La influent revista nord-americana d'espectacles Variety ha manifestat que el film del director català Albert Serra Pacifiction-Tourment sur les îles, que aspira a la palma d'or al Festival de Canes, és "curiosament hipnòtic". Variety lloa especialment "la bellesa humida" i "vertiginosa fluïdesa tècnica de la feina de càmera d'Artur Tort", així com l'actuació protagonista divertida i despreocupada de Benoît Magimel. 

"Potser és significatiu que l'escena més captivadora del film impliqui simplement lliurar-se als elements, quan ens dirigim a un dels vaixells que transporten els surfistes lluny de la costa, on unes onades sorprenentment altes aixequen i arrosseguen les embarcacions amb un poder immens i inhumà. Durant uns minuts la càmera 4K de Tort trontolla i s'eleva amb ells en una rendició emocionant i immersiva. Pacifiction és una pel·lícula que, en molts sentits, intenta surar a través de la vida, l'aigua i el poder, i convida l'espectador a anar a la deriva", assenyala.

La presència d'Albert Serra al Festival de Canes va causar ahir furor al certamen francès. Serra va entrar a la gran sala Lumière on es projectava la pel·lícula amb tots els espectadors drets i esclatant en aplaudiments entusiastes, amb una escena només reservada habitualment als grans mites del cinema. Serra va saludar amb reverències i amb la mà, còmodament ficat en el seu paper i calçat amb espardenyes catalanes. Al final de la projecció, es van repetir els aplaudiments, que van durar 7 minuts.

Serra desborda en originalitat cinematogràfica, i de coneixement de l'ofici, amb un punt de bogeria antinarrativa que l'allunya del gran públic, però es diu que aquesta és la seva obra més madura i alhora provocadora. Pot ser la combinació perfecta a Canes, si el festival vol arriscar. La pel·lícula passa de la comèdia al thriller i acaba fregant l'apocalipsi, seguint la teoria de Walter Benjamin: "Hi ha un quadre de Klee anomenat Angelus Novus. En aquest quadre s'hi representa un àngel que sembla que està a punt d'allunyar-se d'alguna cosa a la qual mira fixament. Té els ulls desorbitats, la boca oberta i les ales desplegades. Aquest aspecte tindrà l'àngel de la història. Ell ha girat el rostre cap al passat. On davant nostre hi apareix una cadena de dades, ell veu una única catàstrofe que amuntega una ruïna rere una altra, i les va llançant als peus. Li agradaria aturar-se, despertar els morts i recompondre el que s'ha destrossat. Però, bufant des del Paradís, la tempesta s'enreda a les ales, i és tan forta que l'àngel no les pot tancar. La tempesta l'empeny, inevitablement, cap al futur, al qual gira l'esquena, mentre el cúmul de ruïnes davant seu creix fins al cel. El que anomenem progrés és justament aquesta tempesta", deia el filòsof jueu.