A principis del segle XIV, els catalans van obrir l’estret de Gibraltar al trànsit naval de les potències cristianes (tancat d'ençà de la invasió àrab de la Península, 711). A partir d’aquell moment, les navegacions —entre escala i escala— es van fer més llargues i l’estiba d’aliments i aigua per a la tripulació va esdevenir la prioritat dels armadors, que planificaven travessies sense motins. Però quins van ser els productes que es van convertir en els aliments habituals, a bord, de la marineria catalana medieval?