Creador incontinent, Ferran Palau va iniciar el 2021 publicant un nou treball d'estudi, Parc, paradigma en la seva millor expressió de la metafísica sonora. Compositor en constant estat de concepció, Ferran Palau s'acomiada del curs amb l'aparició, per sorpresa, sense previ avís, de Joia, un nou capítol en el seu catàleg fonogràfic. Nou temes nascuts al llarg del curs sota la inspiració de les diferents artistes amb què, d'Iris Deco a Carlota Flâneur, d'Anna Andreu a Maria Hein, ha col·laborat com a productor aquests darrers mesos. Un nou mostrari de cançons, que presentarà en directe el pròxim 28 de gener al Palau de la Música, en què abandona els sons sintetitzats que han embellit les seves darreres referències per retornar a la nuesa acústica dels seus primers discos. Ell mateix ens explica la gènesi i creació del seu sisè àlbum d'estudi.
Una pel·lícula de sectes
Les nou cançons que conformen Joia han anat apareixent durant aquest any 2021 i les hem gravat amb en Jordi Matas (guitarrista i productor de Ferran Palau, -ndr.) a casa seva, aprofitant matins entre les produccions de l'Anna Andreu, l'Iris Deco, la Carlota Flâneur i la Maria Hein. He passat l'any més centrat en elles que en mi, cosa que m'ha fet molt feliç. Les primeres cançons van aparèixer a principis d'any, fent el disc de l'Iris Deco entre l'estudi dels b1n0 a La Bisbal de l'Empordà i casa de Jordi. L'Iris Deco té un talent tan descomunal que em parteix l'ànima, em sento molt a prop seu i de la seva manera intuïtiva de fer música i quan algú m'afecta tant, fa que automàticament em posi a escriure cançons. Soc molt privilegiat de tenir-la al costat.
Conèixer els b1n0 és de les coses més excitants que m'han passat últimament i ara, juntament amb en Jordi Bosch, m'acompanyen en directe quan la meva banda titular no pot venir. Aquells dies també vaig rodar el videoclip de la nostra cançó conjunta 'BUMBUM', al costat de la Bruna Cusí. Conèixer la Bruna i actuar per primer cop al seu costat va fer créixer en mi la idea boja de fer una pel·lícula inspirada en les sectes a l'estil Rajneeshpuram, així que anava escrivint cançons amb la llibertat que em donava el fet que no havien de formar part d'un disc.
Ferran Palau publica avui el seu nou disc, Joia. Foto: Sílvia Poch
Tot el que podríem fer junts
Mentre anava gravant amb l'Iris Deco rumiava com fer la pel·lícula i evidentment vaig trucar al Carles Pons. Ell i el col·lectiu Òrbita em transmeten tanta complicitat i confiança que no hauria vist viable fer una pel·lícula si no els hagués conegut. Ara bé, les cançons em cremaven a les mans i em vaig adonar que fer una pel·lícula és molt més complicat que fer un disc i que necessitàvem més temps del que jo creia perquè comences a caminar el projecte. I així va ser com va néixer Joia, un petit àlbum amb un videoclip del col·lectiu Òrbita que traça una línia entre l'univers de les sectes i la gran família que tinc al voltant i que tant m'estimo. Especialment a les artistes que he estat produint, els músics que m'acompanyen i a Louise, l'Ana, la Clara i la Maria, les dones que hi ha darrere de Hidden Track (la discogràfica de Ferran Palau, -ndr.).
La Louise Sansom, creadora de Hidden Track i amor de la meva vida, va veure clar que havíem de vincular aquestes cançons a allò que significa Hidden Track per nosaltres: un espai de seguretat, amor i creativitat per les artistes. Ella ja havia tingut la paraula Joia al cap a l'època del disc Hannah d'Anímic (anterior grup de Ferran Palau del que també formava part la Louise), i li va tornar a aparèixer quan va escriure 'Gem', la cançó que obre el disc Skin (2017) i que no fa gaire va versionar l'Anna Andreu. L' Anna ens ha canviat la vida, sense ella i la Marina Arrufat Hidden Track no seria el que és avui. Sincerament, mai he vist tanta complicitat i amor en un segell discogràfic i no em puc sentir més afortunat de poder formar-ne part. Així que gran part del concepte del disc és idea de la Louise. Mai ens cansem de parlar d'allò que podríem fer, de mil idees i projectes i el més fort és que, d'ençà que estem junts, això mai ha canviat.
La família Hidden Track, una secta metafísica. Foto: Sílvia Poch
Una calma càlida
El procés creatiu del disc ha estat molt vinculat al Konvent i a les persones boniques que hi viuen. Allà he passat moltes hores gravant i produint a la meva estimada Carlota Flâneur, junt amb a l'Ildefons Alonso i el Dani Comas (bateria i baixista de Ferran Palau respectivament, -ndr.). Quan som allà gravant tot funciona, tot està bé, és com una realitat paral·lela i sento una calma càlida que m'aparta de l'ansietat que pot provocar tenir a les mans cançons tan especials com les seves. Poques vegades he vist un olfacte pop com el que té ella ni tampoc una manera tan clara i simple d'atrapar un sentiment en una cançó. Així que la Carlota està molt present a les cançons de Joia, especialment a 'Rosa', on també canta.
Va arribar la primavera i les amigues del Konvent em van convidar a fer un concert acústic en una preciosa carpa de circ a Cal Rosal i de manera inesperada, durant la prova de so, em va sortir la llavor de la cançó 'Joia'. Durant el camí de tornada a casa, conduint, em va sortir la frase "Per fi el que em fa feliç ho tinc i vaig mar endins" i tot va començar a agafar sentit. Ja a l'estiu, a Banyoles, mentre gravàvem el disc de la Maria Hein amb en Panxii Badii i amb en Dani Comas, vaig tornar a gravar les tres cançons que obren el disc, perquè vaig trobar que les podia cantar millor. La Maria va ser tan inspiradora que vaig sentir que era el moment perfecte per tornar a gravar-les, mentre ella dormia al sofà de l'estudi Dotze. Quan es va despertar va gravar el coro que harmonitza la tornada de 'Primavera'. Veure el naixement del seu primer disc va ser una experiència increïble. Gravàvem de dia i sortíem de nit, així que vam dormir molt poc, però, aquest estat estrany, va ser perfecte per les seves cançons, i de retruc per les meves. També vam aprofitar per gravar els coros que ens va demanar l'admirada Marina Rossell per la seva nova cançó 'Morir d'un llamp'.
Ferran Palau, guru de la família Hidden Track. Foto: Sílvia Poch
Imperfeccions i desafinacions
Fa poc li vaig dir al Jordi Matas que volíem publicar les cançons que portàvem gravant els últims mesos i que ni tan sols havíem tingut temps de decidir com havien de sonar. En parlàvem sovint, però no acabàvem de tenir-ho clar. Així que l'aposta va ser no posar més que la seva guitarra en algunes cançons i també les veus de les Hiddens, que serien com petits mantres amagats. I ja està. Ell és molt meticulós amb el so i va haver de fer l'exercici d'abraçar aquelles gravacions tal com eren, amb les seves imperfeccions, desafinacions, sorolls... En aquell moment el Jordi tenia molta feina, així que va acabar de fer les mescles del disc als diferents llocs on estava: a Mallorca, al vaixell tornant a Barcelona i també al seu piset d'Esparreguera.
Aquestes cançons no s'han deixat arranjar, no han volgut res del so que hem anat desenvolupant junts els últims anys. No sé, ho vaig sentir així i ell ho va acabar compartint. El Jordi és molt calmat i no li agraden les preses, en canvi, jo sóc un impacient. És tan important la seva mà en tot el que faig que no puc imaginar com hauria sigut la meva música sense ell i mai li podré agrair prou tot el que em dóna i tot el que fa per mi. Per ocupat que estigui sempre el tinc al costat quan el necessito.
Ferran Palau presentarà Joia en directe el 28 de gener al Palau de la Música
Teranyina d'amor
Quan vam començar a pensar en el disseny del disc, la Louise em deia com seria de bonic fer una gran foto de família amb les artistes del segell i que posessin veus al disc. Lògicament, vam pensar que havíem de fer-ho al Konvent amb la nostra talentosa i gran amiga Sílvia Poch i aprofitar per gravar allà mateix les veus a l'estudi de l'Ildefons. Amb ell vam gravar les parts corals del disc, totes a l'hora. Va ser un dia inoblidable. Res tan bonic com l'estona que vam passar juntes al riu. La Júlia i el Lluís de Coure s'han encarregat del grafisme del disc, inspirat en la lletra de 'Joia', logos de gasolineres i sectes. Últimament treballem molt amb ells i estem enamorats de la seva feina. Impossible tancar millor el cercle.
Ha sigut un any molt intens per mi perquè mentre tot això passava, he estat girant amb la meva banda: Joan Pons, Dani Comas, Jordi Matas, Àngel Guilanyà i Jonbi Belategi. A la cançó 'Primavera' hi ha una frase que diu "Que algú s'apiadi de mi, tanta carretera" i quan la vaig escriure pensava en ells i les hores de fantasia que em regalen cada setmana. En definitiva, són tantes les persones que m'inspiren i que m'ensenyen que és impossible nomenar-les totes aquí, però és precisament aquesta teranyina d'amor enorme el que dona sentit a què faig.