Bilbao, 16 d’agost de 1942. 11.30 hores. Basílica de Begoña. El general José Enrique Varela Iglesias, ministre de la Guerra del règim franquista, presidia una missa en memòria dels carlins bascos morts durant el conflicte civil espanyol (1936-1939). Una hora més tard, a la conclusió de l’ofici religiós i a la sortida de la basílica, el falangista Juan José Domínguez Muñoz -situat en un extrem del pla de Begoña- llençava dues granades de mà contra la multitud que envoltava el ministre. Segons les fonts oficials de l’època, aquell atemptat es va saldar amb setanta ferits de diversa consideració. Domínguez Muñoz, després d’una frustrada i accidentada fugida, seria detingut quasi d’immediat; i, posteriorment, interrogat, jutjat i sentenciat a mort per un consell de guerra exprés.
Hitler i Franco (1940) / Font: Naradowe Arciwum. Foto: Heinrich Hoffmann
La versió oficial de l’atemptat
Aquell atemptat va ser perpetrat en el context de les lluites internes que corcaven el franquisme des de l’inici del conflicte civil espanyol (1936) i que enfrontaven els monàrquics carlins, els monàrquics joanistes i els filonazis falangistes. Tots contra tots. Segons les fonts oficials, dos dies abans de la missa de Begoña (14/08/1942), els capitostos falangistes de Bilbao havien denunciat que aquell acte era un desafiament al règim franquista. I es van assegurar de fer bons els seus pronòstics. Un escamot format per vuit falangistes armats (entre ells, Domínguez Muñoz), es van apostar a la sortida del temple i es van encarar amb els congregats, que van respondre a la provocació amb crits de “Viva el Rey”, “Abajo el socialismo de estado” i “Muera Franco”. Les granades de Domínguez Muñoz serien la culminació d’aquell xoc.
Qui era Domínguez Muñoz?
Segons la investigació historiogràfica, Juan José Domínguez Muñoz havia nascut a Sevilla l’any 1916. Per tant, en el moment en què va cometre l’atemptat tenia vint-i-sis anys. Però, malgrat la seva joventut, tenia una llarga carrera com a activista ultradretà. Segons els seus biògrafs, l’any 1934 havia estat detingut i condemnat per retirar la bandera republicana del balcó de l’ajuntament d’Aznalcollar (Sevilla). També, segons els seus biògrafs, durant la Guerra Civil (1936-1939) havia format part dels escamots paramilitars que s’infiltraven en la rereguarda republicana en missions de sabotatge. En canvi, no es relata quin paper va tenir el 20/04/1937, quan Franco va decretar la unificació de monàrquics (llavors carlins i alfonsins) i falangistes, i que va provocar una important contestació en les files del partit fundat per Primo de Rivera.
Basílica de Begoña (circa 1940) / Font: Pinterest
Què va passar amb Domínguez Muñoz?
Domínguez Muñoz va ser afusellat a la presó de Lerrinagana, de Bilbao l’1 de setembre de 1942. I aquest final resulta molt sorprenent, fins i tot en aquell paisatge de repressió extrema. Primer, perquè aquell atemptat no havia causat cap víctima mortal. I segon, perquè, en la defensa de Domínguez Muñoz, van sortir personatges molt rellevants de la vida pública espanyola del moment. El que més, Leopoldo Eijo y Garay, bisbe de Madrid: impulsor de l’Opus Dei, coredactor de la carta episcopal que justificava la rebel·lió militar de 1936 i el qui, poc després, promouria les aparicions de Franco “bajo palio”. Fins i tot, Franco, que en el moment de l’atemptat era de vacances al pazo de Meirás (Galícia) va intentar refredar el tema, però, segons algunes fonts, acabaria declarant “tendría que darle una medalla, però le tengo que fusilar”.
Per què van afusellar Domínguez Muñoz?
Un altre fet sorprenent és que els set falangistes restants que van participar en la comissió d’aquell atemptat van ser condemnats a penes lleus. Llavors la qüestió és: per què Domínguez Muñoz va ser l´únic condemnat? I per què, amb el seu historial de compromís amb la rebel·lió militar franquista, va ser afusellat? Les respostes les trobem a mesura que coneixem informacions i detalls molt rellevants que es van destapar durant el consell de guerra. La mateixa versió oficial, que justifica la condemna a mort per “razones de estado” ho corrobora. Tot apunta que Domínguez Muñoz no era un qualsevol, sinó un element clau en un complot ordit per Hitler (operació Llona) que pretenia derrocar Franco i substituir-lo pel falangista Ramon Serrano-Súñer, reconegut filonazi, ministre d’Afers Exteriors i cunyat del dictador.
Desfilada franquista a Bilbao (circa 1940) / Font: Blog Iñaki Anasagasti
Domínguez Muñoz, personatge incòmode
El que va passar al voltant de Begoña apunta clarament que aquell atemptat era una ocasió fabricada per neutralitzar Falange, sospitosa de col·laborar amb Hitler en l’operació Llona. Dominguez Muñoz es va convertir en un personatge molt incòmode per a tothom. Els seus biògrafs afirmen que, poc abans de ser afusellat, Hitler li va concedir la creu de l’Orde de l’Àliga Alemanya amb el propòsit de ridiculitzar Franco. Però, en canvi, tot apunta que aquella pretesa distinció era un regal enverinat que tenia un propòsit claríssim: dissipar la possibilitat d’un indult de darrera hora que convertís el reu en un penedit. I tot i això, l’operació Llona no es va produir mai. Però en canvi, Franco va cessar fulminantment Serrano-Súñer i la marginació de la Falange s’iniciaria l’endemà de l’afusellament de Domínguez Muñoz.