Cinquanta-un anys després, Maria del Mar Bonet ha tornat a pujar a l'escenari de l'Olympia de París per retrobar-se amb la seva història, amb les seves cançons i amb la memòria d'un temps en què cantar en català també era una forma de resistència. El concert d'aquest diumenge ha estat molt més que una celebració musical: ha estat una vetllada carregada d'emoció, memòria i simbolisme polític. I el moment més especial ha arribat quan la cantant mallorquina ha interpretat Què volen aquesta gent, una de les peces més emblemàtiques de la lluita antifranquista, i l'ha dedicada a les persones represaliades a l'exili i al 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amic personal de l'artista, que es trobava entre el públic. "A totes les persones represaliades que encara són a l'exili, al nostre president", ha dit Bonet abans d'interpretar la cançó. La dedicatòria ha provocat una ovació entre els aproximadament 1.200 assistents. En acabar, Puigdemont ha estat el primer a aixecar-se per aplaudir, mentre una part del públic cridava "president!". La mateixa cançó que el franquisme havia intentat silenciar tornava a ressonar a París, aquesta vegada amb una dedicatòria explícita a l'exili polític català.
Un dels moments més emotius del retorn de Maria del Mar Bonet a l’Olympia de París: explica la història de la cançó “Què volen aquesta gent” i l’acaba dedicant als represaliats i exiliats d’avui en dia, com @KRLS Puigdemont, que és entre el públic. https://t.co/3pJs2Gm6Zn
— Martí Estruch Axmacher (@MartiEstruch) October 11, 2026
Carles Puigdemont, al concert de Maria del Mar Bonet a l'Olympia de París https://t.co/lDLCpVQdMB
— Laia Forès (@Laia_Fores) October 11, 2026
Una cançó que el franquisme no va poder silenciar a París
L'escena tenia una càrrega simbòlica especial. El 27 d'abril del 1975, quan Franco encara era viu, Maria del Mar Bonet havia actuat per primera vegada a l'Olympia, en un recital matinal compartit amb Ovidi Montllor i Toti Soler. Aquell escenari parisenc li va permetre interpretar cançons que la censura franquista prohibia a Catalunya. Entre aquestes, Què volen aquesta gent, amb lletra de Lluís Serrahima i música de la mateixa Bonet, que denunciava la repressió policial i que s'havia convertit en un símbol de la resistència a la dictadura. "Durant unes hores podíem ser lliures", ha recordat la cantant sobre aquell concert històric en una entrevista a l'ACN. La llibertat, però, tenia fronteres. Bonet va poder interpretar la cançó davant del públic parisenc, però quan el recital es va publicar en disc, la censura va impedir que s'hi inclogués. No va ser fins a la reedició commemorativa del cinquantè aniversari que es va recuperar l'enregistrament original i la peça va poder ocupar el lloc que li corresponia.
Ara, més de mig segle després, aquella cançó ha tornat a ser protagonista en el mateix escenari, davant d'un públic entregat i amb Puigdemont entre els espectadors. L'expresident, que ha assistit al recital acompanyat de l'expresidenta del Parlament Laura Borràs i de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, ha estat rebut amb mostres d'afecte i s'ha fotografiat amb nombrosos assistents. Puigdemont ha declinat fer declaracions als periodistes, tot argumentant que el protagonisme de la vetllada corresponia a Maria del Mar Bonet.
El president Carles Puigdemont després del concert de Maria del Mar Bonet a l'Olympia de París, amb dificultats per sortir de la sala davant l'allau de gent que se li acosta per saludar-lo i fer-se fotografies. L'acompanya la presidenta del Parlament Laura Borràs (2021-2023). https://t.co/dYiXl56mK3
— Edgar Sapiña Manchado (@edgarsapinya) October 11, 2026
Un retrobament amb la història, però amb la mirada posada en el present
Als 79 anys, Maria del Mar Bonet ha demostrat que la seva veu i la seva capacitat de connectar amb el públic continuen intactes. Vestida de negre, ha admès l'emoció de tornar a l'Olympia, una sala que considera "el temple més important de la música francesa" i que ha acollit figures llegendàries com Édith Piaf, Georges Brassens, Léo Ferré o Yves Montand. La cantant no ha volgut convertir la vetllada en un simple exercici de nostàlgia. El repertori ha establert un diàleg entre les peces que va interpretar el 1975 i les composicions del seu darrer treball, L'aigua no cansa, publicat aquest 2026. Cançons com Nina Ninona, Abril o Aigua han conviscut amb les noves creacions, acompanyades pels cinc músics habituals de l'artista: Toni Pastor, Marc Grasas, Marko Lohikari, Benjamí Salom i José Llorach.
La vetllada també ha tingut un espai per al record d'Ovidi Montllor, que havia compartit amb Bonet aquell primer concert parisenc. El músic valencià Borja Penalba ha obert l'espectacle amb una actuació en què també han participat l'actor Sergi López i la filla del músic. Posteriorment, Penalba ha tornat a l'escenari per interpretar amb Bonet Homenatge a Teresa, una de les composicions més conegudes d'Ovidi.
Entre el públic també hi havia la consellera de Cultura, Sònia Hernández; la delegada del Govern a França, Eva Doya Le Besnerais; la directora de l'Institut Ramon Llull, Anna Guitart; l'exministre Miquel Iceta i altres representants institucionals. El recital, impulsat per la Generalitat i l'Institut Ramon Llull, ha culminat un cap de setmana d'intensa presència cultural catalana a París, on també han actuat els cors de l'Orfeó Català amb la Filharmònica de Nova York sota la direcció de Gustavo Dudamel.
La història ha acabat tornant al mateix escenari on havia començat. El 1975, Maria del Mar Bonet havia trobat a París la llibertat de cantar allò que la dictadura prohibia a casa. Aquest diumenge, 51 anys després, ha recuperat aquella mateixa veu per recordar el passat i fer una dedicatòria que connecta amb el present. I ho ha fet amb la força d'una cançó que ha sobreviscut a la censura, al pas del temps i als canvis polítics. Una cançó que, més de mig segle després, continua interpel·lant el públic amb la mateixa pregunta: "Què volen aquesta gent?"