L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) està de festa: ha presentat la nova Gramàtica de la llengua catalana. Aquesta obra, que a partir d'ara tindrà valor normatiu, vol completar i actualitzar la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra, del 1918, que ha estat en vigor durant 98 anys. Joandomènec Ros, president de l'Institut, ha assegurat que, ara, el català té una gramàtica "més integradora i més democràtica". Més integradora, perquè es mostra més atempta a les variants dialectals de la llengua, i més democràtica perquè tendeix a reconèixer els usos verbals dels parlants sense estigmatitzar-los. Aquesta gramàtica, dirigida per Manuel Pérez Saldanya i Gemma Rigau, és una obra col·lectiva, que ha comptat amb el treball conjunt de tots els membres de la Secció Filològica de l'IEC, i que a més a més ha estat molt debatuda pel conjunt de l'Institut. El treball d'elaboració d'aquesta Gramàtica s'ha allargat durant gairebé vint anys, i alguns dels filòlegs que l'havien impulsat, com Joan Solà, Antoni Maria Badia i Margarit o Jordi Carbonell, ja són morts. Tot aquest esforç col·lectiu ha estat possible gràcies al suport financer de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Obra Social La Caixa.

Atenció als diferents parlars

Maria Teresa Cabré, directora de la Secció Filològica de l'IEC ha volgut deixar clar que "no s'ha donat prioritat a un dialecte per damunt de l'altre", i això li "permetrà d'identificar-se amb els parlants de tot el territori". Manuel Pérez ha assegurat que amb aquesta feina pretenien "que tots els parlants s'hi puguin veure reflectits", i apunta que aquest volum: "Dóna compte de tot allò que compartim, però també d'allò que ens diferencia"; per exemple, apunta el reconeixement de variants balears com el "contra jo", quan fins ara es recomanava el "contra mi". Pérez, que és valencià, ha reconegut: "Hi havia gent que no se sentia prou representada en com s'havien normativitzat els seus parlars", però ha assegurat que "ara trobaran en la nova gramàtica la tranquil·litat de poder identificar el seu parlar amb la norma". Cabré ha insistit que aquest text "reforça la identitat del parlant amb la llengua, i amb això reforça la unitat de la llengua". Ara bé, Pérez Saldanya ha insistit que la unitat de la llengua no la fa únicament la gramàtica, i ha cridat als catalanoparlants a sentir com seves les variants del català que no els són pròpies, per "contribuir a la unitat d'una llengua comuna".

Atenció a la llengua real

Gemma Rigau ha assegurat que "al darrere de la gramàtica hi ha una descripció de la llengua que realment es fa servir". La voluntat de l'equip de redacció d'aquest text era descriure el funcionament actual de la llengua, més que establir normes de correcció: "No interessa tant dir el que es pot fer i el que no es pot fer, sinó veure com funciona la llengua i potenciar les formes més adequades". Mitjançant una revisió de l'obra dels autors més destacats de les diferents zones, s'ha tractat de veure quina és la llengua que s'empra actualment. Per exemple, a la nova Gramàtica s'accepta l'ús de bastanta, perquè ja s'ha normalitzat per complet la seva utilització.

L'hora del relleu

Gemma Rigau ha afirmat que estan molt satisfets presentar el "relleu" de la gramàtica de Pompeu Fabra. Assegura que, tal com la gramàtica de Fabra era una gramàtica pròpia del seu temps, aquesta gramàtica és el fruit del seu temps, i gràcies a això ha pogut aprofitar alguns avenços lingüístics, per exemple en les transcripcions. Aquesta vol ser una "obra consensuada", pensada bàsicament per ser útil "a les generacions que pugen". Rigau ha reconegut que el procés d'elaboració havia estat molt lent, per aquesta vocació de consens, però també perquè faltava investigació sobre els diferents parlars i ha calgut fer recerca de primera mà. Entre els vuit membres de la comissió n'hi havia que usaven diferents dialectes, però tot i això, ha calgut en diverses ocasions recórrer al treball de camp. "Gràcies a això hem pogut anar més enllà de Fabra", afirma Rigau. En aquesta tasca de recerca s'ha comptat amb l'ajuda d'una trentena d'experts externs a l'IEC, que han col·laborat amb l'equip amb suggeriments i amb la revisió del text definitiu.

I ara...

La Gramàtica de l'IEC ja és a les llibreries. Aquesta gramàtica, d'una mica més de 1.400 pàgines, no és un instrument útil per a la gent sense formació filològica. Gemma Rigau reconeix que aquest text complex "necessitarà mediadors", que en facilitin l'accés als parlants. En principi es dóna un període de 4 anys per a l'aplicació d'aquestes noves normes, i amb això es donarà temps a reelaborar els llibres de text, a adaptar els sistemes de correcció de les editorials i els mitjans de comunicació i, sobretot, a divulgar la nova gramàtica... Per això l'IEC ja ha començat a posar en marxa programes per presentar la gramàtica als professors de primària i secundària, i també als tècnics de la Generalitat. Aquests cursos es multiplicaran l'any proper per tal d'arribar a nous públics: escriptors, correctors, periodistes... I també s'està pensant en l'elaboració de versions simplificades de la Gramàtica de l'IEC. Dins d'un any, aproximadament, sortirà una Gramàtica essencial de la llengua catalana, on es presentaran de forma simplificada les normes gramaticals, i fins i tot s'està plantejant la possibilitat de difondre una Gramàtica bàsica de la llengua catalana. I s'ha previst penjar aquestes obres a internet, per tal de facilitar-ne la consulta.

Sense polèmica

Durant els primers mesos del 2017, l'Institut d'Estudis Catalans publicarà la nova Ortografia de la llengua catalana. I amb aquest volum la Secció Filològica de l'IEC tancarà un procés d'actualització de les regles que regeixen la llengua catalana que ha durat dècades. Joandomènec Ros reconeix que l'anunci d'aquestes mesures ha provocat "un cert rebombori" però confia que "quan el temps posi les coses al seu lloc no serà tan preocupant". De fet, assegura que, a diferència de l'Ortografia, que és més conflictiva, la Gramàtica no és tan susceptible de provocar debats.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat