l'Espai La Mercè de Girona. Assegura que serà ben diferent de la dels Espais VolART i que se centrarà en el paisatge, que ell treballa de forma ben diferent. "Per a mi, el paisatge és un joc", argumenta; "Em sento feliç, pintant paisatges. La natura és el meu pulmó", explica aquest pintor instal·lat a l'Empordà, enmig d'un paisatge natural que el motiva com a artista.
Foto de portada: Guerrero Medina. Camí de l'exili. 1975. Oli sobre tela. 250x400.