Barcelona, 29 de juny del 1821. Fa 205 anys. El vaixell mercant de bandera espanyola El Gran Turco, procedent de l’Havana, atracava al port de Barcelona. Durant el seu trajecte transoceànic havia llençat per la borda uns quants cadàvers de tripulants morts a causa del “vòmit negre”. La desestiba de persones i mercaderies contagiades provocaria la propagació del focus infecciós i, en pocs dies, la capital catalana es veuria totalment superada per una formidable crisi sanitària. Passats els mesos (desembre, 1821), les autoritats municipals comptabilitzarien 6.244 morts. Però la investigació historiogràfica moderna eleva aquesta xifra fins a 10.000 (el 10% de la població de la ciutat). Què va fallar? Per què es va produir aquella tragèdia?
Qui sabia que El Gran Turco era un vaixell infectat?
El capità d’El Gran Turco, Josep Ferran, era plenament conscient que la seva embarcació era un “vaixell de la mort”. La prova seria que, durant la travessia, haurien emmalaltit i mort diversos membres de la tripulació. I que els símptomes que haurien presentat no convidaven a dubtes. El capità Josep Ferran sempre va saber que part de la seva tripulació estava afectada pel “vòmit negre”. I malgrat l’extraordinària capacitat de propagació d’aquesta malaltia, hauria desembarcat primer a Màlaga, on crearia un focus de propagació que afectaria milers de persones, i posteriorment, a Barcelona, Tortosa i Palma, on escamparia el virus mortal entre la població d’aquestes ciutats. Per tant, seria el primer responsable de la propagació del “vòmit negre” i de la mort de milers de persones.
Qui més sabia que El Gran Turco era un vaixell infectat?
Dues setmanes abans (mitjans de juny del 1821), El Gran Turco havia fet escala a Màlaga. La documentació coetània revela que en aquell port andalús desembarcaria una part de la tripulació que havia emmalaltit durant la travessia. No hi ha cap dada que reveli la xifra exacta de contagis i de víctimes, però és del tot segur que els desembarcats devien representar una càrrega viral suficient per a propagar la malaltia, perquè aquell fenomen quedaria perfectament documentat. Per tant, les autoritats municipals, governatives i portuàries de Màlaga serien els segons responsables de la propagació del “vòmit negre” lluny de la seva ciutat, i de la mort de milers de persones.
Algú més sabia que El Gran Turco era un vaixell infectat?
La Junta Municipal de Sanitat de Barcelona, presidida pel Dr. Joan Francesc de Bahí, va establir un cordó sanitari al voltant de la ciutat per a impedir la propagació de la malaltia. Però aquella mesura no es devia aplicar amb rigor. Primerament, perquè les fonts relaten que els veïns dels barris més propers al port van fugir, aterrits, de casa seva i es van refugiar als boscos de Montjuïc, malvivint a la intempèrie. I, en segon lloc, perquè les autoritats portuàries de Barcelona mai no van impedir que El Gran Turco salpés i continués la seva macabra ruta de propagació del virus. Durant les setmanes següents, tocaria els ports de Tortosa i de Palma, provocaria la propagació de la malaltia i causaria la mort de centenars de persones.
Què era, exactament, el “vòmit negre”?
Tradicionalment, s’havia atribuït l’origen del “vòmit negre” o “febre groga” els vaixells esclavistes, que l’haurien exportat de l’Àfrica a Cuba durant els segles XVII i XVIII. Però investigacions recents han demostrat que, a finals del segle XV —a l’inici del procés colonitzador d’Amèrica—, els europeus ja eren víctimes d’aquesta malaltia. Sobretot a l’estiu, i a partir de la picada d’un mosquit, es produïa una infecció que es posava de manifest amb una clara simptomatologia: febre alta, calfreds, cefalea, pèrdua de la gana i vòmits de sang. Per aquest motiu —per la coloració fosca de la sang en el vòmit dels afectats—, a Cuba se l’anomenaria, popularment, “vòmit negre”. També, en casos greus, produïa icterícia (pell groga), i a Europa seria coneguda com a “febre groga”.
Qui hauria pogut impedir aquella mortaldat?
És cert que quan es va produir la formidable crisi sanitària del 1821, encara no es coneixia el vehicle transmissor del “vòmit negre”. No seria fins al 1881 que el metge cubà d’origen català Carles Finley Barrés descobriria que el transmissor d’aquella malaltia era un mosquit anomenat “Aedes aegypti” i, per tant, fins llavors, no es podria combatre de manera efectiva aquesta malaltia. Però si les autoritats governatives, municipals i portuàries de Màlaga i de Barcelona haguessin retingut el vaixell i confinat la tripulació i la càrrega al llatzeret, haurien evitat la propagació de la malaltia. Algunes investigacions estimen que, només a Catalunya i a Mallorca, el “vòmit negre” del 1821 hauria provocat la mort d’unes 20.000 persones.