Wendy Guerra, una escriptora cubana atrapada en una illa
Actriu a la seva infància, graduada en direcció de cinema a l’Institut Superior d’Art de L’Havana; Wendy Guerra va començar la seva trajectòria literària escrivint poesia per acabar convertint-se en un dels noms més rellevants de les lletres llatines actualment, amb novel·les com Todos se van (2006), Nunca fui Primera Dama (2008), Posar desnuda en La Habana. Diario apócrifo de Anaïs Nin (2010) i Negra (2013). Editada per Anagrama, Domingo de Revolución (llibre que dimecres vinent presentarà la mateixa autora a la Casa Amèrica de Barcelona a partir de les 20h.) és la seva nova entrega.
En una història on es poden intuir certes traces autobiogràfiques, Guerra ens descobreix Cleo, una jove poeta que desperta recels tant en la seguretat de l'Estat i el Ministeri de Cultura cubans (que creuen que el seu èxit ha estat construït per "l'enemic" com una arma de desestabilització), com en el col·lectiu d’intel·lectuals a l'exili (que sospiten que és una infiltrada de la intel·ligència castrista). Amb una prosa tant poètica com volcànica, l’escriptora antillana perfila el diari vital d’una dona isolada en la seva pròpia illa, alhora que testimonia un moment crucial de canvis en la història d’una illa que la protagonista no pot (i en realitat ni sap ni vol) abandonar.
Domingo de Revolución. Wendy Guerra. Anagrama. Barcelona, 2016. 224 pàgines.