Llibre de sang és un dels èxits editorials de fa dos anys a Alemanya. Kim de l'Horizon és una de les plomes amb més projecció d'Europa. El guanyador del Premi Suís i Premi Alemany del Llibre 2022 explica en aquest relat, editat per Club Editor, la vida d'una persona no binària que intenta, en format de correspondència i a través d'indagar en els seus orígens, explicar a la seva àvia el per què de la seva identitat de gènere i la necessitat d'alliberar-se de les rígides estructures de la seva infantesa. I, com a apunt, dir que aquest article està escrit alternant dos gèneres, respectant el llenguatge polític, no binari, de l'autor.
A simple vista pot semblar ja un tema gastat, un tema molt suat que si no es fa amb gràcia o amb una bona història —i, per descomptat, ben executada—, acaba sent un fiasco. Però per sort, ens trobem una narració híbrida, de collage o transmudable, on els fragments sobre la vida familiar s'entremesclen amb referències filosòfiques com Derrida. La desconstrucció del gènere del protagonista, com veiem, no es limita a la seva història. De l'Horizon critica el llinatge de la sang, i a través de converses amb la seva mare (la mer) i la seva àvia (la granmer) ens ofereix reflexions i referències que conformen (creiem) l'univers de l'autor. El format del text és ple de sorpreses. Entre les cartes i les reflexions, també trobem trossos de biografies com de presumptes bruixes perseguides, dones sàvies, llevadores, químiques. Arran de l'assaig Caliban i la bruixa de Silvia Federichi i d'unes investigacions familiars que ha fet la mer, comparteixen aquestes històries, nexe d'unió entre elles.
La dissidència sexual, de gènere, s'aprecia també com una dissidència literària i, per descomptat, comunica biografies no normatives. També el femení, el masculí i el neutre se succeeixen aleatòriament, sense cap tipus de pretensió, simplement com una expressió natural del seu llenguatge. Club Editor ha comptat amb Joan Ferrarons, traductor en català de l'original en alemany Blutbluch, per a aquesta gesta. A la novel·la la travessa el llenguatge no binari, però també la polisèmia, la llengua més política, els dialectes versus les llengües cultes. Els dialectes que es parlen a Suïssa davant l'alemany culte o etiquetes biopolítiques que comporten una complexitat a l'hora de traduir-les o aplicar-les en altres llengües. Per tot això, enfrontar-se a aquesta traducció és de gran valentia i comporta un coneixement lingüístic ampli i coneixement polític dels cossos no binaris.
Els lectors de Woolf estimaran aquest literat de l'extraradi; els esnobs de l'alta cultura l'envejaran
Podríem dir que Kim de l'Horizon és l'escriptora del moment, trenca tradicions i es recolza en un món voluble, on tot el literari és explorable i mal·leable, un flaneur dels gèneres. A més, presumeix haver nascut el 2666, any bolañesc, i al planeta de Gethen, d'Úrsula K. Leguin. Els lectors de Woolf estimaran aquest literat de l'extraradi. Els esnobs de l'alta cultura l'envejaran. La classe obrera llegida l'erigirà com a guia cultural. Amb la seva primera novel·la ja es reflecteixen forces narratives com les de Pasolini, Jean Genet o Colette. Podríem comentar-ne moltes més coses, però millor llegeixin el llibre i no jutgin a primera vista, ja que la intersecció del cosmos d'aquesta generació Z té moltíssimes capes. Potser una mica excessiu, però no és així el nostre temps?