Barcelona, 5 d’agost de 1835. Fa 187 anys. Un incendi provocat devastava la Fàbrica Bonaplata, situada al carrer Tallers; al barri del Raval de la capital catalana. La Fàbrica Bonaplata havia estat la primera indústria del país que havia incorporat les màquines de vapor com a força motriu. L’incendi i destrucció de la Bonaplata, perpetrat per un grup de treballadors de la fàbrica marcaria l’inici d’una etapa extremadament conflictiva, que conduiria a un nou estadi de relacions entre patrons i obrers. La Revolució Industrial no va ser, tan sols, un gran salt tecnològic. Va representar, també, una profunda alteració en el sistema relacional tradicional entre patrons i jornalers; que posaria les bases per a la creació i desenvolupament de les primeres organitzacions obreres: l’arrel primigènia dels actuals sindicats.
Com era la Barcelona de 1835?
L’any 1835, Barcelona era una ciutat de 120.000 habitants; que, per imposició del règim borbònic, continuava reclosa dins de les muralles. A l’interior del clos murallat convivien edificis residencials, industrials, religiosos, militars i d’espectacles; en un equilibri quasi impossible que havia convertit Barcelona en una de les ciutats més insalubres d’Europa. Per tenir una idea del que això significava, només cal veure l’impacte de l'epidèmia de Febre Groga que va assolar la ciutat el 1821: en poques setmanes s’havia propagat per tots els racons de Barcelona i havia causat més de 6.000 morts. També les pèssimes condicions d’habitabilitat eren un element destacat d’aquell paisatge. Les classes populars es veien obligades a compartir l'habitatge. En aquella Barcelona de principis del XIX, els rellogats representaven el sector poblacional majoritari.
Les crisis alimentàries
Barcelona era una ciutat de bullangues. Per la composició de la seva societat i per les condicions generals de vida; era una ciutat amb una llarga tradició de revoltes urbanes. I una de les causes que, amb més freqüència, impulsaven aquests moviments —anomenats popularment “bullangues”— eren les crisis alimentàries. En aquella època (principis del segle XIX), el sistema econòmic general era significativament més feble que l’actual. Amb la qual cosa un parell de males anyades agràries consecutives, o l’acció depredadora dels especuladors d’aliments provocaven alces sobtades i brutals de preus que impedien a les classes populars accedir als aliments bàsics. Quan es produïa una crisi d’aquesta naturalesa, Barcelona es convertia en una enorme bola de foc que reunia totes les reivindicacions socials crepitant en una mateixa pira.
Les relacions entre patrons i jornalers
Barcelona era, també, una ciutat amb una forta tradició fabril que remuntava a les dècades centrals i finals del segle XVII; i que s’havia fet especialment manifesta a partir de la conquesta comercial dels ports de l’Amèrica colonial hispànica (1750-1800). A principis del segle XIX, les fàbriques barcelonines —bàsicament del sector tèxtil— reunien centenars de jornalers (homes, dones i criatures). I les relacions entre els patrons i aquells jornalers tenien un dibuix molt característic. Segons el professor Jordi Cassassas, de la Universitat de Barcelona i un dels grans investigadors del fenomen obrer primigeni a Catalunya; els patrons i els treballadors més qualificats cultivaven una satisfactòria relació de mútua complicitat que tenia el propòsit de mantenir o, fins i tot, millorar els nivells de qualitat del producte que fabricaven.
El paisatge social a les fàbriques abans de la màquina de vapor
Una altra cosa era la resta de jornalers, la mà d’obra no qualificada, anomenada popularment “la patacada”. Les relacions entre patrons i jornalers de “patacada” eren més fredes i distants; però les seves reivindicacions, paradoxalment, tenien un recorregut molt curt a causa de la influència i del control que els treballadors qualificats desplegaven sobre el conjunt dels jornalers. En aquest punt és important aclarir que abans de la introducció de la màquina de vapor a les fàbriques les reivindicacions obreres difícilment transcendien els murs de la fàbrica. I això volia dir que “cada terra feia sa guerra”. I si bé era cert que, en aquell context, el paisatge socioeconòmic no variava pràcticament gens d’una fàbrica respecte a una altra; també ho era que cada empresa era un univers de relacions pròpies i diferenciades.
Què va passar amb la introducció de les màquines de vapor?
La introducció de les màquines de vapor a les fàbriques va ser interpretada pels treballadors com una amenaça als seus llocs de treball. Però això només era la part visible; perquè la introducció d’aquelles màquines contenia un missatge que anava molt més enllà d’aquella amenaça: proclamava que els patrons renunciaven a la idea tradicional de qualitat (i, per tant, a la tradicional relació amb les seves elits jornaleres); en profit d’una nova ideologia de productivitat i de benefici (on els treballadors qualificats deixaven de tenir cap mena d’importància). La introducció de les màquines de vapor va escenificar el desballestament d’un sistema de relacions secular, i va convertir aquelles indústries primigènies en grans receptacles de conflictes socials que, per primer cop, transcendien els murs de la fàbrica.
Els treballadors qualificats, els més combatius
La lògica diria que els jornalers “de patacada” podien haver estat els més perjudicats per aquella innovació tecnològica. Però, en canvi, i sorprenentment, serien els treballadors qualificats els qui liderarien les primeres protestes i els qui articularien els primers moviments associatius. De nou, el professor Jordi Cassassas, confirma que van ser les elits jornaleres de Barcelona, de Reus, o de Mataró —descavalcades de la seva posició de privilegi en la piràmide jeràrquica de la fàbrica—; les creadores i les impulsores de les primeres associacions obreres catalanes. Això seria durant les dècades dels 50 i dels 60 del segle XIX; i encara faltaven molts anys perquè aquelles organitzacions esdevinguessin sindicats. Però el decisiu pas per organitzar la classe treballadora, va arribar en el moment en què els patrons van expulsar els jornalers del sistema.