Un soldat perd el seu company d'infantesa en una batalla durant la Primera Guerra Mundial. Això li produeix un trauma que el porta a preguntar-se sobre les seves relacions d'amistat amb el seu company, però també a qüestionar-se el seu paper en la institució militar. És l'argument de la novel·la Germans d'ànima, de David Diop, una obra que reflecteix tota la brutalitat de la guerra a través de la història d'un àscari, un tiralleur senegalès. L'ha publicat l'editorial Anagrama en traducció d'Anna Casassas.

La guerra interior

Hem llegit relats terribles sobre la guerra de trinxeres al front francès durant aquest conflicte (com els d'Ernst Jünger o els d'Erich Maria Remarque). Van ser uns combats terribles, amb els combatents enterrats en les trinxeres plenes de fang i de brutícia, amb l'amenaça continua de les armes químiques, dels bombardejos i, fins i tot, dels superiors, disposats a executar a aquells que es neguessin a acceptar el paper que se'ls havia reservat en aquesta terrible contesa. Tot això hi és, a l'obra de Diop, on no hi manca la sang. Amb quatre elements, l'autor composa un quadre vívid de l'horror viscut pels combatents durant la guerra mundial. Però aquest no és l'element central de Germans d'ànima. La principal batalla, en aquesta novel·la, no és als camps francesos, sinó al cor del protagonista. Alfa Ndiaye queda trastornat per la mort de Mandemba Diop, el seu més que germà, i això obrirà pas a una terrible ràbia. Allò que preocupa principalment a David Diop és la guerra que duu Ndiaye al seu cor i que el transforma per complet.

L'heroi antiheroi

Alfa Ndiaye és un individu alt, fort i guapo, i a més a més terriblement lleial. Sobretot, lleial al seu més que germà, Mandemba Diop. Però és incapaç de fer-li el major favor que podia fer-li: matar-lo quan agonitza entre el fang amb els seus budells a l'aire. Això el mena a una terrible deriva, que el duu a ser, alhora, un heroi i un criminal. Diop construeix una novel·la no gens fàcil, que evita qualsevol interpretació maniquea. El camp de batalla és un món extremadament dur, però molt complex, en el que no és fàcil fer lectures simplistes d'opcions morals. Especialment quan els qui lluiten formen part d'universos completament diversos i pateixen una relació colonial.

El camp de batalla amb ulls de soldat

Germans d'ànima és un llibre escrit en primera persona en el què, a desgrat de la seva duresa, no hi manca poesia. L'Alfa Ndiaye de la novel·la pot ser analfabet, però és un autèntic poeta, que usa paraules senzilles però les broda. Un home astut, d'una tremenda lucidesa, encara que no hagi passat per l'escola, que ha aprés moltíssim dels cops que li ha donat la vida, i especialment de la mort del seu "més que germà". Tot i que el text té una estructura espiral, en què les vivències a la guerra s'alternen amb els records de les vivències d'infància i joventut a l'Àfrica, Diop aconsegueix mantenir el ritme en tot moment, a desgrat que el gir final de la narració, que trenca estilísticament i dramàticament la narració, pot ser no del tot convincent.

Resituar el debat

L'Alfa Ndiaye no és cap heroi de la llibertat. L'autor no el presenta com a tal en cap moment. S'allista com a voluntari perquè veu en el reclutament una possibilitat de futur, d'obtenir més ingressos, de guanyar influència, de consolidar la seva posició... En cap moment es proclama enemic de l'imperialisme alemany ni patriota francès. En un moment en què prolifera la bibliografia que presenta als tiralleurs com a herois de la llibertat, Diop te'ls descriu com a simples víctimes d'un sistema bel·licista. Però, alhora, no ignora que els àscaris van ser capaços d'actuar amb una increïble brutalitat. Alfa Ndiaye no és cap sant. Tampoc ho eren qui el van enviar a les trinxeres i qui els comandaven. Ni els que, enfront seu, morien per les seves bales o per les seves ganivetades.

Història mortal

Germans d'ànima és una increïble exploració de les més terribles foscors del cor humà, en la que descobreix una cosa paorosa: no hi ha una separació nítida entre els bons i els mals sentiments. Aquesta novel·la és un relat sobre l'exèrcit i sobre la guerra, però també sobre la germanor, sobre la lleialtat, sobre la joventut i sobre l'amor. El seu protagonista és senegalès, però la llum i la foscor que nien al seu cor poden créixer al cor de qualsevol ésser humà. No es publiquen molts llibres amb l'ambició i l'encert de Germans d'ànima, una lectura per explorar. Una novel·la com poques.