En Joko celebra l'aniversari, de Roland Topor (Extinció Edicions), és un llibre que té 50 anys. Però fins ara no havia estat publicat en català. De fet, Topor (1938-1997) és poc conegut com a escriptor. Té una mica més de fama com a pintor (molta gent haurà vist algun dels seus quadres) i com a dibuixant, cantant i cineasta. Aquest home polifacètic va fer cinema amb Herzog i amb Fellini; va fer teatre amb Fernando Arrabal i amb Jérôme Savary; va publicar a la revista d'humor negre Hara-Kiri, però també a la revista del cor Elle... Ara una de les seves obres d'humor negre es publica en català.
Roland Topor i Agnieszka Taborska el 1996. Foto: Marcin Giżycki.
Surrealisme
Un jove obrer es troba amb un individu que es penja a la seva esquena i que li exigeix que el transporti a canvi d'una abundant suma de diners. És l'inici d'una història abonada de situacions absurdes. Els personatges formen part d'un univers coherent, però completament aliè a la lògica del protagonista. Un univers pervers, però que arriba a ser absolutament versemblant, un cop superat el límit de l'absurd.
I més que surrealisme
Però Topor no es limita a presentar una situació absurda, sinó que aquest llibre és una denúncia en tota regla de l'explotació de l'home per l'home. És una crònica que ens narra fins a quin punt l'explotació pot portar a la degradació, a la indignitat, a la ignomínia i a la infàmia. El surrealisme serveix, en aquest cas, per portar les històries fins al límit i sobrepassar-lo. Hobbes es va quedar curt: no hi ha res dolent que l'home no pugui fer a l'home, en la història de Topor.
Humor negre en extinció
En Joko celebra l'aniversari és el primer volum d'Extinció Edicions, un projecte dedicat prioritàriament a "l'humor negre, el surrealisme i l'absurdisme". La seva vocació és fer, poc a poc, i amb els escassos recursos disponibles, una col·lecció "harmònica des de l'extravagància". Extinció pretén traduir obres de ficció al català i que no vol regir-se per un criteri de pura actualitat, sinó que es proposa editar obres que haurien merescut ser traduïdes fa temps i que en el seu temps no van arribar al mercat català. Han començat amb aquesta novel·la tan especial de Topor i prometen continuar amb una antologia de micro relats de l'absurdista rus Daniil Kharms i una novel·la experimental del francès Éric Chevillard. Comencen posant el llistó molt alt.
Faula?
Aquest llibre va publicar-se el 1969, i sens dubte és un fruit directe de maig del 68, una faula absurda sobre l'explotació capitalista que encaixaria perfectament amb les barricades del Quartier Latin i amb les suposades platges que es trobaven sota les llambordes. A algú podria semblar-li que aquesta trama relativa l'explotació d'uns homes que carreguen els altres a les seves esquenes està fora de temps, ja que fins i tot el Papa ha renunciat a la cadira gestatòria. Si no fos perquè Barcelona s'ha convertit en la capital mundial del rickshaw. Com Joko carregava congressistes d'una banda a altra, cepaits ciclistes, en bona part immigrants, es dediquen a pedalar per desplaçar els turistes que no volen caminar i això ho presenten com el summum de l'ecologia. En ple segle XXI.
Angoixa
El llibre de Topor és molt dur. En alguns punts arriba a ser fins i tot desagradable. Topor recorre contínuament a l'escatologia, a les situacions extremes, al ridícul... L'humor negre de Topor no és gens fàcil. En Joko celebra l'aniversari és una obra curta, però que requereix de fer pauses per respirar. Un text dens, cuidat, exquisit, hilarant... Però, sobretot, inquietant.