La Universitat Pompeu Fabra (UPF) acull avui un homenatge a Josep Fontana, un dels fundadors de la universitat, i l’historiador més influent de la Catalunya dels darrers temps. L’acte s’ha celebrat al Campus de la Ciutadella, i ha comptat amb una presència d’acadèmics de primer nivell, presidits per Jaume Casals (el rector de la UPF), que han volgut mostrar el deute intel·lectual que els uneix a Fontana. Casals ha volgut destacar que a més de ser una persona d’una gran alçada intel·lectual, Fontana va ser una persona "perfectament neta”. Tot i que no era el centre del debat, molts dels presents han volgut també destacar el compromís polític d'un historiador al que li va tocar viure sota la dictadura, però que mai va deixar de defensar les llibertats.

La plana major dels historiadors catalans

A l'acte hi han estat presents molts dels historiadors catalans més destacats: Joaquim Nadal, Anna Sallés, Borja de Riquer, Jordi Maluquer de Motes, Carlos Martínez Shaw, Josep M. Salrach... I tampoc hi ha faltat, òbviament, el seu amic i editor Gonzalo Pontón, que va portar al paper la majoria de les obres de Fontana. Pontón ha recordat que Fontana, a través de les editorials Ariel i Crítica, durant una col·laboració de més de 40 anys, va ser el responsable de publicar alguns dels llibres d'història més influents en la historiografia catalana. I no només triava els llibres, sinó que revisava les traduccions, escrivia les contraportades, seguia les vendes dels llibres... Pontón ha destacat el compromís de Fontana en la difusió de la història a través dels llibres, una faceta d'ell que ben sovint s'oblida.

fontana upf 4

Josep Fontana, a l'Institut d'Història Jaume Vicens i Vives. Foto: UPF.

Un dels pares de la UPF

Josep Maria Delgado, director del Departament d’Humanitats de la UPF, ha recordat que Fontana, deixeble de Vicens i Vives i de Pierre Vilar, va ser el seu mestre, com el de tants altres professors de les universitats catalanes, i ha volgut destacar com ha influït sobre tota una generació d'historiadors, i sobre les generacions següents. Casals, en nom de la UPF, ha volgut agrair, també, a Fontana, la donació de materials que ha garantit que aquest centre acadèmic tingui un fons bibliogràfic impressionant, bàsicament d’història, però també d’altres matèries. Els ponents han recordat que Fontana va ser el creador de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, i que es va involucrar decisivament en la realització dels plans d'estudi per als estudiosos d'història.

L’home que volia fer una història total

Joaquim Albareda, catedràtic d’Història Moderna, ha destacat que Vicens i Vives era un home que va saber combinar les teories de Hobsbwam, de Walter Benjamin,  de Jaume Vicens Vives... I que, sobretot, va aspirar a  fer una “història total”, com defensava Pierre Vilar. Alguns dels participants han volgut destacar que aquesta tasca de voler fer una història total només era accessible a un intel·lectual amb uns interessos molt diversos, amb un coneixement enciclopèdic i amb molta vocació multidisciplinar. I Fontana va ensortir-se'n amb molt d'èxit d'un desafiament que per a d'altres va ser pràcticament impossible.

Mestre abans que res

“Abans que investigador sóc professor”, afirmava Fontana, i els testimonis dels presents han descrit un home obert a tothom, que va col·laborar amb nombroses recerques amb paciència infinita. En realitat, era un home al que molts encara tracten com a "mestre", un tractament que ha caigut en absolut desús a la universitat catalana. Però a més a més, han descrit un home allunyat de tot dogmatisme i de l’autosatisfacció. Un home que mai no repetia la mateixa conferència, perquè creia que havia d'adaptar-se sempre al públic que tenia davant. S'ha volgut recordar també el paper de Fontana com a pensador de la pedagogia de la història, un home que sempre es va preocupar sobre com ensenyar a pensar críticament als nens i joves, i que col·laborava estretament amb les associacions de mestres.

fontana upf 2

Josep Fontana, a la UPF. Foto: UPF.

Un home compromés

Albareda ha explicat que Fontana era “Inequívocament d’esquerres, d’un profund catalanisme que no necessitava etiquetes i sempre crític amb els polítics”. Però també ha volgut deixar clar que escapava de qualsevol dogmatisme, i que per això era amic de dissidents de règims comunistes com el cubà Manuel Moreno Fraginals. Un compromís polític que sempre va ser molt ferm, i que li va ser costós; Fontana va ser represaliat professionalment per la seva participació en la Caputxinada, quan era membre del PSUC. És més, segons Anna Sallés, a causa del seu compromís polític, no es va voler lliurar a Fontana el doctorat honoris causa per la UAB,  universitat a la que va estar involucrat en el moment de la seva creació, tot i que moltes altres universitats li van donar aquesta distinció. I  justament per la seva posició política, Fontana va rebre molt tard els honors institucionals, com la Medalla d'Or de la Ciutat. Però Montserrat Duch ha volgut deixar clar que Fontana, en canvi, ha rebut l'homenatge de la ciutadania, que ha llegit les seves obres com les de cap altre historiador, i que rebia amb voracitat els seus articles sobre temes d'actualitat.

L'home i el país

L'especialista en història econòmica Albert Carreras ha destacat que Fontana sempre havia volgut fer la història dels que no tenien veu. Tomàs Montagut ha volgut recordar el seu interés pels drets i costums dels catalans, amb una voluntat d'usar la història del dret per reivindicar les llibertats catalanes. Tot i que en principi Fontana havia estat escèptic cap al catalanisme més radical, els seus companys han volgut destacar que Fontana havia fet un gir en els darrers anys, i que un dels seus últims llibres és La formació d’una identitat, en què Fontana estudiava la catalanitat. I s'ha volgut destacar que en els darrers anys el mestre d'historiadors havia volgut estudiar el triomf del neoliberalisme i la divisió de la societat entre una minoria molt rica i una majoria cada cop més empobrida. El seu llibre pòstum, justament, és una anàlisi de la pèrdua de béns i de drets per part de bona part de la població. I, malgrat tot, tots han volgut recordar a Fontana com un home molt amable i amb sentit de l'humor. Anna Sallés, col·laboradora de Fontana a la UAB, a més a més, ha volgut recordar, també, el Fontana culé, l'home que duia sota el braç El Mundo Deportivo quan anava a classe, per gran escàndol d'alguns dels seus companys de departament, que consideraven que aquesta lectura no estava a l'alçada d'un eminent historiador.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat