Jaume Collboni fa 100 dies va ser nomenat tinent d'alcalde d'Empresa, Cultura i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, després del pacte del PSC amb Barcelona en Comú. Aquest dilluns ha presentat, en una conferència al Mercat de les Flors, les línies mestres de la seva proposta per a la política cultural municipal. La conferència, articulada en 10 objectius i 34 mesures, s'ha titulat: "Trencant murs. Una política cultural per a les properes generacions". De forma implícita, no ha estalviat crítiques a la política cultural duta a terme fins ara; ha criticat la paràlisi de la Fundació Barcelona Cultura, ha dubtat de la línia definida per al Museu del Disseny, i fins i tot ha assegurat que Barcelona estava "aletargada" a nivell de polítiques culturals. Tot i això ha assegurat que respectaria les decisions preses pels responsables municipals de cultura anteriorment. Malgrat tot ha reconegut que forma part d'un govern municipal en minoria i que serà imprescindible l'acord amb d'altres forces polítiques per portar endavant algunes d'aquestes mesures.

"Tenim un pla"

"Tenim un pla i tenim un equip, entre els millors disponibles a Barcelona", ha assegurat Collboni. Ha afirmat que ja s'han dissenyat les línies mestres de la política cultural dels propers tres anys, tot i que assegura que pretén que alguns dels seus efectes siguin duradors a llarg termini. Les línies bàsiques de Collboni passen per incrementar el pressupost destinat a Cultura, per crear nous públics, per potenciar les indústries creatives, per crear complicitats amb els agents culturals...

Més recursos

Collboni ha afirmat, amb orgull, que l'Ajuntament és una de les institucions que més inverteix en cultura: en aquests moments la despesa cultural se situa en un 4,7 % del seu pressupost (front a un 0,9 %, per exemple, de la Generalitat).  Però reconeix que per dur a terme els seus projectes necessita un increment de pressupost. Assegura que el seu objectiu és assolir un 15 % més de pressupost per a Cultura. Només una part d'aquests recursos sortirien de les arques municipals: Collboni planeja en arribar a un 5 % del pressupost dedicat a objectius culturals, però pensa també en impulsar el mecenatge, en la creació d'un fons capital risc i en recórrer als recursos procedents dels impostos al turisme. Apunta que a Barcelona hi ha anualment 17.000.000 de pernoctacions i apunta que la cultura és part de l'atractiu turístic de la ciutat i que el model fiscal ha de ser coherent amb el model turístic. En qualsevol cas, no aposta per crear nous equipaments culturals, sinó per dotar de continguts els ja existents. En aquest sentit, el projecte de Museu de l'Arquitectura restaria bloquejat, però en canvi s'organitzaria un festival de dansa. Argumenta que alguns equipaments com la Biblioteca Provincial han quedat paralitzats per les escasses aportacions del govern central a les infraestructures barcelonines. Això sí, ha apuntat que amb les estructures existents l'Ajuntament tractaria de dinamitzar l'oferta cultural a Barcelona durant l'agost, perquè la demanda hi és i no pot ser que la ciutat quedi parada a nivell cultural tot un mes.

Més públic

Collboni s'ha mostrat insatisfet perquè la cultura a vegades es mostra allunyada de "les preocupacions reals dels ciutadans" i ha apuntt que cal posar a disposició dels ciutadans "els continguts de la cultura". Per això ha assegurat que més barcelonins han de consumir cultura, i que cal incorporar més ciutadans als mercats de productes culturals. L'objectiu de fons és trencar la separació entre l'alta i la baixa cultura ("la Barcelona de l'aparador i la Barcelona de la cultura tradicional i popular"). Per al tinent d'alcalde, la cultura és essencial per a crear ciutadans. Però, a més a més, apunta que un increment de la demanda serà positiu també per a l'oferta i ajudarà als creadors i al conjunt del sector cultural. En aquest sentit, considera que s'ha de crear un circuit d'activitats culturals i potenciar l'ús autòcton dels museus municipals. En la línia d'allò que ha impulsat en d'altres àmbits Ada Colau, Collboni ha apostat per crear "noves centralitats culturals": buscar equipaments de referència de la vida cultural dels barris. Aquests pols també poden ser la via d'incorporació al món cultural dels creadors emergents (siguin o no originaris de Barcelona). 

Multiplicar indústries creatives

"El futur de la ciutat passa per tenir unes potents indústries creatives", ha afirmat Collboni, tot apuntant que cal reforçar les indústries culturals pròpiament dites i connectar-les amb d'altres indústries creatives, com la moda, el disseny... Hi ha la idea d'articular les fàbriques de creació amb els operadors culturals de la ciutat, per donar sortida a nous creadors. Collboni ha assegurat que vol fer bandera de la qualificació de Barcelona Ciutat Literària atorgada per la UNESCO, i ha afirmat que volen mantenir la capitalitat del món editorial espanyol i iberoamericà.

Un Ajuntament més còmplice que actor

Una de les claus d'aquesta política cultural, per a Collboni, és la creació de "noves complicitats", partint de la base que "La cultura no la fa només l'Ajuntament. Un Ajuntament progressista l'arbitra, la facilita, l'ajuda, la posa en valor i la defensa davant totes aquelles forces que voldrien tenir-la callada, dòcil i entretinguda". Per a això creu que és bàsic establir acords entre l'Ajuntament i els agents culturals. Collboni en el seu discurs no ha apostat pel "procés participatiu" que els seus antecessors al càrrec defensaven, però afirma que per a ell aquest concepte és vàlid, "com a mètode i no com a objectiu"; fins i tot ha assegurat que és el mètode que ha usat el PSC durant el temps que ha governat la ciutat.

Contra l'explotació laboral

Jaume Collboni ha assegurat que el sector cultural barceloní no està funcionant amb paràmetres correctes a nivell laboral i ha assegurat que moltes empreses culturals treballen en condicions laborals o salarials indignes. L'Ajuntament no té competències directes per actuar en aquest sector, però Collboni assegura que, com a contractador, l'Ajuntament vetllarà perquè les empreses que treballen per a ell acompleixin estàndards de treball digne.