Que aixequi la mà qui sabia que Ildefons Cerdà tenia una filla. No? La cosa es complica més si la filla en qüestió era il·legítima i una artista musical que van recórrer tot Europa sembrant èxit. Ara la filòloga i historiadora Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) torna a les lleixes de novetats editorials amb Les illes interiors (Columna), una novel·la que explora en la "fascinant i desconeguda vida" de Clotilde Cerdà. Roca s'endinsa en el segle XIX per explorar la història que s'amaga rere la nena prodigi que amb la seva virtuositat amb l’arpa va ascendir amb el nom artístic d’Esmeralda Cervantes. De fet, va esdevenir una defensora de les llibertats i del feminisme i, precisament, pel seu activisme, la historiadora afirma que “va ser proscrita”. En altres paraules: “Si hagués nascut home, seria considerada un dels nostres genis de la música”, ha explicat en declaracions a l'ACN.
Entre realitat i ficció, Maria Carme Roca ens endinsa en la vida de l'artista i pedagoga, una figura que té uns jardins en homenatge a Barcelona situats al carrer de la Marina. Més enllà d'això, de Clotilde Cerdà poc més se'n sap. L'autora va descobrir aquest personatge l'any 2016 i va sentir-se impactada per la que ella mateixa descriu com "una dona apassionada, contradictòria, però sempre veraç i humana". En la seva etapa com a nena prodigi, va ser aclamada pel seu talent en els auditoris més importants i rebuda per alts dignataris i corts reials. Una persona que no es va conformar només en la seva faceta artística, sinó que va voler anar més enllà de l’activitat concertista i transformar consciències. Va descobrir la maçoneria i s'hi va alinear obertament. Un fet que, en un segle XIX amb una fe cristiana imperant, li va comportar molts problemes, com el fet que perdés el suport de la Reina Isabel II. A més, Clotilde Cerdà va ser una ferma defensora de l’emancipació de la dona i de la redefinició dels rols de gènere
La filla il·legítima de l'urbanista més rellevant de Barcelona
Ildefons Cerdà no n’era el pare biològic, un fet que l'urbanista no va saber fins que la seva filla ja brillava dalt dels escenaris més importants. En aquest sentit, Roca reflexiona sobre aquest fet. “Era un home intel·ligent, segur que ell ho sospitava”. Davant la confessió, la seva relació paterna es va trencar, tot i que va decidir no retirar-li els cognoms, “segurament perquè quedava bé ser un home de família en l’època”. Ara bé, l’arquitecte ho va tenir molt present durant la resta de la seva vida i, se sospita —sense certesa— que va amagar un missatge en el seu darrer testament. Un missatge que Roca revela en una novel·la plena de més interrogants, com el fet de qui era el seu pare biològic, què se’n va fer del fill que va adoptar o quin motiu hi ha rere el fet que no hi hagi cap enregistrament seu com a concertista.