L'escultor i arquitecte Francesc Fajula de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) està acabant un conjunt escultòric de més de 12 tones que li ha encarregat el Patronat de la Sagrada Família. Són quatre escultures de pedra d'uns 3 metres d'alt que representen el moment en què les tres Maries visiten el sepulcre de Jesús i un àngel els anuncia que és buit perquè ha ressuscitat. Bona part del treball s'ha fet al seu taller del Ripollès però actualment ja està finalitzant l'obra des de l'espai de picapedrers del temple barceloní. Es tracta d'un "conjunt escultòric fonamental" per a la façana de la Passió que connectarà amb la gran rosassa el·líptica de l'artista Joan Vila-Grau que representa la resurrecció. Està previst que les escultures s'instal·lin a partir del març.

El Sepulcre Buit

El conjunt escultòric de Fajula s'anomena El Sepulcre Buit. Al centre de l'escena, hi ha la cova del sepulcre (que no es veu) i al costat dret, l'Àngel damunt de la pedra rodona que tapava l'entrada. A més a més, situa Maria Magdalena al costat esquerre i en un primer pla, i més endarrere, les altres dues Maries (que conformen una sola peça) amb els pots d'ungüent a les seves mans.

Des del Ripollès

En una entrevista a l'ACN des del taller de Sant Joan de les Abadesses, Fajula explica que aquesta és una escena que de seguida el va atraure pels contrastos que presenta. D'una banda, perquè tot gira al voltant d'una absència (Jesús ressuscitat), i de l'altra, perquè compta com a teló de fons la gran rosassa el·líptica de l'artista Joan Vila-Grau que representa la resurrecció. Sobre aquest últim element, l'artista detalla que va veure clar que l'espai central de la seva escultura havia de quedar lliure per mostrar la rosassa de darrere "sense interferències" i que havia de situar les escultures a banda i banda. 

Vida i mort

En un altre nivell, Fajula també ha jugat amb la dualitat entre foscor i llum. Així, la cova es representa com a un element fosc, lligat a la mort, que contrasta amb la llum i la vida representats per l'àngel i la rosassa. I just al mig de l'escena, un element clau: la mortalla de Jesucrist que penja verticalment de la cova, situada just al punt mig de la façana. Pel que fa als materials, les dones estan fetes amb pedra de Floresta (Lleida), mentre que l'àngel i la mortalla, de travertí, de tons més clars. El conjunt escultòric queda amagat parcialment per les columnes del cimaci, de manera que el visitant l'apreciarà movent-se per la vorera. El fet que sigui un conjunt per veure des de la distància ha fet que l'escultor hagi posat èmfasi en els "contorns i relleus" de les figures. 

Una desena de maquetes

Fajula va començar a idear la posada en escena del sepulcre buit el 2014 amb maquetes en fang i plastilina a petita escala. Durant el procés creatiu, es van produir alguns canvis substancials, com ara que el sepulcre passés d'estar a la vista per finalment quedar amagat a la cova o també que l'àngel perdés les ales ajustant-se a la representació que Gaudí fa d'aquest personatge bíblic. En total, l'artista va elaborar nou maquetes a diferents escales abans no va arribar a la definitiva, feta amb guix. 

Tallada per un robot

Per a l'elaboració d'aquestes grans escultures, Fajula s'ha ajudat de les noves tecnologies. L'últim model de guix, a escala 1/3, és el que s'ha escanejat en 3D i després s'ha tallat a la mida real en pedra amb maquinària robòtica d'una empresa de Tarragona. D'aquesta manera, l'escultor acaba de perfilar la pedra manualment i es pot centrar en les textures i els detalls. "Sense aquesta tècnica d'escaneig hauria trigat molts més mesos; la tecnologia és extraordinària perquè t'allibera de l'esforç físic i et permet tenir més temps per pensar", afegeix Fajula. Actualment ja ha enllestit tres quartes parts del treball, i ja té pràcticament enllestides les dues dones i l'àngel. En les últimes setmanes s'ha centrat en Magdalena, que encara no està acabada.

El quart encàrrec de la Sagrada Família

No és la primera vegada que Francesc Fajula dóna forma a un encàrrec de la Sagrada Família. El primer va ser el Crist que presideix l'altar major del presbiteri (2010) seguit d'una gran escultura de Santa Escolàstica a l'absis (2013) i quatre relleus circulars de temes eucarístics que coronen la cúpula de la sagristia de ponent. Aquesta vegada, però, és l'obra més gran que fa per al temple. Els personatges fan uns 3 metres d'alt i en el seu conjunt superen les 12 tones de pes. Només el braç de l'àngel fa més d'1,6 metres aproximadament.

Treball artístic en un projecte col·lectiu

Per a Fajula, treballar per a aquest temple tan emblemàtic és una "responsabilitat" però no ho viu com a una "càrrega feixuga". Per a aquest arquitecte i escultor, una de les coses més positives de l'experiència de treballar a la Sagrada Família és que ha après a relacionar-se i treballar amb molta més gent. I subratlla que el que fa no és una obra estrictament seva, sinó que forma part del treball col·lectiu de totes aquelles persones que durant anys han contribuït a fer realitat una "idea genial" com la que va tenir Antoni Gaudí. Una obra, per altra banda, que ha seguit de prop. Recorda que des que va anar a Barcelona a estudiar els anys 60 "no passava un mes que no tragués el cap" per veure com evolucionaven les obres. Ja llavors l'atreia l'"originalitat" d'aquell projecte.

 

Foto de portada: Francesc Fajula amb unes imatges a mida reduïda del Sepulcre Buit.