La muntanya de Montserrat de fa set segles no és la que coneixem avui. Bé, geogràficament sí que ho és, però la pràctica del pelegrinatge ha anat canviant amb el temps, amb els costums, i amb les necessitats d’aquells qui volen i busquen adorar la Mare de Déu per a poder imitar-la. El Llibre vermell de Montserrat va ser –i és– un còdex que agrupava una colla de textos destinats als monjos de l’abadia perquè poguessin parar la millor atenció i tenir la millor cura dels pelegrins que caminaven durant dies per a arribar a Montserrat. La “cura” a què ens referim, en realitat, és l’acompanyament a través de textos i danses dedicades a la Mare de Déu perquè els pelegrins les tinguessin a disposició mentre s’aplegaven a la muntanya. El Llibre vermell, doncs, és una iniciativa cultural única a Europa durant l’època medieval que ara, gràcies a la feina d’endreça i interpretació del P. Gregori Estrada, Publicacions de l’Abadia de Montserrat en col·laboració amb Tritó Edicions i l’IEC han posat a l’abast amb el Llibre vermell de Montserrat. Estudi i transcripció dels cants i les danses.
El Llibre vermell de Montserrat va ser –i és– un còdex que agrupava una colla de textos destinats als monjos de l’abadia perquè poguessin parar la millor atenció i tenir la millor cura dels pelegrins que caminaven durant dies per a arribar-hi
Allò que vam ser i allò que encara som
Aquesta setmana, a la Sala d’assaig de l’Orfeó Català del Palau de la Música Catalana –butaques de color grana, cortines de color grana– s’hi va presentar el recull de la feina que el P. Gregori Estrada va fer durant dècades amb parsimònia i silenci per poder arribar al moll de l’os del Llibre vermell. L’edició coincideix amb el Mil·lenari de Montserrat, i l’acte de presentació va comptar amb P. Efrem de Montellà –monjo de Montserrat i Prefecte de l’Escolania–, en Martí Beltran –musicòleg i autor de la introducció del volum–, en Josep Maria Gregori –musicòleg i membre de l’IEC– i l’Arnau Farré, cap de publicacions de Tritó Edicions. Plegats es van encarregar de recórrer i il·luminar, cadascú des del seu àmbit d’expertesa, el treball del P. Gregori Estrada, que a banda d’explicar i justificar el perquè de les transcripcions, l’estudi profund dels textos li va permetre de fer propostes coreogràfiques per a les danses religioses recollides al còdex. No en queden gaires documents audiovisuals, però durant els anys setanta, l’esbart de Rubí es va encarregar de representar aquestes danses religioses a partir de la interpretació del P. Gregori.
El Llibre vermell és la materialització d’allò que Montserrat ha procurat fer durant segles i procura fer encara avui: radicar per poder aixoplugar. Inculturar-se per poder entendre i per a poder atraure
El Llibre vermell és la materialització d’allò que Montserrat ha procurat fer durant segles i procura fer encara avui: radicar per poder aixoplugar. Inculturar-se per poder entendre i per a poder atraure. En termes religiosos, la cultura és un mitjà i un vehicle per a poder posar en contacte, d’una manera molt terrenal, un transcendent que sovint ens sembla llunyà.
Per a poder acostar –encara més– la figura de la Mare de Déu a la comunitat catalana i per a poder sistematitzar la seva adoració, a Montserrat es van fixar en les necessitats espirituals dels pelegrins i hi van donar resposta d’una manera pròpia, orgànica i amatent. El repertori que en va sortir és d’una vitalitat que, en realitat, parla de la vivor de la mateixa comunitat que va voler articular.
L’edició del Llibre vermell de Montserrat. Estudi i transcripció dels cants i les danses és important perquè fa de recordatori d’una manera de ser i de fer que ha mantingut Montserrat al centre de la vida espiritual del país
Més que per a revivificar un repertori de cants i danses com si haguessin d’explicar la comunitat montserratina d’avui, l’edició del Llibre vermell de Montserrat. Estudi i transcripció dels cants i les danses és important perquè fa de recordatori d’una manera de ser i de fer que ha mantingut Montserrat al centre de la vida espiritual del país. És l’exemple d’un arrelament que ha estat la clau de la permanència del lloc a l’imaginari dels qui som d’aquí. Tant és així, que el símbol ha traspassat el mur religiós i ha esdevingut, també, símbol cultural i nacional. En aquest sentit, no és agosarat sentenciar que el Llibre vermell fa de fil roig de la història del país, i que és un dels elements fundacionals de la nació catalana. D’aquella voluntat de donar aixopluc, d'estar en contacte amb els pelegrins i d’oferir-los una alternativa que els lligués a la comunitat i a la fe, n’ha emergit un caràcter robust, però obert que ha travessat els segles. El Llibre vermell de Montserrat. Estudi i transcripció dels cants i les danses és un nou gest de la comunitat montserratina, en especial del P. Gregori, per posar a l’abast dels catalans allò que vam ser i allò que encara som.