La Nit de Santa Llúcia, la més icònica per a la literatura en llengua catalana, ha celebrat aquest dissabte el seu 75è aniversari amb un gran pas endavant per convertir-se en la Nit de les Lletres Catalanes de la mà d'Òmnium Cultural i l'Institut d'Estudis Catalans. Amb més premis i en un gran escenari a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, la gala ha premiat les obres més destacades de la literatura en català actual. El flamant Guanyador del Premi Sant Jordi, Carles Rabassa, ha aprofitat el seu discurs per fer una acarnissada defensa de la llengua i ha explotat contra els "porucs, mesells i traïdors" que "ens van deixar amb el cul a l'aire" quan els catalans es van "determinar" per defensar la llengua i la cultura catalanes.
Des de l'escenari, l'escriptor mallorquí ha defensat que "estem aquí perquè tenim aquesta llengua" i que si no fos per ella "seríem altres coses, però ni això ni aquí". "Sense llengua no hi ha país, ni llibres, ni projectes, ni rondalles, ni estratègies ni res. Sense el català nosaltres no hi som, la resta són mentides i els nostres enemics ho saben de fa molt de temps", ha asseverat Rebassa. L'escriptor i flamant guanyador del premi més important a novel·la inèdita en català, ha afirmat que la llengua està sent víctima d'atacs "continuats" des de "la justícia, el Parlament, el Senat, als carrers, a l'escola i als cafès" i ha censurat els "discursos apocalíptics, mentides bilingüistes i els pactes autonòmics per la llengua que no són la solució". En canvi, ha advocat per una "legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans" i que "això als virreis i els titlles que ens governen no ho faran mai", ha afirmat. "Això només ho podem fer possible nosaltres si ens tornem a determinar com fa nou anys", ha afirmat recordant el procés independentista català que va culminar l'any 2017 amb el referèndum de l'1 d'octubre. Tot això, ha dit, "abans que porucs, mesells i traïdors ens deixessin amb el cul a l'aire". El seu discurs també ha tingut una menció a la guerra, on ha dit que "si torna la guerra, que la guanyem els catalans".
Defensa de la llengua, l'educació i el "no a la guerra"
Davant seu, han arribat els discursos de Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans i de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, les dues entitats organitzadores de l'acte. Teresa Cabré ha volgut reivindicar l’acte, que “ens permet mostrar la força de les lletres catalanes, treure pit i avançar en positiu” en una “festa” que ha de continuar avançant en els anys. Per la seva banda, Xavier Antich, ha descrit l’esdeveniment com “una gran celebració” de la literatura catalana, “una de les més importants d’Europa”, i la feina d’editorials i biblioteques. “Des de la diversitat d’aquest país de països tenim un missatge per al món: ens calen més llibres i cultura per ser més lliures i crítics, perquè aspirem a la justícia ai la llibertat i ho volem fer en català, la columna vertebral de la nació", ha asseverat des de l'escenari.
Els presentadors, Xavier Grasset i Elisenda Pineda, han aprofitat la introducció del segon bloc per reivindicar, en un discurs en el qual han versionat cèlebres cites d’autors catalans, els autors valencians i els professors i el sector educatiu i les seves reivindicacions. Els guanyadors, així com els presentadors, també han fet referència a l’actualitat més recent i han denunciat la guerra i la violència. Cristina Genebat, autora de Sorra i guanyadora del 1r Premi Lo Somni al nou talent literari, ha afirmat que “la cultura és l’única defensa contra la violència i la barbàrie que vivim en aquesta època” mentre que Alejandro Palomas, guanyador del 52è Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, ha conclòs un discurs reivindicant la feina dels docents amb un molt clar “no a la guerra” que ha ensenyat en un gran cartell.
Com si fos una gala cinematogràfica, la Nit de les Lletres Catalanes, ha comptat amb un In memoriam que ha acompanyat la veu de Sandra Monfort interpretant Moreneta. La projecció ha recordat la pèrdua de persones relacionades amb el món de la literatura i la cultura catalanes com Lluís Permanyer o Jaume Santandreu, que van morir durant l’any passat.