Del 2008 al 2013 s'ha incrementat en un 5% el nombre dels joves de Catalunya que usen el català com a llengua habitual. És la dada més esperançadora per al català que apareix a l'InformeCAT 2018, la 7ª edició d'un recull de dades de la Plataforma per la Llengua que intenta constituir una radiografia de la situació de la llengua mitjançant 50 dades rellevants, obtingudes d'estudis propis o exteriors. L'altra dada molt positiva és que el 56% dels fills dels arribats a Catalunya parla en català als seus fills. D'aquesta forma bona part de la tercera generació d'immigrants usaria el català amb facilitat (el que marcaria la seva utilitat com a eina de cohesió social). En aquest moment s'estima que hi ha aproximadament 13.400.000 persones que entenen el català i 10.050.000 que el parlen. La situació, malgrat tot, és molt diferent segons les regions del domini lingüístic. A la Catalunya Nord la situació és especialment preocupant: només 7 de cada 1000 famílies transmeten el català (tot i que abans encara era pitjor, i se situava en el 3 %).
Òscar Escuder i Neus Mestres. Foto: Twitter Plataforma per la Llengua. @llenguacat.
"Queda molta feina per fer"
La xifra més negativa de l'InformeCAT 2018 és que el català ha perdut 300.000 parlants habituals a Catalunya en els darrers 15 anys. Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, afirma que si no es millora la situació del català i es normalitza realment, es corre el perill "de la substitució lingüística". "Queda molta feina per fer", ha afirmat. I ha apuntat que la immersió lingüística (que potser no es practica correctament) garanteix l'aprenentatge del català, però no el seu ús. "No n'hi ha prou amb ensenyar el català a les escoles", assegura Neus Mestres, directora de Plataforma. Escuder ha aclarit que si bé en alguns aspectes hi ha avenços, aquesta no és la situació ideal: "No hi ha cap llengua equiparable al català que tingui un 30% de la població que viu al territori que no conegui la llengua del lloc on viu", ha explicat".
Millores al País Valencià
Plataforma per la Llengua ha valorat positivament les noves polítiques que ha impulsat el nou govern valencià. En l'àmbit de la comunicació, valora molt positivament que es recuperin els mitjans de comunicació públics en català. I en l'àmbit de l'ensenyament considera una bona notícia el fet que el nou govern valencià garanteix que els nens puguin ser educats en valencià si ho demanen els seus pares (un fet que l'antic govern del PP no garantia). Tot i això, la situació és molt complicada, perquè només un 46% del personal de la Generalitat Valenciana sap escriure en català, cosa que limita el seu ús en l'àmbit oficial.
Cultura bé, empresa malament
Plataforma per la Llengua valora positivament l'evolució del català en el món de la cultura, i el fet que el 2016 es produïssin 1.050 discos i s'editessin més d'11.000 llibres es considera una dada molt bona, com el fet que set de cada deu oients escoltin la ràdio en català. En l'àmbit cultural allò que Òscar Escuder valora pitjor és el cinema. L'ONG del català apunta, a més a més, que hi ha una clara discriminació del català al món empresarial. Això es fa patent, per exemple, a la indústria automobilística, que ignora el català a manuals, catàlegs, navegadors... En canvi, es noten millores en la situació del català als mòbils i a les noves tecnologies. Escuder denuncia que el codi de consum no s'està acomplint en tot allò que fa referència al català.
Una administració a la contra
Òscar Escuder denuncia que el català viu una situació anòmala, en no ser reconegut a Europa, com ho estan llengües amb menys parlants. Afirma que això depén completament dels Estats i que en el cas català, els Estats juguen clarament a la contra, amb molt poca sensibilitat per a la diversitat lingüística (per exemple, dictant normatives que discriminen el català). A l'Informecat 2018 es registra que només el 2% de les places convocades per l'Estat reconeixen el català com a mèrit (i tan sols 2 com a requisit). Però, a més a més, es destaca que la despesa de l'Estat per ensenyar català als funcionaris que no l'entenen és irrisòria. Alguns dels tràmits més importants que s'han de fer amb l'administració no es poden fer en català (com el pagament de l'IVA, demanar la tarja sanitària europea, o gestionar cita prèvia per al DNI). Escuder denuncia que la pitjor situació a nivell de l'administració es troba a la justícia, un camp dominat completament per l'Estat; a Mallorca es triga dos anys en traduir els documents que es presenten en català i es va arribar a denunciar una jutgessa per redactar una sentència en català.. Però també la Plataforma ha detectat aquest any un augment de les denúncies per la discriminació del català en l'àmbit públic, especialment a Hisenda i a la Sanitat (tot i que aquest és un àmbit que depén de la Generalitat).
Necessari compromís ciutadà
La situació del català depén de la política de l'administració, però també dels propis parlants, segons la Plataforma. Neus Mestres ha apuntat que no n'hi ha prou amb un canvi de polítiques de l'administració, sinó que també cal un canvi d'actitud de la ciutadania. L'informe, per exemple, mostra una tendència molt forta dels catalans a canviar de llengua quan interactuen amb un parlant que els parla amb espanyol (ho fa el 70% de la gent), el que dificulta la normalització.