Barcelona, 31 de maig de 1410. Fa 616 anys. Martí I, anomenat “l’Humà”, rei de la Corona catalanoaragonesa moria —sobtadament i inesperadament— sense descendència legítima. El seu únic fill Martí, anomenat “el Jove”, havia mort —també, sense descendència legítima— l’any anterior (1409) durant la campanya de pacificació de Sardenya, que els historiadors contemporanis anomenen “el Vietnam català”. Poc abans, (1407) i precisament en previsió a una prematura desaparició de l’hereu, el rei Martí I, coneixedor de l’existència de dues criatures engendrades pel “Jove” havia ordenat el seu trasllat a Barcelona. Segrest, podríem dir, perquè es faria contra l’opinió de les respectives mares d’aquesta descendència.
Qui és qui? Els nets il·legítims de Martí I
Frederic d’Aragó-Rizzari (Palerm, 1402) i Violant d’Aragó-Pesce (Catània, 1404) van esdevenir l’últim cartutx per assegurar la continuïtat del Casal de Barcelona, fundat per Guifré el Pilós el 870. Però Martí I moriria, sospitosament, la nit anterior a la cerimònia que havia de legitimar i proclamar hereu Frederic. I, des d’aquella mateixa nit, el petit Frederic restaria oblidat i abandonat, els seus drets dinàstics mai serien confirmats, i apareixerien en escena una sèrie de personatges, amb una estreta relació amb el difunt rei i molt ben posicionats políticament, que es proposarien per ocupar el tron. Martí I va ser assassinat per impedir la legitimació de Frederic? I, si és així, qui tenia motius per fer-ho?
Qui és qui? Violant d’Aragó-Bar, la neboda “francesa” del difunt rei
En el moment en què “l’Humà” desapareix d’escena (1410), Violant (Barcelona, 1384) era l'única descendent supervivent del rei Joan I, el germà gran i predecessor de Martí I. Una mena de llei sàlica no escrita imperant a la cancelleria de Barcelona havia impedit que succeís el seu pare. Però el 1410, Violant —casada amb un Anjou i amb el suport de la corona francesa— va arribar amb molta força i fent un autèntic desplegament de capacitat i d’ambició. Només cal pensar que, poc després, amb la seva extraordinària intel·ligència política aconseguiria canviar el rumb de la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) en benefici de França. Violant tenia motius sobrats per impedir la legitimació i proclamació de Frederic.
Qui és qui? Ferran de Trastàmara, el nebot castellà del difunt rei
Ferran (Medina del Campo, Castella, 1380), era el segon plançó d’Elionor d’Aragó (germana petita de Joan I i de Martí I) i del rei castellanolleonès Joan I. I, per tant, era el germà petit del futur Enric III. Però el 1409, quan Martí el Jove mor a Sardenya, l’escenari castellà s’havia alterat substancialment. El nou rei Enric III (el germà de Ferran) havia mort prematurament. I Ferran s’havia convertit en el regent —per la minoria del seu nebot i fill del difunt rei—, en el parent legítim de gènere masculí més proper a “l’Humà”, i en el candidat preferit per les classes mercantils de Barcelona i de València per dirigir els destins de l’edifici polític catalanoaragonès. Ferran també tenia motius sobrats per impedir la legitimació i proclamació de Frederic.
Qui és qui? Jaume d’Urgell, el cunyat ranci del difunt rei
Jaume (Balaguer, 1380), comte d’Urgell, s’havia casat amb Isabel d’Aragó-Fortià (1407), filla del rei Pere III i de la seva quarta esposa Sibil·la, germanastra dels reis Joan I i Martí I. Per tant, Jaume —que, per la seva part, era parent llunyà del rei— es convertiria en el cunyat del monarca. Després de la mort del “Jove” (1409), Martí I, el nomenaria procurador del regne d’Aragó, càrrec que, generalment, es reservava a l’hereu al tron i que Jaume llegiria com una mena de reconeixement a la successió. Tot i això, Martí I va continuar preparant la legitimació de Frederic, i Jaume respondria tancant files amb el sector més reaccionari i involucionista de l’estament nobiliari. Jaume, el ranci, també tenia motius per impedir la legitimació i proclamació de Frederic.
Qui és qui? El papa Luna, el conseller traïdor
Pero Martines de Luna (Illueca, Aragó, 1328), més conegut com el papa Luna o com el pontífex cismàtic Benet XIII, va ser el gran suport de Martí I per vèncer la bateria d’obstacles jurídics que la cancelleria de Barcelona —alineada amb els candidats a l’ombra— va oposar al procés de legitimació del petit Frederic. El papa Luna, parent llunyà de Maria de Luna —difunta esposa de Martí I i mare de Martí el Jove—, tenia un interès especial a protegir la continuïtat del Casal de Barcelona al tron catalanoaragonès, perquè eren el principal suport polític a la seva seu cismàtica d’Avinyó. Però, sorprenentment, l’endemà de la reial defunció proclamaria públicament i sense escrúpols la seva adhesió a Ferran de Trastàmara.
La salut de Martí I
Martí I o “l’Humà”, tenia una salut deteriorada que podria explicar la seva sobtada mort. A partir de les fonts documentals, la investigació historiogràfica especula que el rei Martí I presentava un quadre d'afeccions de tipus gastrointestinal, provocades pels mals hàbits alimentaris i que s’haurien aguditzat durant les setmanes prèvies a la seva mort. Però, també, una part d’aquesta mateixa investigació historiogràfica apunta la possibilitat que el rei Martí I hagués estat víctima d’una intoxicació, provocada a propòsit, que hauria precipitat la mort d’un home malalt. I posa el focus en la data de la mort: la vigília de la legitimació i proclamació de Frederic. Si això és així, qui va assassinar Martí I? Qui tenia més motius, qui tenia més pressa o qui era més a prop?