Comtat de Gavaldà (Occitània-França); 25 de juny de 1767. Fa 254 anys. Jan Terrisse, majoral del latifundista Monsieur Tour d’Auvergne, abatia a trets un llop de grans dimensions que podria haver estat el causant d’una brutal onada d’atacs. Entre abril de 1764 i juny de 1767, l’anomenada Bèstia de Gavaldà hauria protagonitzat més de cent atacs -especialment contra dones i contra criatures- que es van saldar amb un mínim de vuitanta morts. Durant aquells tres anys, els atacs de la Bèstia de Gavaldà van ocupar les portades de la primigènia premsa de l’època. Fins i tot va ser convertit en un afer d’estat. Però mai es va aclarir què o qui era realment l’autor d’aquella massacre.

El paisatge social

Quan es van iniciar els atacs de la Bèstia, França estava immersa en una profunda crisi social, econòmica, política i religiosa. Un segle abans (Pau dels Pirineus, 1659), França havia esdevingut la primera potència continental, categoria que havia confirmat després de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Però avançat el segle XVIII la primacia francesa tocava a la seva fi. La Gran Bretanya -sobretot- i l’Imperi austrohongarès -en menor mesura- es postulaven per a rellevar-la; i la gran despesa de Versalles esmerçada amb l’objectiu de mantenir la posició havia sumit la societat francesa en la misèria (en tots els sentits) més absoluta. Són els anys previs a la Revolució.

Mapa del regne de França (1760). Font Cartoteca de CatalunyaMapa del regne de França (1760) / Font: Cartoteca de Catalunya

La primera víctima documentada

Els primers atacs es van produir l’abril de 1764. Però la primera víctima mortal documentada és Jana Bolet, una nena de catorze anys que va ser atacada el 30 de juny de 1764 en un paratge solitari mentre estava a cura d’un petit ramat. Segons la documentació de l’època, el cos de Jana presentava els efectes de l’atac d’un depredador que l’havia devorada parcialment. La superpoblació de llops a la zona (s’estima que al massís central francès hi podia haver uns 3.000 llops) va fer la resta per construir un relat que la investigació moderna ha posat en qüestió. Jana Bolet només va ser la primera víctima d’un fenomen que es convertia en qüestió d’estat.

El marquès de Sade

Pràcticament coincident amb l’inici dels atacs de la Bèstia de Gavaldà apareix la figura del marquès de Sade. El 29 d’octubre de 1763 (sis mesos abans dels primers atacs de la Bèstia), Donatie Alphonse de Sade va ser empresonat per “excessos” en un prostíbul. La seva posició aristocràtica i, sobretot, la del seu sogre Monsieur de Montreiul (un poderós jutge de la cort) li van estalviar una llarga condemna. I a principis de 1764, ja campava pels carrers de París, segons les fonts, sotmès a una discreta vigilància policial. Però, en canvi, altres fonts el situen al castell familiar de La Còsta, a uns 20 quilòmetres d’Avinyó (Provença) i relativament a prop dels boscos de Gavaldà.

Retrats del marquès de Sade i la seva esposa Madame de Montereuil. Font Wikimedia Commons

Retrats del marquès de Sade i la seva esposa Madame de Montereuil / Font: Wikimedia Commons

La lluita contra la Bèstia

Els atacs continuats de la Bèstia, especialment contra dones i contra criatures, van crear un estat de terror que va mobilitzar tota la societat del territori i, fins i tot, la corona francesa. En diverses ocasions es van organitzar grans batudes promogudes pel poder (local i reial) i dirigides per reconeguts (i no tan reconeguts) caçadors o, fins i tot, pels arcabussers del rei. Gavaldà es va omplir de gent d’armes de pelatge divers, disposats a qualsevol cosa per a abatre la Bèstia i cobrar la recompensa. Durant tres anys es van abatre dotzenes de llops, alguns tan misteriosament peculiars -si més no, segons les notes de l’època- com l’anomenat “llop de Marin”.

El llop de Marin

Efectivament, segons el notari reial Roc Étienne Marin, el 20 de juny de 1767 (cinc dies abans que Terrisse); Jan Chastel -un experimentat caçador a la recerca del depredador i de la recompensa-; es va presentar al castell de Besque (entre els pobles alvernesos de Prades i de Cubelles), amb el cadàver d’un llop de dimensions superiors a les normals per aquest tipus d’animal. Se’l va mesurar i es van documentar les dades amb el propòsit de vestir el que, molt probablement, no era més que la cacera d’un llop. I, fins i tot, alguns dels testimonis que serien citats per a confirmar l’informe, van assegurar haver vist aquell animal saltar parets d’una alçada superior a la d’un home.

Representació d'un atac de la Bèstia de Gavaldà. Font Bibliothèque Nationale de FranceRepresentació d'un atac de la Bèstia de Gavaldà / Font: Bibliothèque Nationale de France

La pràctica del sadisme era al darrera d’aquella massacre?

El marquès de Sade no va inventar res. Tot i que aquesta conducta sexual ha acabat batejada amb el seu nom, sabem que aquestes pràctiques remunten a l’antiguitat. De fet, la violència sexual contra les dones i les criatures de classe humil, seria una xacra recurrent en l’Europa medieval, renaixentista i barroca que havia estat repetidament denunciada a través de contes infantils anomenats, també, “contes tapats”. L’any 1910, un segle llarg després del fenomen, investigadors de la Universitat de Montpeller van desestimar la teoria oficial del llop i van apuntar, clarament, cap a la naturalesa humana del depredador o depredadors de Gavaldà.

Les víctimes

Aquest grup d’investigadors es van basar en diverses anotacions de l’època que descrivien l’estat dels cadàvers.  Allà es relata que les víctimes (dones i criatures) havien aparegut -en la majoria de les ocasions- decapitades, i parcialment o totalment despullades; i que els seus òrgans sexuals havien estat aparentment devorats; però, en realitat, havien estat mutilats. El darrer atac de la Bèstia no es correspon, cronològicament, amb la desaparició temporal de Sade (1772). Però sí que es correspon amb un sospitós interès desmesurat de Monsieur Tour d’Auvergne i del marquès d’Apecher a presentar els trofeus dels seus patrocinats (Terrisse i Chastel) com les veritables bèsties de Gavaldà.

Imatge principal: Representació de l'atac de la Bèstia de Gavaldà a Jana Jové i al seu fill / Font: Bibliothèque Nationale de France