Diu la llegenda que a finals del sXIV, quan a Barcelona el mar arribava fins on actualment trobem el Passeig d'Isabel II, en una sala anomenada de Contractacions va néixer el concepte bancarrota. Aquella era la sala principal de la Llotja de Mar, l'edifici situat a primera línia de costa on mercaders arribats d'altres punts del Mediterrani i comerciants de la ciutat negociaven en un espai que compartien, també, amb els banquers de la ciutat aplegats a la Taula de canvi. D'allò en fa més de set segles, però hi ha pecats inherents a l'ésser humà que no se superen ni amb gairebé mil anys d'història, per això la corrupció o les trapelleries financeres ja existien en aquella mena de borsa medieval tan poc diferent als mercats financers actuals: d'aquesta forma, en aquella Sala de Contractacions tan concorreguda per comerciants genovesos, venecians, pisans i napolitans, quan un banquer era enxampat practicant la corrupció per tal de lucrar-se de forma il·legítima, automàticament se li trencava la taula amb un mall, era detingut i posteriorment condemnat a dos anys a galeres. D'aquell acte visualment tan contundent i violent com el fet de trencar una taula en va néixer la paraula genovesa "banca rotta", que va fer fortuna a la República de Gènova per referir-se a la insolvència financera fins a esdevenir avui un concepte comprès per a tots.

Llotja Mar assistents

Subscriptors d'ElNacional.cat durant la visita amb Marc Pons.

Aquesta és només una de les moltes anècdotes que el passat divendres Marc Pons, historiador i articulista d'ElNacional.cat, va explicar a un reduït nombre de subscriptors d'ElNacional que van fer una visita exclusiva a la Llotja de Mar, un edifici que malgrat estar ubicat al centre de Barcelona segueix sent, encara avui, una joia desconeguda per a molts barcelonins. Propietat actualment de la Cambra de Comerç, la Llotja va néixer a l'Edat Mitjana com a espai on els mercaders barcelonins es trobaven per fer negocis entre ells i, sobretot, amb mercaders arribats d'altres territoris. La Sala de contractacions, d'estil gòtic i acabada l'any 1397, és la zona més antiga de l'actual edifici, juntament amb el primer pis, on s'ubicava la seu del Consolat de Mar, l'entitat encarregada de vetllar pels drets dels comerciants.

Llotja Mar sala 1

Saló Lucrècia de la Llotja de Mar.

El setge borbònic de 1714, la caiguda de Barcelona i el Decret de Nova Planta trastoquen al cent per cent l'edifici, que tot d'una passa a esdevenir una caserna militar. Diversos prohoms de la ciutat afins a la causa borbònica, però, aconsegueixen recuperar l'edifici dècades més tard, el reformen i creen la Junta de Comerç a canvi de construir, amb els seus propis diners, una nova caserna en un altre indret: l'edifici, que es rehabilita gairebé en la seva totalitat i seguint els preceptes arquitectònics del neoclassicisme, té un cost de 300.000 lliures catalanes i gairebé un milió de lliures si fem el càlcul del cost total de la inversió, una quantitat equivalent al salari de pràcticament tots els habitants de Barcelona en aquell moment. Al nou edifici, a part de la Junta de Comerç, s'hi estableix també la Escuela Gratuita de Diseño, coneguda popularment com l'Escola de la Llotja i que actualment manté a l'edifici la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El Saló Lucrècia i la Sala del Consolat de Mar són dues de les sales més espectaculars que es conserven idèntiques a aquella reforma: en la primera hi figuren els retrats de tots els darrers presidents de la Cambra, mentre que la segona era la sala d'apel·lacions del Tribunal del Consolat de Mar.

Llotja Mar salo2

Subscriptors d'ElNacional.cat al Saló del Consolat.

Acabada la visita, un es pregunta: per què incomprensiblement aquest edifici espectacular, patrimoni mercantil de la ciutat i amb una història fascinant és encara avui tan poc conegut per a tants catalans? Esbrinar la resposta a aquesta pregunta no és una tasca fàcil, però per sort, posar-hi remei i descobrir la Llotja de Mar és tan senzill com apropar-s'hi qualsevol dissabte al matí, fer una visita i aventurar-se en un viatge en el temps més fascinant que veure a algú trencant amb un mall una taula.

Subscriu-te a ElNacional.cat per 5€ al mes!

ElNacional.cat va néixer amb el propòsit que, d'una vegada per sempre, el relat mediàtic sobre Catalunya no es cuini a Madrid, ni tampoc en contra dels interessos dels catalans. Fa cinc anys, ElNacional.cat era un blog on treballaven vuit persones i ara és el primer diari digital nadiu de Catalunya amb prop de 40 persones en plantilla i altres tants col·laboradors. Des de fa un any hem posat en marxa el nostre club de subscriptors, un lloc de confluència de tots aquells que confien en nosaltres, ens estimulen amb els seus elogis i les seves crítiques i amb qui compartim una visió de Catalunya. Si voleu ser-ne membres i ajudar-nos a seguir sent el mitjà digital de referència a Catalunya, només heu de clicar aquí i començar a formar part de la nostra família.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat