Com ens agraden les polèmiques lingüístiques! L’altre dia llegia que aquestes polèmiques en realitat van molt bé al català, perquè fan que sigui objecte de debat i surti a les notícies. I, a més, com que la llengua forma part de nosaltres, quan algú la burxa, la posa en dubte o directament l’ataca, nosaltres reaccionem immediatament i la defensem amb urpes i dents. Tanmateix, avui no vull parlar de la infermera catalanòfoba. Ja n’hem parlat prou!

Mai no hauria pensat que un nom tan bonic per a un lligament i aparentment elegant em faria tant de mal i em faria sentir tanta ràbia i tanta frustració

El 19 de febrer em vaig fer mal esquiant. El que semblava ser una simple regirada o un esquinç, finalment resulta que és una lesió al lligament encreuat anterior. Mai no hauria pensat que un nom tan bonic per a un lligament i aparentment elegant em faria tant de mal i em faria sentir tanta ràbia i tanta frustració. (Ara el lector deu pensar: i a mi què? Una mica de paciència, que això és només una introducció al tema.) Després d’una visita a un traumatòleg banyolí de renom i després, també, d’aguantar els seus comentaris paternalistes i desafortunats durant més de quaranta minuts, una persona amb un trastorn d’ansietat i amb certa tendència obsessiva i depressiva com soc jo, decideixo que només seguiré l’última recomanació del metge en qüestió: cap a casa i fer repòs i bondat uns quants dies.

Penso que hi ha coses pitjors que el fet que no ens atenguin en català, com per exemple que ens atengui un metge amb menys empatia que Risto Mejide a OT

I, un cop a casa, després de la visita, més traumàtica que no pas traumatològica, penso que hi ha coses pitjors que el fet que no ens atenguin en català, com per exemple que ens atengui un metge amb menys empatia que Risto Mejide a OT. I després també penso que una dona com jo també pot tenir “mamitis” i inevitablement això em recorda a la polèmica que hi va haver el desembre passat amb aquest terme quan el diccionari de la RAE va incorporar-lo (molt bé!), però el va descriure com a “excesivo apego a la madre” (molt malament!).

A mi em desperta tendresa i em fa pensar en la mama i en aquest sentiment de protecció, de refugi, i també en el fet de necessitar la meva mama

Mamitis, inevitablement i inconscientment, suggereix i té una connotació molt específica: de “malaltia”. Segurament pel sufix grec -itis, que formava paraules amb aquest significat: “malaltia o que afecta” i també “inflamació”, com per exemple “apendicitis”, “otitis”, etc. Però per a mi, “mamitis” no té aquesta connotació. A mi em desperta tendresa i em fa pensar en la mama i en aquest sentiment de protecció, de refugi i també en el fet de necessitar la meva mama. A qui se li acudeix aquesta definició al segle XXI? Doncs bé, als senyoros de la RAE.

Per cert, avui ho he comprovat i encara hi apareix la mateixa definició. Així doncs, senyors de la RAE, ja els ho dic en castellà perquè m’entenguin i no hi hagi espai per a la confusió: “revisen la definición de mamitis y tengan un poquito de por favor, porque el lenguaje avanza y es cambiante”. I, per acabar, pel que fa a la lesió i a l’esquí, a veure si hauré d’acabar donant la raó a tots aquells que diuen que, a partir d’una certa edat, “fer esport és dolent” o encara pitjor, hauré d’acabar reconeixent públicament el que em va dir en Germán Bartolomé (@elpuntvolatse) al nostre pòdcast (@Malparlem), i és que potser “jo no estic feta per esquiar”.