Tres anys i mig després del seu últim disc, el grup Manel ja té a punt el cinquè àlbum, Per la bona gent (Ceràmiques Guzmán, 2019), que publica aquest divendres. La banda barcelonina continua fidel al sentit melòdic i a les lletres poc convencionals amb un predomini del so electrònic, que ja va caracteritzar el seu anterior projecte, Jo competeixo (Warner, 2016). Per la bona gent, però, també s'acosta a la música urbana, amb diverses incursions als ritmes de rap, hip-hop o trap. Fills de l'indie, Manel reconeix que no és aliè a les tendències actuals i en el nou disc afegeix als sintetitzadors noves estructures. "Utilitzem la música que sentim i la passem pel sedàs de Manel", reconeix en una entrevista a l'ACN Guillem Gisbert, cantant i lletrista. Malgrat l'evolució sonora, el baixista del grup, Martí Maymó, considera que mantenen l'essència: "Tenim els mateixos complexos, les mateixes pors i les mateixes ganes de tirar endavant de fa una dècada".

Deu anys després de l'inici de la seva carrera musical, aquesta boy band llavors formada per uns joves músics que van publicar l'exitós Els millors professors europeus (Discmedi, 2008) ha evolucionat. "Volem provar gèneres que no hem tocat o maneres de treballar les cançons en què ens estrenem amb l'objectiu que cada peça pugui tirar cap on li vagi millor, sense pensar en si el disc tindrà un look similar", explica a l'ACN Roger Padilla, guitarrista de Manel.

La clau del canvi a cada disc respon, en gran mesura, a l'evolució de la indústria musical i al fet que no es posen límits i intenten treballar allunyats de la pressió. "En deu anys, hem accedit a estils de música diferents que, creativament, ens ofereixen nous trucs per jugar-hi, és molt excitant", afegeix Gisbert. No copien cap gènere, precisen, sinó que s'apropien de determinats elements per tenyir els nous discos de sonoritats "diferents".

En una línia similar s'expressa el baixista, Martí Maymó, que reconeix que han evolucionat sonorament. Si abans bevien de la música d'artistes més grans que ells, ara s'empelten de determinats aspectes de músics "molt més joves". "Ens impregnem de la música actual i, inconscientment, ho portem als discos", rebla.

La banda, però, sí que es manté fidel a les lletres quotidianes, amb nombroses referència a l'entorn més proper. Gisbert confia que aquestes hagin evolucionat al llarg de la dècada d'història del grup de la mateixa manera que ha canviat la seva "visió del món". "La manera com escric té a veure amb qui soc jo. Sense que siguin lletres autobiogràfiques, una part de mi ha de reflectir-s'hi", assumeix.

Renovació del directe

Un dels principals reptes del nou disc serà traslladar-lo al directe. A diferència dels primers projectes discogràfics, ara hi haurà diversos elements que estaran gravats i que s'hauran de produir a través de sintetitzadors. Això obligarà tots els components de Manel a tocar "a la mateixa velocitat", amb claqueta i seguint pautes.

Lluny queden els concerts més acústics i amb l'ukelele del 2008, una imatge que molts encara associen al grup. "La meva fotografia amb l'ukelele ha quedat congelada, suposo que l'arrossegaré sempre", bromeja Guillem Gisbert.

Homenatge a Maria del Mar Bonet

El títol del disc, homònim a la primera cançó que van fer pública, incorpora un fragment de la cançó de Maria del Mar Bonet Alenar. La idea va sorgir quan el vocalista principal de la banda tenia al cap una lletra que reflexionava sobre la bondat entesa de manera "estàndard i convencional". "Casualment, vam sentir la peça de la Maria del Mar Bonet que, malgrat parlar de l'amor, hi encaixava perfectament", precisa Vallvé, entenent que la cançó pren ara un altre significat.

Amb tot, no és l'únic préstec que han pres de músics catalans, ja que Jaume Sisa és el cantant de la cançó que tanca l'àlbum. El grup buscava una peça referent de les orquestres catalanes dels anys 80 en un ambient d'envelat i van arribar a Sisa. "Li vam proposar col·laborar amb nosaltres, va dir que s'hi veia i ho vam tirar endavant", narra el bateria de Manel, que en el nou disc també han inclòs un sample del Vine a la festa d’Els Pets, dues estrofes de Jacint Verdaguer o una frase que passa quasi inadvertida de Lluís Llach.

Per la bona gent és el segon disc que la banda produeix amb Jake Aron després de Jo competeixo i el primer que treu amb el seu propi segell, Ceràmiques Guzmán, un nom que manlleva el títol d'una cançó del seu àlbum de debut. La presentació a Catalunya tindrà lloc el 16 de novembre el marc del Cruïlla de Tardor.