Vint anys després de la reobertura del Liceu després de l'incendi, ha tornat a l'escenari del coliseu de la Rambla la mateixa òpera, "Turandot", amb la qual obre temporada, amb una nova producció que transforma l'obra pòstuma de Puccini en una òpera futurista amb estètica de videojoc.
"Poble de Pequín, la llei és aquesta", pronuncia l'emissari de l'emperador a l'inici de l'obra, però aquest Pequín ja no és el del passat, el que va imaginar Núria Espert el 1999, sinó que ara es tracta d'una Xina del futur ideada pel director d'escena Franc Aleu.
Sobre l'escenari del teatre ha desfilat un repartiment de luxe per a aquest nou "Turandot" encapçalat per la soprano Iréne Theorin, al paper de Turandot; el tenor Jorge de León, que dona vida al príncep estranger Calaf; Ermonela Jaho, en el rol de l'esclava de Timur; Chris Merritt, com Altoum, emperador de la Xina; i Alexander Vinogradov, com Timur, rei tàrtar destronat i pare de Calaf.
Una gran piràmide presidia l'espai escènic emulant el tron de l'emperador i la llar de Turandot.
A l'inici de la vetllada, sobre l'escenari els cors, amb un vestuari futurista i unes ulleres que reflectien feixos de llum que tan aviat assemblaven aquest exèrcit que va imaginar Pink Floyd en la seva òpera-rock "The Wall" com els personatges de "Metrópolis" i aquesta escala cap a l'infinit.
Una impressionant estructura giratòria amb sis blocs d'escales, coronada per dos braços robòtics que serveixen d'al·legoria del poder i de la societat contemporània en les seves obsessions més morboses.
Els tres actes han compartit la mateixa escenografia, però han anat canviant en cada escena, com en els canvis de pantalla d'un videojoc.
També ha destacat el vestuari dels cantants, obra de Chu Uroz, ple de detalls tecnològics com llums led controlats per wi-fi, com els de Turandot, visualment una Dama d'Elx del segle XXI, i amb uns aires apocalíptics que bé podrien ser extrets del film "Mad Max".
Les més de 2.000 persones que omplien l'amfiteatre ha ovacionat a l'elenc, especialment a Ermonela Jaho, durant gairebé nou minuts, però no ha faltat alguna crítica a l'escenografia entre els més entesos, que l'han vist merament efectista i amb menys riscos que la que va firmar Bob Wilson l'any passat al Teatro Real de Madrid. Tanmateix, quan ha pujat a l'escenari Franc Aleu també ha estat aplaudit.
Un vintè aniversari és una bona ocasió per lluir les millors gal·les com s'ha pogut comprovar a la catifa vermella, per la que han desfilat polítics com els ministres de Cultura i Sanitat, José Guirao i María Luisa Carcedo, la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, el president de la Generalitat, Quim Torra, l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i la de la Diputació, Núria Marín.
L'inici de temporada ha atret també a famosos com els actors Josep Maria Pou, Pere Arquillué, Roger Coma, Eduard Farelo i Nora Navas, la model Antonia Dell'Atte, l'artista Joan Fontcuberta, el modista Custo Dalmau, el presentador Manel Fuentes, els cantants Els Amics de les Arts i Alfred García, els cineastes Isaki Lacuesta, Ventura Pons, o l'escriptor Albert Sánchez Piñol.
La famosa ària "Nessun Dorma", al tercer acte, ha marcat un dels moments més emotius de l'òpera, que a més fa una reivindicació feminista a la part final de l'òpera a través dels personatges de Liù i Turandot, que es fonen en un prolongat petó d'amor, quan la primera jeu ja morta.
La posada de llarg de la temporada ha coincidit amb l'estrena d'una nova façana, que inclou la intervenció en el rellotge, la il·luminació i les vidrieres wagnerianes.