Actor d'origen humil, Kirk Douglas va ser el gladiador per excel·lència de Hollywood, on es va consagrar gràcies al seu gest dur i veu greu amb pel·lícules heroiques com Espàrtac (1960) o dramàtiques semblances com Van Gogh, la passió de viure (1956).

Company de fatigues de Burt Lancaster, un altre emblemàtic galant de la gran pantalla, Douglas es va guanyar el seu camí cap a la fama després d'exercir de cambrer, jardiner, conserge i lluitador professional i mentre es pagava els estudis d'art dramàtic.

La seva mort avui, als 103 anys, suposa dir adeu a l'últim supervivent de l'edat d'or de Hollywood, a quatre dies del lliurament dels Oscars.

Issur Daníelovitx Demsky

El longeu intèrpret va néixer al si d'una família d'emigrants russos jueus el 9 de desembre del 1916 a la localitat novaiorquesa d'Amsterdam amb el nom d'Issur Daníelovitx Demsky, nom que canviaria en la seva època estudiantil a Isadore Demsky, abans de passar a ser conegut com Kirk Douglas.

L'actor, que en els seus últims anys de vida publicaria diversos llibres, entre els quals la seva autobiografia (El fill del drapaire, 1988), va fer els seus primers passos professionals amb petits papers a Broadway just en els anys previs a l'inici de la II Guerra Mundial, on va ser cridat a files i va servir a la Marina dels EUA.

Les ferides rebudes en batalla el van retirar abans de temps del front i el 1943 va reprendre el seu afany artístic en el teatre, on va tenir relatiu èxit amb la comèdia Kiss and Tell.

Recomanat per Lauren Bacall

Va ser l'actriu Lauren Bacall, que havia conegut a l'escola d'interpretació, qui el va recomanar a un productor cinematogràfic i el 1946 faria el seu debut a Hollywood amb L'estrany amor de Martha Ivers, cinta protagonitzada per Barbara Stanwyck.

Dos anys més tard realitzaria el primer dels seus set treballs amb Lancaster (En tornar a la vida), que en aquell temps ja era una estrella del cel·luloide.

Aquesta relació dels dos paios durs donaria com a fruits títols com Duel de titans (1957), El deixeble del diable (1959), L'últim de la llista (1963), Set dies de maig (1964), Victòria a Entebbe (1976) i un últim retrobament el 1986 amb Una altra ciutat, una altra llei.

Douglas, amb el seu característic clotet a la barbeta, no va necessitar la complicitat del seu col·lega Lancaster per guanyar-se crítica i espectadors.

L'actor va ser tres vegades candidat als Oscars al llarg de la seva carrera —encara que només va rebre una estatueta honorària el 1996— pels seus papers a Champion (1949), The Bad and the Beautiful (1952) i Lust for Life (1956), una de les seves pel·lícules de referència, en la qual interpretava el pintor holandès Vincent van Gogh.

Personalitat emprenedora

De personalitat emprenedora, va decidir moure's per lliure a la meca del cinema quan encara prioritzava l'star-system dirigit pels grans estudis i va fundar la seva pròpia companyia, Bryna Productions (1955), per realitzar pel·lícules que el tinguessin com a protagonista.

Així arribarien Camins de glòria (1957) o Espàrtac (1960), film èpic sobre un esclau que es converteix en gladiador i organitza una revolta en contra de l'Imperi romà.

Aquesta cinta, en la qual també van treballar Laurence Olivier o Peter Ustinov, va obtenir quatre Oscars i es va convertir en el senyal d'identitat de la carrera de Douglas, elevat ja a l'estatus d'estrella mundial.

Després vindrien L'últim capvespre (1961) amb Rock Hudson, Crema París? (1966) juntament amb Jean-Paul Belmondo, Camí d'Oregon (1967) amb Robert Mitchum, o Atac al carro blindat (1967) de bracet amb John Wayne.

En la dècada dels 70 va continuar molt actiu i va estrenar a la gran pantalla una dotzena de títols, com El dia dels tramposos (1970) o La llum de la fi del món (1971), i va continuar amb algunes produccions més en els 80.

Accident d'helicòpter

El seu estat de salut es va deteriorar greument el febrer del 1991 quan va tenir un accident d'helicòpter, la qual cosa el va obligar a estar postrat al llit durant quatre anys amb forts mals d'esquena.

Una trombosi que va patir el 1996 i li va paralitzar el costat esquerre i va acabar gairebé per allunyar-lo del cinema, tot i que hi va tornar al costat de la seva amiga Lauren Bacall el 1999 amb la comèdia dramàtica Diamonds.

La seva última feina a la gran pantalla va ser amb Illusion (2004), encara que va tenir un breu retorn a la televisió per participar en el documental Empire State Building Murders del 2008.

Homenatge sorpresa

Quan va superar els 100 anys, els Globus d'Or li van retre un homenatge sorpresa.

Va pujar a l'escenari acompanyat de la seva nora Catherine Zeta-Jones —esposa del seu fill Michael— per presentar un premi, però abans de revelar el guanyador, el públic es va posar dempeus i va obsequiar amb un gran aplaudiment la llegenda viva.

Douglas va tenir una vida sentimental intensa amb romanços amb Debbie Reynolds, Terry Moore, Gene Tierney, Rita Hayworth, Ana María Pierangeli i Patricia Neal i es va casar dues vegades.

Del seu primer matrimoni amb Diana Dill (1943-1950) van néixer dos nens: Michael, el també popular actor, i Joel Andre. El 1954 va tornar a contreure matrimoni, aquesta vegada amb Anne Buydens, amb qui va estar casat 65 anys i va tenir uns altres dos fills: Peter i Eric Anthony, que va morir de sobredosi el 2004.