La tardor és una època de grans descobertes literàries. La del 2011, ara tot just fa 10 anys, va estar marcada per la publicació de Jo confesso, pedra angular en l'obra de Jaume Cabré, i una de les fites capitals de les lletres catalanes contemporànies.
No és estrany, doncs, que a partir de l'1 de setembre es desencadenés tota una febrada per l'arriscada, complexa i ambiciosa obra de cabre. Una història superlativament filada. Una captivadora teranyina de personatges exquisidament treballats que va rebre l'aplaudiment unànime dels lectors, dels llibreters, dels crítics i de les diverses traduccions en altres llengües.
Una dècada més tard, encara aclamada, s'han venut més de 100.000 exemplars en català. Tota una gesta per a una novel·la en la nostra llengua. Una xifra -tot i que el valor d'un llibre mai s'hauria de computar a través de les matemàtiques (menys encara un relat d'aquesta vàlua literària)- a què hauríem de sumar nombroses edicions en formats diversos i l'èxit internacional de més de trenta traduccions en les editorials més prestigioses. Indiscutiblement, Jo confesso un long seller de qualitat.
Jo confesso: 10 anys del best-seller català d'èxit internacional. Foto: ACN
Una novel·la de llarg recorregut
Qualificada de "novel·la de novel·les", Jo confesso ha estat equiparada amb obres culminants de la literatura universal com Guerra i pau i Anna Karènina. "No puc saber si és la gran novel·la europea. Tant de bo. I si no, no passa res", es... confessava aquell 2011 Cabré en una trobada virtual amb els lectors del diari El País. "Sigui el que sigui aquesta novel·la, em sento esgotat. Esgotat en extrem".
L'extenuació que expressava l'autor era lògica i fàcil d'entendre si tenim en compte que va trigar vuit anys a escriure el llibre. "L'anterior novel·la van ser set anys", desvelava. "No tinc pressa; sempre són la mateixa història i els personatges els que et van indicant si va per llarg o no...". La seva següent novel·la, Consumits pel foc, no arribaria fins aquest 2021, és a dir una dècada més tard.
Una carta d'amor
Amb el nen Adrià Ardèvol com a principal protagonista, Jo confesso és, sobretot, una carta d'amor d'algú que ha estimat incondicionalment; d'algú que se sent culpable d'una mort violenta; d'algú que no entén el mal que recorre la història d'Occident. És, novament enllaçant-la amb l'obra de Lev Tolstoi, una novel·la sobre l'ànima de l'Europa que hem rebut i la que oferim a les generacions futures.
En aquella mateixa xerrada amb els seus seguidors, Jaume Cabré admetia que Jo confesso era, especialment, una novel·la sobre l'amor. "I l'amor comporta generositat, humilitat i al mateix temps duresa amb un mateix, intenció de rectitud moral i ni un polsim de supèrbia. Vaja: els valors que sembla que, almenys en aparença, no estan de moda. Però és així".
Jaume Cabré, autor de la novel·la de novel·les. Foto: Sergi Alcàzar
Sempre la mateixa música
Si la botiga d'antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d'aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d'aquesta novel·la de novel·les. "La música per a mi ho significa tot. Segons com, més que la literatura. O millor: per a mi, l'art és l'important. I dins de l'art, el més eficaç i profund és la música. Sóc un músic frustrat i convisc amb aquest sentiment escoltant molta música".
"No puc saber si és la meva millor novel·la. Sé que és la darrera que he escrit i voldria que no fos l'última. Sobre si l'escriptor escriu si sempre la mateixa novel·la... No ho sé. Hi ha unes obsessions que reapareixen; però la música sempre és diferent, crec".