«Diguem-ho sense embuts: la revolució dels anys seixanta va ser,
entre altres coses, una revolució del pentinat.»
(Leslie Cavendish a El peluquero de los Beatles)

A les primeres pàgines d’AAA (Autsaider, 2022), l’autor del llibre, l’Eduardo Bravo, es pregunta si ‘l’efecte papallona’ (ja ho saben, el suat concepte de la teoria del caos que planteja si l’aleteig d’una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas) a més de la meteorologia, hauria d’aplicar-se a la història. Doncs bé, imaginem que, en lloc del vol d’un insecte carioca, el que talla l’aire són un parell de tisores. Unes tisores de perruqueria. Perquè avui no parlarem d’aquest magnífic llibre sobre ‘La triple A’, el grup terrorista d'ultradreta obsessionat per sortir els primers als llistats alfabètics d'organitzacions criminals. Aquesta setmana els hi parlaré de The Cutting Edge: The Story of the Beatles’ Hairdresser Who Defined an Era (publicat en castellà com El peluquero de los Beatles) i del seu protagonista: en Leslie Cavendish. La història d’un xaval britànic de classe treballadora que, als anys 60, va provocar tornados a cop de tisores com l’escandalosa caiguda del govern Tory, els assassinats de la Familia Manson al 10050 de Cielo Drive o la creació del Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, el disc clau d’aquell grup més popular que Jesucrist.

FOTO 2
Foto publicitària de Cavendish per a l'obertura de l'Apple Boutique a Kings Road, Chelsea. Foto: John Kelly.

El bar on l’Ava Gardner va fer pipí

Abans d’entrar en matèria capil·lar, permetin-me una petita història-marc dins la narració principal. Mataró, un assolellat dia de l’any 1951. La carretera que uneix Madrid amb França per Barcelona, la N-II, passa pel bell mig del poble. A un bar del centre, paisans amb boina encasquetada a rosca juguen al dominó mentre beuen conyac a granel. De cop, un cotxe de luxe s’atura i d’ell baixa ni més ni menys que l’Ava Gardner, que entra corrents al bar i demana pels lavabos. Abans que els escuradents de la bocabadada parròquia hagin tingut temps de caure a terra, sona la cadena del vàter, l’actriu desfà el camí entre les taules i el xofer arranca cap a Tossa, on l’esperen pel rodatge de Pandora i l’holandès errant. Tot seguit, clients, cambrers i transeünts s’amunteguen a l’excusat de senyores per abocar-se a la tassa de porcellana on “l'animal més bell del món” ha posat una de les parts més preuades de la seva anatomia.

Vidal Sassoon estava molt influenciat pel constructivisme i l’arquitectura de la Bauhaus; és el pare de la perruqueria contemporània. Però, abans de tornar a posar de moda el cabell curt femení, va ser un lluitador antifeixista

Segons m’explica en Dani Montlleó —erudit pop i homo universalis, a més del meu perruquer, de qui ja els hi he parlat en ocasions anteriors— els habitants de Mataró es divideixen en dos: els que afirmen que la cèlebre pixarada tingué lloc a la bescambra del bar Mercader o els que defensen que no, que va ser al vàter de l’Europa, el local del davant. Val a dir que aquesta segona teoria és poc probable, pel fet que el bar Europa va obrir l’any 1957, sis anys després del pas (i el pis) de l’actriu per la capital del Maresme. Però ja que, lamentablement, el Mercader va tancar fa molts anys i on hi hauria d’haver una placa commemorativa de l’efemèride ara hi ha el lavabo d’una oficina bancària, en Dani i aquest articulista ens citem a l’Europa per conspirar, esmorzar de forquilla i comentar les memòries d’en Leslie Cavendish, el perruquer dels Beatles.

El cas Profumo

“La història d’en Cavendish comença deu anys després que la Gardner quedés descansada a pocs metres d’aquí”, li dic al Dani mentre li omplo la copa de vi. “Efectivament —respon el perruquer. L’any 1962, just quan els Beatles tornen d’Hamburg i signen el seu primer contracte discogràfic, en Leslie Cavendish, un adolescent jueu dels suburbis de Londres aficionat al futbol i els discs de rock que li arriben de l’altra banda de la bassa gran, deixa l’escola per entrar d’aprenent a la perruqueria de Vidal Sassoon a Bond Street, la més chic de Londres, amb clientes com Mia Farrow, Mary Quant o Shirley Bassey. Vidal Sassoon estava molt influenciat pel constructivisme i l’arquitectura de la Bauhaus; és el pare de la perruqueria contemporània. Però, abans de tornar a posar de moda el cabell curt femení, va ser un lluitador antifeixista. Sassoon va ser el membre més jove del 43 Group, una organització formada a l’East End per jueus de classe obrera que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, van dedicar-se a combatre l’extrema dreta als carrers, trencant mítings i manifestacions antisemites. Fins i tot van intentar segrestar l’Oswald Mosley, el líder del partit feixista anglès. Aquest infame personatge apareix a la sèrie Peaky Blinders".

FOTO 3
Christine Keeler l’any 1963, en l'apogeu del Cas Profumo, al retrat de Lewis Morley que va fer famosa la cadira model 3107 d’Arne Jacobsen. La mateixa foto apareix a la portada del single Telling Stories (1997), de The Charlatans. Foto: invaluable.com

El solvent cambrer de l’Europa ens porta una sípia amb pèsols i un plat fumejant de tripa i morro. “Però al jove Cavendish —dic jo mentre esbatego els narius sobre l’esmorzar—, si més no al principi (anys després demanarà una excedència per marxar de voluntari a un kibutz israelià), la política li importa un rave. Es fa aprenent de perruquer a petició de les seves hormones: vol conèixer a noies maques, famoses i glamuroses. Però ara que incardinem la política amb el sexe i les tisores, em ve al cap el passatge del llibre on els renta el cabell a la Mandy Rice-Davies i la Christine Keeler...”. “Ah, sí! Quan van entrar per la porta, ell no sabia qui eren aquelles dues joves esculturals. Devia ser l’únic anglès que no les coneixia, perquè les portades dels diaris venien plenes de fotos seves, però ell només llegia els esports. Rice-Davies i Keeler eren dues models, showgirls i noies de companyia de l’escena del swinging sixties implicades al ‘Cas Profumo’, l’escàndol polític més gran d’Anglaterra, que va fer caure el govern conservador quan va saber-se que Keeler mantenia una relació amb John Profumo, ministre de la Guerra, alhora que amb l'espia rus Yevgeni Ivanov, que treballava com a agregat militar en l'ambaixada soviètica. Això poc després de la crisi dels míssils cubans, que quasi desferma la guerra nuclear. En Leslie va ajudar a pentinar-les minuts abans que compareguessin al judici, amb impecables resultats, i a les seves memòries fantasia d'haver exercit un petit paper en la Guerra Freda... La veritat és que no té àvia, el paio. Per cert, al fil d’espies soviètics, segons sembla els amos del bar Mercader, on va pixar l’Ava Gardner, eren familiars d’en Ramon Mercader, l'agent secret soviètic que va assassinar Trotski a Mèxic.”

La gran oportunitat se li va presentar quan, un bon dia, va tallar-li els cabells a l’actriu Jane Asher, que era la xicota d’en Paul McCartney. I la noia va quedar tan satisfeta que en acabat va preguntar-li si no podria passar després per casa a tallar-li el cabell a la seva parella... Imagina’t, tallar les grenyes més famoses del món!

Del setrill al Sgt. Pepper's

“M’apropes la setrillera?” Em demana l’il·lustrat perruquer mentre branda una llesca de pa, i jo li atanso el joc amb l’oli, el vinagre, la sal i el pebre. “Tens raó que es flipa una mica, més tenint en compte que, per molt ben pentinada que hi anés a judici, la pobre Keeler va acabar a la presó —continuo l’animada conversa. Però sembla innegable la influència de les bones arts d’en Cavendish en altres episodis històrics. Parlo per exemple de la creació del Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967) dels Beatles, que, segons explica al llibre, no hauria estat possible sense ell... De fet, ni sense ell ni sense una setrillera com la que tens a les mans”. “En efecte, aquí va jugar un paper important. Quan en Leslie va deixar de ser aprenent per graduar-se com estilista de Vidal Sassoon, va començar a arreglar alguns caps cèlebres com el de Keith Moon, el bateria dels Who. Però la gran oportunitat se li va presentar quan, un bon dia, va tallar-li els cabells a l’actriu Jane Asher, que era la xicota d’en Paul McCartney. I la noia va quedar tan satisfeta que en acabat va preguntar-li si no podria passar després per casa a tallar-li el cabell a la seva parella... Imagina’t, tallar les grenyes més famoses del món!”

FOTO 4
John i George posant amb John Crittle, Amanda Lear i Leslie Cavendish a l'obertura d'Apple Tailoring, el 23 de maig de 1968. 

Els Beatles havien enregistrat poc abans el Revolver (1966), i ara es prenien un descans de futur incert. Cavendish i McCartney van avenir-se molt bé, i el primer va començar a freqüentar la casa del segon per pentinar-lo, escoltar música i, ja de passada, fumar-se uns porrets amb el seu ídol. Una tarda, el beatle va confessar-li que voldria marxar de vacances amb la Jane, però no podia a causa de l'assetjament dels fans. El perruquer, llavors, va suggerir-li una idea: ‘Per què no vas disfressat? Podria deixar-te el pèl molt curt...’ Dit i fet. Amb unes tijeretades, en Cavendish va posar fi a l’icònic pentinat que havia revolucionat el món, fins a deixar-lo gairebé irrecognoscible (la premsa va titllar-lo d’’skinhead’). Gràcies a la idea del seu perruquer, en Paul va poder marxar de safari a Kenya amb la seva xicota i en Mal Evans, col·laborador de la banda. Va ser amb ell qui, mentre esmorzaven en algun moment del viatge, van començar a fer broma amb la setrillera: ‘salt and pepper’, ‘salt and pepper’... i la repetició d'aquestes dues paraules va transformar-se en Sargent Pepper. De la mateixa manera que, amb un simple canvi de pentinat, McCartney havia pogut passar per un altre i marxar de viatge, la Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967) naixia com l’alter ego dels Beatles que els hi donaria la llibertat per a experimentar amb la seva música a l’estudi. El líder fictici d’aquesta banda, a més, es diu Billy Shears (Billy Tisores). Potser sí que està inspirat en Leslie Cavendish...”

El perruquer de Charles Manson

“L’aventura conceptual del Sgt. Pepper's va continuar al White Album (1968), que inclou temes com “Helter Skelter” —dic mentre passem a les postres i licors. “El títol d’aquesta cançó va quedar associat als crims perpetrats per la família Manson l’any 1969, fins al punt de deixar-lo escrit amb la sang de les víctimes a la nevera dels LaBianca. De fet, segons explica al llibre, el mateix Leslie va estar a punt de figurar entre les víctimes d’aquest escamot de hippies grillats...”. “Això diu. Jay Sebring, un dels morts, era el perruquer de les estrelles de Hollywood i l’exparella de la Sharon Tate (clienta de Sassoon), i havia convidat a en Cavendish a l’atziaga festa d’aquella nit al 10050 de Cielo Drive per parlar de negocis amb el perruquer dels Beatles. Afortunadament, Cavendish va posposar la reunió i no va anar-hi... Va salvar-se pels pèls!”. Mai millor dit.