El músic Marc Parrot acaba de publicar aquesta tardor Refugi, un disc ideat per ser tocat en un escenari singular, la iurta, un petit envelat amb una capacitat per un centenar de persones. Es tracta del seu projecte més íntim i personal amb el qual busca la proximitat amb el públic: "Ara estic en una etapa on em concentro més en explicar allò que vull, sense portar-ho a terrenys de doble sentit i sense ambigüitats poètiques".
Refugi és un disc diferent, hi ha un canvi de cicle?
Refugi és una etapa on em concentro més en explicar concretament allò que vull, sense portar-ho a terrenys de doble sentit i sense ambigüitats poètiques. Ara intento comunicar una cosa en concret, un sentiment o una emoció. Els esforços de Refugi s’han vist en una bona interpretació de la veu i dels instruments i en un bon so que no està farcit d'arranjaments accessoris.
Ara ets més directe?
Efectivament, soc més directe, més difícilment senzill. Per mi és important que els discos reflecteixin el moment que visc, i ara estic en un moment de preguntar-me moltes coses i dir-me la veritat. Aquest procés ha tingut uns efectes que han fet que em donés compte de certs sentiments que volia explicar i que a més podien ser cançons.
"Estic en una etapa on soc més difícilment senzill"
Tot i els canvis, el públic podrà reconèixer el Marc de sempre?
Crec que sí. Hi ha una manera de fer de la qual en soc hereu i sense haver fet els discos anteriors tampoc no hauria arribat a fer aquest d’aquesta manera. Senzillament penso que el nou disc connecta molt amb el moment que estic vivint, amb l’edat que tinc, amb les coses que sé ara i amb les coses que em fan gaudir. Això fa que el nou disc sigui atractiu i accessible per la gent de la meva generació perquè probablement estem vivim coses semblants.
Aquest disc tindrà una presentació i una escenografia molt especial...
Oi tant! Quan portes molt de temps en aquest món aprens que són tan importants les cançons i l’intèrpret com posar-ho en escena. Una cançó, si no té un ambient adequat, no desenvolupa tot el seu potencial. Jo he tingut la possibilitat de tocar en escenaris molt grans i també de tocar en escenaris molt petits amb el públic molt a prop i això m’ha fet veure les diferències en aquest llenguatge i en aquesta capacitat de fer créixer les cançons. Fa un temps vaig fer una gira en acústic i allà vaig veure que hi ha una classe de cançons que funcionen millor en escenaris petits. Tot això, i les casualitats de la vida que em van portar a veure un espectacle de Los Galindos dins d’una iurta (una carpa petita), em va fer pensar en l'espai ideal que necessitava. Una iurta és una tenda dels pastors nòmades de Mongòlia que té forma rodona. Hi ha una pista central de tres metres de diàmetre i tres espais més. Això ens fa estar molt a prop del públic i interpretar les cançons tal i com ens sentim. La iurta ens ofereix transgredir les normes i trencar amb el guió establert d’un concert a l’ús.
"La iurta ens ofereix transgredir les normes i trencar amb el guió establert d’un concert a l’ús"
La iurta és el teu Refugi?
Sí, aquesta carpa és el meu refugi i el de les 90 persones que hi entren a cada concert.
Has passat de ser el Chaval de la Peca a cantar en català, estàs on volies estar?
Probablement sí. He pogut experimentar diverses maneres de viure la música que van des de l’èxit i la fama a estar al darrere (Marc Parrot també és productor musical). He anat canviant i ara estic on vull estar, no em trobo millor en cap altre lloc que en el meu Refugi. Des del punt de vista de carrera és coherent ser on soc i fer les cançons que faig.
Tornaries a ser el Chaval de la Peca?
Allò va ser una broma que va estar molt bé i amb la qual ens ho vam passar molt bé i vam guanyar molts diners. Ho vaig acabar quan ho volia acabar. Sí que al cap d’un temps em van proposar fer un altre disc de versions i em van fer una molt bona oferta. M’ho vaig plantejar però al final vaig dir que no perquè no em calia, ja tenia el que necessitava per viure i tenia ganes de fer coses diferents.
Has estat 4 anys sense publicar disc, necessitaves una aturada?
Aquest disc l’he d’afrontar d’una manera diferent també perquè ara soc una persona diferent. El que em podia agradar fa 4 anys ara ja no m’agrada, ara tinc clar el que he de perseguir. Tot té un procés i no té sentit forçar un disc sense tenir estímuls.
Quines són les influències musicals de Marc Parrot?
Tot el que he escoltat i m’ha agradat m’ha influenciat: The Beatles, The Rolling Stones, David Bowie, Serrat, Tom Waits, tots els grups de la New Wave... Molt variat, tot i que actualment soc molt jo i cada cop la influència és més destil·lada.
I diries que la teva música s’emmarca en un estil concret?
Jo faig cançons d’una manera molt lliure.
Ara és un bon moment per cantar i reivindicar la música catalana?
Jo no canto en català per reivindicar, ho faig com un fet natural perquè sento en català i no he de traduir res entre el que em passa i el que escric. Ara hi ha un mercat creixent i molt consolidat per la nostra música, m’alegra pensar que qualsevol persona que vol fer música pugui sentir la llibertat de fer-ho en la llengua catalana.
T’has plantejat, tenint en compte el moment polític que viu Catalunya, fer música més reivindicativa?
M’ho he plantejat. Per encàrrec soc capaç d’escriure temes molt diversos, però si es tracta de les meves cançons hi ha d’haver un ingredient molt important i introspectiu. M’agradaria haver escrit cançons que fessin una feina, però per sort hi ha gent que això ho fa millor que jo.
La teva carrera professional és molt extensa i completa, però es deixa mai de ser músic?
És fantàstic poder deixar un llegat com en Raimon, que es va retirar fa un any i ha servit perquè una generació es senti menys sola i més forta. Que bé poder trobar un moment per dir adéu quan encara estàs en forma artísticament, però jo no tinc pensat fer-ho aviat.