La Fundació Antoni Tàpies ha programat per a l'any proper, com un dels dos projectes estelars del 2018, Antoni Tàpies. Biografia política. Es tracta d'una exposició que es podrà veure del 7 de juny fins el 24 de febrer de 2019, centrada en les obres realitzades per Antoni Tàpies fins el 1977. Carles Guerra, director de la Fundació, ha afirmat que dissortadament, aquesta exposició arriba en un moment de màxima actualitat: "Veient les obres del Tàpies als anys 60 molts ens podrem preguntar: 'Què ha passat perquè tot torni a estar igual?'”.
Biografia política
Aquesta exposició no pretén analitzar la figura de Tàpies a través de les seves obres de caràcter més evidentment polític, com els cartells. De fet, Tàpies sempre va tenir uns posicionaments polítics molt definits, que es poden rastrejar si s'analitza adequadament la seva obra. I, a partir de les seves realitzacions, es poden identificar moments determinants de la vida i del pensament de l’autor. Els comissaris, Carles Guerra i Núria Homs, han decidit tancar el període d'obra exposada en el 1977, justament, perquè és en aquest moment quan Tàpies declara que vol donar una funció política al seu treball, i adopta formes artístiques més militants.
Un Tàpies per als moments actuals
Carles Guerra ha afirmat que en aquests moments "Tàpies és l'artista de referència dels nostres pares”. Però afirma que la seva obra continua tenint validesa, i que per això se l'ha recuperat, perquè se l'ha de "reconnectar amb el present". "Tenim l’ocasió de reescriure el relat d’en Tàpies, i per desgràcia la situació actual ens dóna motiu per fer-ho”, ha afirmat Guerra, qui ha reivindicat la figura de Tàpies com una mostra de “com es produeix modernitat crítica fins i tot en circumstàncies adverses com ho eren les del franquisme”. Aquesta exposició s'emmarca en la preparació del centenari del pintor, que se celebrarà el 2023. De moment, per escalfar motors, el 2018 es publicaran els escrits complets de l'artista, en català i en castellà (ja estan disponibles en anglès).
Allora & Calzadilla, Stop, Repair, Prepare: Variations on Ode to Joy, No.3 , 2008, Modified Bechstein Piano, 3/10/17/24 July 2010, performance, NUMBER THREE: HERE AND NOW, JULIA STOSCHEK COLLECTION, Duesseldorf. Photo: Yun Lee, Duesseldorf.
Performances des de Puerto Rico
L'altra gran exposició del 2018 a la Fundació Tàpies, la d'Allora & Calzadilla, tindrà lloc del 6 de febrer al 28 de maig, i anirà a càrrec de Jennifer Allora i Guillermo Calzadilla, dos artistes afincats a Puerto Rico. En aquesta exposició es presentaran 9 peces d'aquests creadors, d'un caràcter clarament performàtic. Carles Guerra ha anunciat que "El treball d'aquests dos artistes demana molt més que simplement mirar: vol plantejar una dinàmica en que els humans no només parlen amb els humans, sinó també amb materials, amb la història...". Els primers dies de l'exposició seran Allora & Calzadilla els que presentaran aquesta exposició interactiva als espectadors, i més endavant se n'encarregarà l'equip de la Tàpies. Des de la Fundació s'ha avançat que una de les obres que s'exposaran serà un gran hipopòtam sobre el que podrà pujar-s'hi (una paròdia de les grans escultures eqüestres).
Allora & Calzadilla. Hope Hippo , 2005, Mud, Whistle, Daily Newspaper, Reader. Installation View: “Always a Little Further” 51st International Art Exhibition, la Biennale di Venezia, Photo: Giorgio Boata.
Teresa Barba, també protagonista
Del 6 de febrer al 21 d'octubre de l'any proper, els comissaris d'Antoni Tàpies. Biografia política, oferiran també una exposició consagrada a l'esposa del pintor, Teresa Barba, que va ser molt més que una companya del pintor en l'àmbit domèstic. Carles Guerra ha lloat la "comunicació intensa que va haver-hi entre tots do"s. De fet, Tàpies va dedicar a la seva dona dibuixos, litografies i collages... Però també es destaca la sintonia que tenia Teresa amb les lluites polítiques del pintor: tots dos tenien un ferm compromís amb els treballadors, amb els demòcrates i amb un país esclafat per la dictadura.
Antoni Tàpies. Cartes per a la Teresa , 1974. © Comissió Tàpies, VEGAP. De la fotografia: © Lluís Bover, 2017.
Del Brasil a Txetxènia
El programa de la Fundació per al 2018 es tancarà amb dos exposicions més. Una, El Gran Bosc, està basada en l'obra del català instal·lat al Brasil Daniel Steegmann Mangrané, i ha estat coordinada per The Green Parrot. Una obra original, sense estar guionitzada, que els comissaris esperen que sorprengui l’espectador i que per tant no volen descriure per anticipat. Es podrà veure al maig de 2018. Per altra banda, del 6 de novembre de 2018 al 24 de febrer de 2019 es podrà contemplar l'exposició consagrada a l'artista txetxè Aslan Gaisumov, comissariada per Hilde Teerlinck. Aquesta exposició se centra en el film Keycheyuhea, la història del poble d'una dona molt gran, l'àvia de l'artista, que torna al seu poble, del que va ser deportada per Stalin, al cap de 73 anys. És una història d'un alt contingut polític, però no de forma explícita, perquè Gaisumov no ha pogut tractar de forma oberta els temes que li interessaven, a causa de la complexa situació política.
Aslan Gaisumov. Keicheyuhea , 2017. HD vídeo, color, so, 26'00'' Vídeo. Cortesia de l’artista.
Sense fons, però a primera divisió
La Fundació Antoni Tàpies ha aprofitat la presentació de la temporada 2018 a la premsa per fer una valoració de la seva tasca al 2017. Per una banda s'han mostrat molt satisfets pel feedback generat per les exposicions de Sekula i Meiselas. Però estan preocupats pel descens del nombre de visitants, sobretot en els tres darrers mesos dels anys: el 2016 va haver-hi 60.000 visites (sense comptar les escolars) i enguany només n'hi hauran 55.000. Un problema que estan constatant d'altres entitats culturals i que no està clar si té a veure amb la conjuntura política. Els responsables de la Fundació han volgut denunciar, també, que treballen amb molt d’estrés per falta de finançament fix. La mateixa expoció que aquí organitzen 2 persones, la produeixen altres museus amb 10 o 12 persones. “I malgrat tot juguem a la mateixa lliga: algunes de les exposicions que produïm nosaltres més tard van al Jeu de Paume o al MOMA”. És aquesta falta de recursos la que els ha fet replantejar-se el nombre d'exposicions i concentrar els seus esforços en unes poques activitats. Unes activitats, ambicioses, però en què són conscients de les seves limitacions i per tant anuncien que no volen fer "retrospectives quilomètriques", sinó "posar el focus sobre un punt de l’obra d’un autor”.
Involucrar-se en la vida de la ciutat
Carles Guerra s'ha mostrat preocupat perquè a la Tàpies, com a molts d'altres equipaments de Barcelona, el 80% dels visitants són turistes i només el 20% són catalans. En el darrer any han intentant implicar els barcelonins amb les seves activitats: “No volem fer només activitats a l’edifici del museu, sinó que volem que les nostres activitats esquitxin la ciutat”, ha explicat Guerra, que ha programat activitats amb pescadors, amb manters... L'Antoni Tàpies, que es defineix com "una Fundació Privada amb vocació pública", s'ha mostrat decidida a col·laborar amb el món artístic local. Guerra ha afirmat que no poden oferir ajudes econòmiques, perquè “ens hem quedat als ossos”, però s'han mostrat decidits a compartir els seus recursos amb d'altres entitats culturals, per exemple, mitjançant residències per a artistes. Guerra ha agraït el compromís decidit de l'Ajuntament i la Generalitat amb la Fundació, tot i que ha apuntat que a Barcelona hi cal una major inversió i una millor política comunicativa pel que fa al món artístic i cultural.
Foto de portada: Documenta III , Kassel, 1964. A la dreta, obres d'Antoni Tàpies.