Al Zoo de Barcelona s'hi celebra aquesta setmana una reunió per valorar la situació dels grans simis (goril·les, ximpanzés, orangutans i bonobos). L'encontre, organitzat per l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), té com a objectiu analitzar els programes que afecten aquestes espècies, totes elles considerades en perill d'extinció. A la reunió hi ha assistit Doug Cress, coordinador del GRASP, la secció de l'ONU encarregada de la protecció dels grans simis.

Parents cada cop més propers

En els darrers anys s'han fet molts estudis sobre el genoma dels diferents grans simis. I a mesura que les anàlisis progressen, cada cop es fa més evident la proximitat entre aquestes espècies i l'home. El bonobo comparteix el 98,7 % del genoma amb els humans, i hi ha un 15 % de seqüències genètiques idèntiques. Es calcula, partint d'aquestes dades, que fa aproximadament sis milions d'anys que s'haurien separat els avantpassats comuns. L'orangutan, el gran simi més diferent dels humans, comparteix el 96 % de la seva càrrega genètica. Però la proximitat no només és evident genèticament. Els estudis dels etòlegs sobre el seu comportament cada cop troben més similituds entre ximpanzés i goril·les, i homes. S'ha demostrat que els ximpanzés usen eines i que són capaços de resoldre problemes. I també, des de fa temps, se sap que els ximpanzés són capaços de fer guerres entre ells.

En perill d'extinció

Tots els grans simis estan en perill d'extinció. S'han vist afectats per la caça amb motius alimentaris, per la reducció dels seus hàbitats i per la seva captura per als col·leccionistes (ara molt potents als països asiàtics). I les mesures per protegir aquests animals són molt poc eficaces. Un dels problemes és que gairebé tots els països que tenen zones de selva amb grans primats són països extremadament pobres, com la Guinea Bissau, que tenen poca capacitat per gestionar polítiques de protecció del medi ambient. Però la situació és encara més greu perquè diversos d'aquests països passen per llargs conflictes armats: el Sudan del Sud, la República Centreafricana o la República Democràtica del Congo (el llarg conflicte d'aquest país té la seva màxima intensitat a la zona on hi ha goril·les). La inestabilitat política impedeix qualsevol intent de gestió dels problemes ecològics.

L'oli de palma

Un dels principals problemes en aquest moment, per a les poblacions de grans simis, és l'extensió del consum d'oli de palma. Les palmeres d'oli creixen a les mateixes zones on viuen els grans primats de l'Àfrica i de l'Àsia. En els darrers anys s'està incrementant la desforestació de zones de selva, per obrir plantacions de palmeres d'oli. És un fenomen que ha afectat tant a països africans com asiàtics. La desaparició de grans masses de selva ràpidament afecta greument a les poblacions de grans simis. Per això les entitats conservacionistes pressionen perquè s'identifiqui als envasos l'oli de palma produït sense desforestació, per intentar frenar aquest procés.

Orangutan amb cria

Grans simis en captivitat

La pràctica totalitat dels grans simis que hi ha als zoològics d'Europa han nascut en captivitat, perquè fa anys que els zoològics no compren animals capturats en el seu medi natural. Ara, els zoològics col·laboren entre ells per creuar els seus exemplars, de tal forma que s'asseguri que es preserven les diferents subespècies d'animals, però alhora es preservi la diversitat genètica i es garanteixi l'autosostenibilitat de les poblacions existents.

Alliberament complex

Els grans simis són animals que costa molt de reintroduir en el seu medi natural. Als països d'origen d'aquests simis ja hi ha en marxa projectes per reintroduir en un estat de semillibertat exemplars procedents de centres de rescat. Però encara és més difícil reintroduir aquells grans simis que s'han criat en captivitat. Ara s'està intentant fer-ho en certs casos, com amb els goril·les del Gabon, però el procés no és fàcil perquè els exemplars alliberats no es barregen amb els seus congèneres.

La millora en les condicions

Anteriorment, els zoos europeus acostumaven a tenir els grans simis en petites gàbies, tancats, aïllats dels seus congèneres, inactius, i això els afectava molt. En els darrers temps hi ha tendència a millorar les seves condicions: es posen diversos animals de la mateixa subespècie, se'ls busquen distraccions, s'intenta que estiguin actius, se'ls dóna una alimentació molt estudiada... Però a més a més, els zoos europeus, com el de Barcelona, es plantegen com un espai per reivindicar la millora de les condicions dels animals en el seu medi natural: per exemple, al costat de les gàbies denuncien els problemes ecològics que afecten aquestes espècies.

Mostrar per sensibilitzar

Maria Teresa Abelló, conservadora de primats del Zoo de Barcelona, assegura que aquesta instal·lació té una gran missió com a escola de natura. Per ella, els zoològics són centres que difonen la natura que no tenim a prop entre aquells que no poden veure-la en directe. Abelló assegura que, per més que la gent vegi animals a pel·lícules i a internet, la sensació de veure un gran primat en directe suposa tot un xoc: "Per això la gent es passa hores mirant-los quan ve al zoològic". Creu que el paper més rellevant que tenen els zoos és sensibilitzar la gent sobre la necessitat de respectar la natura. Afirma: "Cal conèixer aquests animals, veure'ls directament i assimilar que ens són molt propers. D'aquesta forma entendrem que l'amenaça sobre la seva supervivència constitueix un avís sobre la nostra pròpia supervivència. Cal salvar el medi ambient per als animals, però també per a nosaltres".

El debat sobre la captivitat animal

Però no tothom està d'acord amb les afirmacions de Maria Teresa Abelló. Alguns estudiosos, com Marta Tafalla, professora de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que afirma que el nostre desig de contemplar animals implica la pèrdua de la llibertat d'aquests, i que això genera un debat ètic. El mateix Zoo de Barcelona no és impermeable a aquest problema, ja que, davant algunes queixes, s'ha replantejat el seu tradicional espectacle amb dofins.

El Projecte Gran Simi

El Projecte Gran Simi (PGS) és una iniciativa impulsada pel professor de Bioètica Peter Singer i la filòsofa Paula Cavalieri. El PGS pretén incloure ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans dins la "comunitat moral humana". Parteix de la base que els grans simis tenen una intel·ligència i una sensibilitat similar a la dels humans; per tant, formarien part, amb els humans, d'una "comunitat d'iguals". Per això es considera que haurien de tenir certs drets, inferiors als dels humans però superiors als de la resta d'animals. I entre aquests, haurien de tenir el dret a la llibertat. Alguns membres del PGS equiparen la inclusió dels grans primats en el concepte de "persona no humana" a l'alliberament dels esclaus.

Les crítiques de banda i banda

El Projecte Gran Simi ha rebut diferents crítiques. Per una banda, hi ha els que, com Tom Regan, consideren que aquest projecte és massa moderat, perquè només reserva els drets per a aquells animals que tenen qualitats cognitives similars a les nostres, i no per d'altres espècies que tenen formes de vida molt diferents de les dels humans. Aquests autors es manifesten en contra de qualsevol "especisme", diferenciació de drets en funció de les espècies: per ells qualsevol animal hauria de tenir els mateixos drets que els humans. Singer es defensa tot al·legant que la seva posició és estratègica: sap que de moment no és viable incloure tots els animals en la "comunitat moral"; per ell, que s'hi inclogués els grans simis seria ja un gran progrés. A l'altra banda hi ha els que, com Maria Teresa Abelló, consideren que "no podem assimilar els grans simis als humans". Abelló acusa els partidaris del PGS d'estar "hipersensibilitzats" i de "falta d'objectivitat". Afegeix que cal respectar i defensar tots els animals, i no tan sols els grans simis. I considera que, si s'ataca als zoos, és perquè no es coneix bé tota la tasca que fan en defensa del medi ambient.

Les sentències

El desembre del 2014, a instàncies del PGS, un tribunal argentí va atorgar l'habeas corpus a Sandra, un orangutan que portava 20 anys en captivitat . Els jutges van sentenciar que l'animal havia de ser reconegut com a persona jurídica no humana i que havia de gaudir de vida en llibertat, ja que per les seves qualitats no podia ser considerat un objecte, sinó un subjecte amb drets. Ara bé, es tractava d'un animal criat en captivitat, i per tant el màxim que podia fer-se amb ell era traslladar-lo a un centre de primats, allunyat del públic, però en què els animals viuen en un espai delimitat i són alimentats pels cuidadors (i per tant, la seva "llibertat" és molt relativa). I l'any passat un jutjat dels Estats Units va decretar l'alliberament de dos ximpanzés que una empresa havia usat per a l'experimentació científica. Se'ls va traslladar a un santuari per a ximpanzés creat en unes illes artificials a un llac de Florida.