Em comentava un company periodista a primera hora de la tarda, amb cara dibuixant cansament encara de la jornada anterior, que els festivals, i molt especialment el Primavera Sound, són com una cursa de resistència. El fet és que amb les cames fetes figa i havent-me acabat tota la provisió de Conguitos amb què m'havia presentat al segon dia de l'edició d'enguany del festival barceloní, havia decidit plegar veles i recollir-me cap a casa sense dir res als meus amics, que és com s'ha de marxar dels llocs (i molt més encara dels festivals). I aleshores, ja quan enfilava la sortida i pensava què explicaria del concert de Kendrick Lamar, ha aparegut sobre l'escenari Santander (quina ràbia haver-se de referir als patrocinadors per citar un escenari) Fred Again, i clar, m'he hagut de quedar. I evidentment, he al·lucinat. Com també he al·lucinat poca estona abans amb l'espectacle del raper nord-americà.
L'home que va canviar el rap
"Des de la puta Califòrnia fins a Barcelona, gràcies per haver vingut. Així ha acomiadat Kendrick Lamar el concert, lliçó magistral de rap, que avui ha ofert en la segona jornada del Primavera Sound 2023. Unes bases, el seu flow això és l'únic que ha necessitat el raper de Los Angeles per demostrar-nos i recordar-nos per què és una de les figures més rellevants de la història del hip hop, un rimador que, des de l'ortodòxia dels seus inicis fins a l'experimentació i cerca de nous territoris sonors dels seus darrers treballs, ha elevat el gènere a una altra dimensió. Ha estat un espectacle sobri en la posada en escena: ell i un grup de ballarins acompanyant-lo en alguns dels temes (la qual cosa no ha de per què ser negativa, en el seu cas ben al contrari), però una actuació extraordinària.Sobrat de carisma, Lamar tornava al Primavera Sound per presentar el seu darrer disc, Mr. Morale & the Big Steppers (2022), àlbum que ha focalitzat el gruix del recital juntament amb els temes dels també majestàtics Damn (2017) i Good Kid, M.A.A.D City (2012). Curiosament, del disc que el va catapultar To Pimp a Butterfly (2015) només han sonat Alright i King Kunta. Un repertori que ha completat amb versions de col·legues de gremi com Pusha T (ahir al Primavera), Nosetalgia; Flying Lotus, Never Catch Me,The Weeknd, Sidewalks i Baby Keen, vent i family ties, amb el mateix Keen, que avui actuava al festival, acompanyant-lo. Kendrick Lamar és com el Muhamad Ali dels rapers: té un flow que balla com una papallona, i unes rimes que piquen com una abella.
Una vida normal en tres volums
I aleshores, com explicava, marxava, però Fred Again m'ha fet quedar. El productor anglès tornava al Primavera Sound només un any després de convertir-se en una de les revelacions de l'edició del 2022. Com aleshores, però encara amb una contundència escènica molt accentuada i brillant, ha repassat els tres volums d'Actual Life, trilogia que va iniciar el 2021 per convertir-se en tres de les millors referències sorgides a partir de les experiències de la pandèmia i el confinament. Iniciant l'actuació amb Kyle (I Found You), creació que ens remet al vessant més emotiu de la seva electrònica, de mica en mica ha anat pujant el temps i el ritme per fer de l'esplanada de l'escenari Santander una immensa rave. Llàstima que, després d'una primera jornada en què es podia tenir certa distància de seguretat garantida per respirar, avui el Fòrum, recordant l'edició de l'any passat amb gent, ha tornat a ser com un immens paquet de salsitxes de frankfurts amb nosaltres dins empaquetats al buit. El que dèiem, una cursa de resistència