Amb la caiguda del mur de Berlín, els llibres de Karl Marx, de Mao, de Rosa Luxemburg i de Lenin van caure en l'oblit. Les llibreries de vell es van veure envaïdes pels exemplars dels clàssics del marxisme rebutjats pels seus antics fidels. S'havia posat fi al culte a Marx: les editorials catalanes deixarien d'editar durant molts anys les seves obres i centenars de milers d'exemplars, en edicions catalanes, soviètiques, cubanes o xineses, acabarien al reciclatge de paper. Ara, molt de temps després, comença a haver-hi autors que reivindiquen la vigència del pensador revolucionari. Als Estats Units, després de la victòria de Trump, el Manifest comunista de Marx i Engels s'ha convertit en un gran èxit de vendes, juntament amb les obres de George Orwell (l'autor de 1984 i Homenatge a Catalunya). I la llibreria Taifa del carrer Verdi, per un dia, s'ha passat al món de l'edició i ha publicat el Manifest Comunista, en una traducció directa de l'alemany a càrrec de Núria Mirabet. Una obra dedicada a José Batlló, l'antic propietari de la llibreria, mort el novembre passat. Una edició que vol ser, també, una reivindicació de la vigència del marxisme, tal com afirma a l'elaborat pròleg el filòsof Santiago López Petit.
Què és el Manifest?
El Manifest és, sens dubte, el llibre més llegit de Marx. Mentre que alguns dels seus textos més tardans com el mateix El Capital, les Tesis sobre Feuerbach o els Grundrisse són obres molt complexes, molt difícils de llegir sense una certa formació filosòfica i sociològica, el Manifest és un pamflet per a tots els públics (unes seixanta pàgines de text en l'edició catalana). Va ser un encàrrec de la Lliga dels Comunistes, i va ser redactat per Mark i Friedrich Engels entre 1847 i 1848. Com que anava destinat als treballadors i militants de base, era molt senzill: de fet s'inspirava en els catecismes. Parteix d'una anàlisi sociològica de la història de la humanitat, basada en el materialisme dialèctic, i continua amb una proposta de revolució comunista. De fet, el Manifest no agrada a tots els marxistes. Alguns autors consideren que el "marxisme primerenc" del Manifest comunista no és prou madur i apunten que les tesis realment marxistes només es poden trobar a obres més tardanes i més denses com El Capital.
Marx, més que mai?
L'edició de Taifa del Manifest apareix amb un pròleg del filòsof Santiago López Petit, en què reivindica la vigència del marxisme, especialment pel que fa a la crítica del capitalisme. Malgrat tot, López Petit reconeix que Marx va equivocar-se en pronosticar que el proletariat acabaria amb el capitalisme, perquè el proletariat va ser derrotat. Malgrat tot, López Petit afirma que "El capital és un poder social que entre tots reproduïm i que, tot i això, pertany només a uns quants". I reclama la necessitat de "construir formes de contrapoder i llocs en els quals habitar". El pròleg del llibre, malgrat tot, alerta sobre els perills de la revisió actual del discurs de Marx: "Estar de moda és perillós perquè és l'avantsala de la desactivació de qualsevol idea perillosa"; expressa la seva por que s'acabi amb el marxisme mitjançant "la banalització, la tergiversació i l'apropiació". Però mentre López Petit reivindica el marxisme, alhora reconeix les dificultats per adaptar-lo; reconeix que no es pot reivindicar el proletariat "com si no hagués passat res", i se sent incòmode amb la reivindicació fàcil en nom del "99 %" dels "exclosos", que es fa des de moviments anticapitalistes. L'autor del pròleg reconeix que "el concepte de classe ha quedat estret" i que patim de la manca d'un "subjecte polític" clar. Sembla que el Manifest, avui, ja no es pot usar com a catecisme.
Marx sense revolució?
L'esquerra ha tingut una llarga tradició caïnita: les divisions en el món del marxisme han estat constants, i les diferents faccions s'han afrontat amb gran ferocitat. De fet, entre els qui reivindiquen Marx en l'actualitat tampoc hi ha gaire acord. La reivindicació de Marx ha anat in crescendo en els darrers anys, amb la publicació de llibres com Marx 2020, de Ronaldo Munck, de la Universitat de Liverpool (ed. Pasado & Presente). Però hi ha fortes diferències en les reivindicacions. Hi ha qui reivindica que l'anàlisi sociològica de Marx és vàlida, però no les seves propostes de futur (de fet, hi ha qui, com el politòleg Víctor Lapuente, limita el seu valor a "un excel·lent estudi sobre pors i esperances d'un moment històric transcendental per a la història de la humanitat"). Hi ha qui creu que la seva anàlisi sociològica i les seves propostes de futur són vàlides, però cal buscar noves estratègies per dur-les a terme. Però hi ha, també, els que argumenten que reivindicar Marx sense reivindicar la revolució és un contrasentit, perquè la praxi era la base de les seves teories.
Actualitat de Marx
El llibre de Taifa compta amb una traducció acurada (inclou fins i tot la traducció dels pròlegs a les primeres edicions estrangeres del Manifest) i amb un disseny de gran bellesa: amb unes sobrecobertes que es poden transformar en pòster. A les antípodes del que eren les cèlebres edicions del Manifest comunista per l'editorial Progreso de Moscú, tan llegides als anys setanta. En el disseny, com a mínim, és obvi que Marx s'ha actualitzat. Sembla que el seu públic també s'ha actualitzat força.
Marx per a mandrosos
I per als que ni tan sols siguin capaços de llegir-se les 60 planes del Manifest comunista, l'editorial Malavida els ofereix de fer una lectura molt més ràpida, perquè han tret aquest llibre en fanzine. Per 1,5 € poden comprar l'adaptació que n'ha fet Dani García Nieto. El marxisme, aquí, realment adaptat a tots els públics.