L'Institut Cervantes, una institució pública dedicada a difondre la literatura i el llegat cultural espanyol, omet parts de la història que prefereix no recordar. El darrer exemple és l'efemèride que rememora el 28 de març de 1942, el dia en què va morir l'escriptor Miguel Hernández víctima de l'estat deplorable i les condicions amb què va viure empresonat per la dictadura de Francisco Franco. Des del Cervantes, però, ho recorden diferent: "Tal dia com avui, el 1942, ens va deixar un referent de la nostra memòria democràtica". I fins aquí.

Miguel TUIT

Tuit de l'Instituto Cervantes

Com que a vegades twitter, amb la seva limitació de caràcters, pot comportar generar alguna confusió, hem llegit la biografia que recull el mateix Instituto Cervantes a la seva pàgina web i, novament, modifica la realitat: "Hernández pren part molt activa en la Guerra Civil espanyola, i a l'acabar aquesta intenta sortir del país però és detingut a la frontera amb Portugal. Condemnat a pena de mort, se li commuta per la de trenta anys però no arriba a complir-la perquè mor de tuberculosi el 28 de març de 1942 a la presó d'Alacant". Sense situar en cap cas els protagonistes i amb frases sense subjecte, fan que qui no conegui la seva figura, li costi situar-se.

Res més lluny de la realitat. Hernández va donar suport als republicans de forma activa. La seva activitat de comissari polític comunista a l'exèrcit li va comportar una pena capital després de la Guerra Civil espanyola. I quan va intentar exiliar-se a Portugal va ser detingut i la Guàrdia Civil el va portar a la presó de Huelva on va rebre durant nou dies consecutius brutals pallisses en mans del règim de Franco. Posteriorment, en un consell de guerra van canviar-li la pena de mort per una condemna de trenta anys i va ser a Alacant, ja tancat, on va patir tuberculosi després de passar un calvari de situacions i abandonament paupèrrim a mans del dictador.

Aquest poeta espanyol, se l'ha adscrit a la Generació del 27, encara que per dates pertany més a la del 36. Nascut a Oriola, Alacant, va destacar per la fondària i autenticitat dels seus versos, reflex del seu compromís social i polític. Un dels poemes més emblemàtics que va escriure és Nanas de la cebolla, dedicat al seu fill petit des de la presó. L'escriptor es va inspirar en una carta de la seva dona, Josefina Manresa, en què li explicava que només podia alimentar el seu fill amb cebes.

Fotografia de portada: Retrat de carbonet de Miguel Hernández fet per Buero Vallejo