L'escriptor argentí Guillermo Martínez, que ha guanyat la nit d'aquest diumenge el 75 Premi Nadal de Novel·la --dotat amb 18.000 euros-- de l'editorial Destino amb Els crims d'Alicia, ha dit sobre Lewis Carroll --protagonista indirecte de la seva novel·la--: "Carroll era lògic i matemàtic i feia endevinalles en els seus llibres".

En roda de premsa després de guanyar el premi, Martínez ha explicat que la idea inicial de la novel·la va tenir a veure amb un fet real que va descobrir mentre escrivia un article de Carroll relacionat amb pàgines que van ser arrencades pels seus familiars de la biografia de l'autor.

"Durant molt temps només es coneixien part d'aquells diaris. A partir d'aquesta base real he imaginat a aquests personatges que discuteixen teories relacionades amb Carroll", ha detallat Martínez, que ha descrit com en la novel·la desencadenen una sèrie de crims, i hi ha elements que fan pensar en la lògica desquiciada d''Alicia al país de les meravelles'.

"Vaig haver de treballar d'una manera totalment diferent a les anteriors", ha descrit l'autor sobre el procés d'escriptura, i ha detallat que abans imaginava per complet les seves novel·les, i en aquesta va partir d'un fet documentat i era necessari sostenir la seva veracitat.

D'aquesta manera, va haver de llegir moltes biografies, contradictòries i polèmiques, i amb un treball de recerca que mai havia fet com a escriptor: "Tota la història és inventada i la ciutat d'Oxford tampoc és real".

Dos nivells de lectura

Ha destacat que la novel·la té dos nivells de lectura: un sobre els crims i la biografia de Lewis Carroll, i una segona sobre el conte de Jorge Luis Borges, Pierre Menard, en la qual el personatge imagina i reescriu a un Quixot contemporani.

"El màgic és que en la relectura de El Quixot, encara que les paraules són les mateixes, el significat és totalment diferent", ha dit l'escriptor, que ha confessat haver volgut realitzar una operació similar en aquest cas.

Adaptació al cinema

Preguntat per l'adaptació al cinema com la de la seva anterior novel·la Els crims d'Oxford, ha explicat que si bé està escrita en primera persona i li resultaria "molt difícil" que pugui fer-se en cinema, ha admès que algunes escenes guanyarien molt en la gran pantalla.

"De vegades es creu que el cinema és el graó màxim, i per a mi no és així. Per a mi, el màxim és arribar al punt i final", ha explicat l'escriptor, que en l'escriptura de la novel·la hi ha nombrosos problemes que van sorgint i la felicitat màxima és poder-la acabar.

Novel·la policíaca

"Hi ha una idea que la novel·la d'intriga potser va quedar antiquada", ha dit l'escriptor sobre aquesta novel·la, que es publicarà el 5 de febrer, i ha detallat que es donen jocs en aquestes novel·les.

"S'assembla molt a l'acte de l'il·lusionisme. La màgia m'agrada molt: noto molta corrleación entre demostració d'un teorema i l'escriptura d'una novel·la", ha destacat.

Al seu judici, la resolució d'una novel·la, quan és inesperada i aguda, revela alguna cosa que el lector no hagués imaginat amb aquestes poques dades inicials: "La resolució d'una novel·la policial, quan s'articula bé, em provoca alguna cosa del plaer de l'il·lusionisme".

Ha considerat que els gèneres permeten parlar de filosofia d'una manera profunda però amable amb el lector, ja que no són tractats de filosofia, i ha considerat que el personatge de Lewis Carroll era perfecte per a això: pels seus doble i triple vida que va tenir.