El segle XXI té com a banda sonora el setlist del concert que han protagonitzat aquest dimecres el raper Kendrick Lamar, un dels millors rimadors de tots els temps, i la diva de l'R&B contemporani, SZA.

El Grand National Tour amb què van recorrent conjuntament els continents pregonant el seu missatge, va arribar ahir a Barcelona. Va ser la impressionant conjunció de dos universos paral·lels. Dues visions complementàries de la música negra actual, que es van fusionar a l'Estadi Olímpic de Barcelona en un espectacle tan majestuós com impactant. Tres hores sense concessions de foc i papallones. Nou actes i gairebé cinquanta cançons. Cap de les 48.000 persones que van pujar ahir al Lluís Companys va tornar cap a casa sense la sensació d'haver viscut un dels millors concerts de l'any.

Contundència i delicadesa

El terra de l'escenari es va obrir i d'ell va emergir un Buick Grand National del 87. És símbol, el concepte, el que dona nom a l'últim disc (i a la gira que ahir va fer aturada, l'única a l'estat espanyol, a Barcelona), de Kendrick Lamar, el, com tota la seva obra fonogràfica, capital i angular, GNX (2024). Les pantalles gegants projectaven imatges que et transportaven a l'univers del videojoc GTA. El cotxe a l'escenari cremava roda. I entre la fumerada, amplificada per una pirotècnia que encendrà l'estadi al llarg de tot el concert, va emergir la figura del raper californià, l'home que ha modelat i redefinit el hip-hop del segle XXI amb discos que ja són obres referencials com good kid, m.A.A.d city (2012), To Pimp a Butterfly (2015) o DAMN. (2017). I el del barri de Compton, bressol del rap a la costa oest, s'aferra al micro amb la convicció del predicador que vol convertir infidels i entona els primers versos de Wacced out murals. Al principi està ell tot sol sobre un escenari immens, infinit. Unes poques rimes més tard, entren en escena una cort de ballarins. Es mouen marcialment. Recorden els moviments gairebé paramilitars dels membres del Ministeri d'Informació de Public Enemy. Quan ressonen King Kunta i TV off (Part I) la intuïció es torna certesa: aquesta nit passaran coses importants.

El del barri de Compton, bressol del rap a la costa oest, s'aferra al micro amb la convicció del predicador que vol convertir infidels

Termina el primer acte. Kendrick Lamar, tot foc, carrer, combat marxa. Apareix SZA. Ho fa sobre el mateix Buick en què ha fet acte de presència el raper. Però el cotxe ara està tot recobert de vegetació. Entrem en l'univers de papallones d'una de les veus definitives del neosoul i l'R&B contemporani. És com el revers amb carrer de Taylor Swift. Ho demostra amb la revisió que fa de composicions com Love Galore, Broken Clocks i The Weekend. Són dos universos aparentment distants, odi i amor, contundència i delicadesa, tenir sexe i fer l'amor, però convivint en perfecta harmonia en aquesta nit de finals de juliol a Barcelona. Més quan tots dos coincideixen a l'escenari i recreen plegats temes com 30 for 30, Doves in the Wind, LOVE. i All the Stars.

Són dos universos aparentment distants, odi i amor, contundència i delicadesa, tenir sexe i fer l'amor, però convivint en perfecta harmonia en aquesta nit de finals de juliol a Barcelona

Una vetllada que és una lliçó magistral de com sona el segle XXI, que (com en tots els concerts) arriba a l'orgasme en els seus instants finals, en aquella part del repertori que els artistes reserven per als seus temes de seducció massiva. Kendrick comença a avisar quan ataca Money Trees i el públic l'acompanya en aquells extrasensuals versos que diuen allò de "It go Halle Berry or hallelujah. Pick your poison, tell me what you doin'. Everybody gon' respect the shooter. But the one in front of the gun lives forever". Són l'avantsala de N95, la segona part de TV off, i l’himne viral Not Like Us que posa a prova els fonaments de l'Estadi Olímpic. Com l'edifici aguanta, la parella ens regala dos més: Luther i Gloria. El Buick els espera a l'escenari. Arrenquen. Donen gas. I se'n van.