El Festival Grec torna a l'escena de Barcelona amb un munt de propostes culturals que posen al centre el teatre, la música, la dansa i el circ. Ja fa poc menys d'una setmana que el festival, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona i per l'Ajuntament de Barcelona, ha arrencat la seva 46a edició amb espectacles i creacions prometedores. És la primera des del 2019 sense restriccions ni mascaretes, i això fa que els organitzadors tinguin un bon presagi de cara al nombre d'espectadors que tornaran a apostar per la cartellera del Grec: un total de 86 propostes que es mouran per diferents teatres, sales i espais de la ciutat, i que mesclen autories conegudes —Xavier Albertí, Oriol Broggi, Romeo Castellucci, Jordi Casanovas— amb d'altres novells —Amir Reza Koohestani, Llàtzer Garcia, Chela de Ferrari— que també tenen molt a dir.
🟠 Festivals de música a Catalunya 2022: tota l'agenda de concerts
Temes com la violència, la guerra, la pandèmia, la diversitat sexual o la immigració destaquen en una programació tan variada com transversal que inclou espectacles com Immunitat, Europa Bull, El missioner, Immersive Next to Normal, Al final, les visions o una versió molt especial del Hamlet de William Shakespeare interpretada íntegrament per actors i actrius amb síndrome de Down, un show que ja ha abaixat el teló al festival. Quins són els noms que no et pots perdre del Festival Grec 2022? Hem triat una selecció amb algunes obres imperdibles d'un dels festivals amb més història de la Ciutat Comtal.
Què és Europa? El territori on va néixer la democràcia i on han pres forma conceptes com la llibertat i la igualtat, però també un cúmul de contradiccions i un continent d’aparences, tal com ens mostra un espectacle tan divertit com intel·ligent signat per la companyia Indi Gest i dirigida per Jordi Oriol que ja es pot veure a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya fins el proper 17 de juliol. Europa Bull és una obra de teatre plena d'humor i d'ironia que mescla passat i present per entendre d'on venim i sobre quins pilars està construïda la nostra societat.
Oriol Broggi presenta en el marc del Grec un espectacle que ha visitat París durant un mes. Es tracta de 28 i mig, un espectacle que, segons explica el mateix director, té el seu punt de partida inspiracional en el film Otto e mezzo de Federico Fellini, una història que retrata un director mancat d'inspiració que es lliura als seus somnis i allibera l'inconscient. Música, teatre, literatura i cinema es mesclen en un muntatge d'una gran força lírica que recrea els diferents universos de Fellini, però que també beu d'altres directors de cinema com Ettore Scola o Pasolini.
Un espectacle ideal pels fanàtics dels musicals que en recicla un del 2017: Casi normales, protagonitzat per Nina, que explica la història d'una dona que pateix trastorn bipolar. En aquesta ocasió, l'Ideal Centre d'Arts Digitals el recupera amb una posada en escena immersiva. Dirigit per Simon Pittman i representat per l'equip que l'ha representat durant anys a l'Off Broadway de Nova York, Immersive Next to Normal es deixarà endur per una experiència única que revolucionarà l'experiència dels musicals mitjançant l'escenografia digital, les projeccions i la música.
Oh benvinguts, passeu passeu... Impossible no reconèixer la tornada d'una de les cançons més emblemàtiques del país. Malalts del cel és un concert homenatge al seu autor, Jaume Sisa, que comptarà amb un munt d'amics i artistes que posaran veu a la seva obra al Teatre Grec, a l'aire lliure i sota les estrelles. Maria Arnal, Marina Rossell, Queralt Lahoz, Roger Mas, David Carabén o Quimi Portet en són alguns d'ells.
La Sara i l'Adri són una parella jove que s'instal·la a viure en una masia propera a Girona. No tarden massa en conèixer l'Àlex, un veí que viu sol en una casa al costat de la seva, i aquí comencen a establir una relació. Però tot farà un tomb quan l'Àlex comenci a desenvolupar unes actituds estranyes i misterioses que posin la parella en alerta. Una obra sobre la culpa i la redempció signada per Llàtzer Garcia i interpretada per Joan Carreras, Laia Manzanares, Joan Marmaneu i Xavi Sáez a la Sala Beckett.
Tenen alguna mena d'impacte social i cultural els videoclips de les cançons que escoltem? Potser no són tan innocents com semblen. Aquesta és la premissa sobre la que es construeix El missioner, una obra de la companyia La Virgueria, que divaga sobre la missió adoctrinadora i manipuladora dels videoclips com a eines colonitzadores que el poder utilitza per sembrar el masclisme, la desigualtat o el classisme. Una obra, també, que ens alerta del perill de deixar-nos entabanar per Youtube i pel consum ràpid.
Una de les coses que ha deixat clares la pandèmia és alguna de les mancances que arrossega la nostra societat i la nostra democràcia. Immunitat, de Jordi Casanovas, es planteja posar en entredit la gestió de la crisi sanitària, amb una barreja de realitat i ficció especulativa que mostrarà com de difícil és arribar a acords en situacions límit. Tot comença quan sis persones són convidades a participar en un mostreig demogràfic per saber quina és la millor manera de gestionar políticament futures crisis. Però tot es complicarà quan sàpiguen el requisit: totes les decisions s'hauran de prendre per unanimitat.
L'argument i la posada en escena d'aquesta proposta teatral continua estant a l'ordre del dia. Són protagonistes del dia a dia. Es tracta de persones migrants i exiliades que demanen asil i que omplen l'espera de l'aeroport. En trànsit és una adaptació dirigida per Amir Reza Koohestani d'una novel·la sobre els refugiats que fugien de l'Alemanya nazi. L'oportunitat va sorgir després que Amir es trobés amb una situació d'irregularitat imprevista quan viatjava cap a Santiago de Xile l'any 2016. De la seva reflexió neix aquesta obra.
L'art pop electrònic i la reapropiació queer i pagana de la iconografia cristiana agafaran protagonisme en aquesta actuació interpretada per tota una institució de la ciutat: Hidrogenesse. Més de dues dècades avalen al duo format per Carlos Ballesteros i Genís Segarra, mítics autors de clàssics com Dígito binario dudoso o Roma, i que arriben al Grec en el marc també de Molinex, una proposta canalla programada a El Molino —que acull moltes altres propostes interessants— que pretén rescatar la memòria i ser una gran celebració de la diversitat a través de les performance, les arts escèniques i la música.
Si us preguntessin qui era Robert Capa, què diríeu? Molts el recorden per ser el fotoperiodista que va retratar la Guerra Civil, però pocs dirien que, en realitat, Robert Capa eren dues persones. I encara menys que una d'elles era una dona. Es tracta de Endre Friedmann i Gerta Taro, però a ella ningú la recorda. Dirigit per Sílvia Navarro, aquest muntatge no només parla de la guerra, de les persones refugiades o de la invisibilització, sinó que posa a debat l'ofici dels reporters de guerra, l'ètica periodística i també la dificultat de la identitat femenina per mantenir-se en la memòria col·lectiva.