Àtic dels Llibres publica en català F de falcó, després de l’èxit que va tenir el setembre passat la versió castellana: H de Halcón, editada per la mateixa editorial. Es tracta d’un llibre de no-ficció, en què Helen Macdonald explica el procés d’ensinistrament d’un astor, un tipus de falcó que té fama de ser especialment rebel. Aquesta obra va rebre desmesurats elogis de la crítica britànica, i la seva edició castellana també va ser molt ben acollida.

La dona i l’astor

Durant un any Helen Macdonald es va separar dels amics, de la família, de la feina, de tot, per dedicar-se a entrenar la Mabel, un astor. Ella reconeix ara que es tractava d’una forma de fugir de la situació que va viure quan el seu pare va morir. Havia perdut l’interès per tot i va concentrar-se en la relació amb l'au, perquè sempre havia estimat aquests animals. Però en analitzar-se retrospectivament, Macdonald apunta que no es tractava només de transferir el seu afecte d’un familiar a un animal, sinó que també constituïa una forma d’apropar-se a la part més salvatge i més rebel del falcó, i també d’ella mateixa. En definitiva, una forma d'enfrontar-se a la civilització. Perquè el falcó mata, i ho fa sense escrúpols, sense preguntes, per instint. Per entrenar un falcó, segons Macdonald, el que cal és pensar com un falcó. I a mesura que entrenava el falcó i s'identificava amb ell, Helen anava reduint la seva humanitat a la mínima expressió.

La pèrdua i el dol

F de falcó és també la història de com superar una pèrdua. Helen entrena la Mabel per caçar, però també fa allò que els altres falconers no fan: jugar amb l’au. I ho fa perquè viu enmig d’una gran solitud. L'autora i protagonista no sap com superar el dol, i en l'obra es va veient com passa per diverses fases: la incredulitat, la rebel·lió, la depressió, la superació... Perquè si una cosa és òbvia, és que aquest llibre traspua sinceritat. L'autora no dubta en explicar fins el més nimi dels seus sentiments.

“Nosaltres”

Sorprèn, a F de falcó, llegir els pensaments de Macdonald: amb freqüència usa la primera persona del plural en referir-se a ella i al falcó. La Mabel i ella són “nosaltres”. I és obvi que en certs moments ella creu compartir el món de l’au. De fet, fins i tot veu la tele al costat de l’astor i n’està convençuda que veuen la tele junts, com si el falcó compartís els seus pensaments. Durant l'atípic ensinistrament de la Mabel, Macdonald passa per fases. En certs moments tracta l’astor com una persona, i juga amb ell a llançar-li boletes de paper. Però en altres moments ella intenta introduir-se al món del falcó i sentir la violència de la seva vida com a pròpia. “Vaig portar l’astor al meu món i després vaig pretendre de viure en el seu”, comenta en un passatge del llibre.

Entre 'Moby Dick' i 'El vell i la mar'

La mateixa autora reconeix que F de Falcó té una indubtable connexió amb Moby Dick, de Herman Melville, i amb El vell i la mar, d’Ernest Hemingway, tot i que la seva és una obra de no-ficció. Les tres obres se centren en la lluita èpica entre l'home i la voluntat d'un animal. La novel·la de Melville presenta el capità Ahab, que lluita per sotmetre i matar una gran balena blanca, però en el fons és també la història d’una obsessió. Ahab lluita bàsicament contra els seus fantasmes, i arrossega els seus mariners a aquesta folla lluita. El vell pescador de Hemingway, també tracta de reafirmar-se en la seva vellesa tot capturant a un gegantí peix espasa durant tres dies seguits de pesca. A F de falcó, la principal lluita no és entre la Helen i la Mabel, bàsicament perquè a la fi resulta que la Mabel és molt poc salvatge, acaba essent “mansoia com un gatet”. La lluita de debò és la de la Helen contra ella mateixa.

L’obsessió

Macdonald, durant l’any que va conviure amb el falcó va travessar una depressió. Ho va oblidar tot i es va concentrar en el falcó, però va acabar perdent la feina i quedant-se sense casa. Va haver de sotmetre’s a un tractament mèdic i prendre drogues. Però en realitat la droga més forta era el mateix falcó. Ella va trigar molt a adonar-se’n que la relació que havia establert amb l’au no era normal. Finalment, un dia ho va veure clar: “M’estimo la Mabel, però el que hi ha entre nosaltres no és humà”, i va acabar reconeixent que ella havia de parlar amb persones, treballar amb persones i relacionar-se amb persones. És la lliçó final de la Mabel.

Si vols tenir falcons, has de tenir paciència

Molta paciència

“Si vols veure falcons, has de tenir paciència”, li va explicar el seu pare a la Hellen el primer dia que van anar a veure falcons. Per ensinistrar un falcó has de passar centenars d’hores immòbil, atent al mínim tremolor de les seves plomes, al més insignificant gir del seu cap... I això suposa un bon percentatge de F de falcó. No hi ha cap dubte de l’habilitat narrativa de Macdonald. Si no fos una gran escriptora, amb aquesta trama, potser ningú passaria de la pàgina cinc. Però ella ha escrit un llibre de més de 350 pàgines que ha rebut els elogis més fervents, especialment de la premsa anglesa. Però és obvi que el ritme no és el punt fort de l’obra. Molts dels paràgrafs estan consagrats a instants de connexió, o de desconnexió, entre la Mabel i l’autora.

Més falcons al catàleg

A F de falcó hi ha múltiples referències a un altre llibre, L’astor, de T.H.White. White era un professor universitari que se sentia molt torturat, perquè se sentia a disgust amb la seva sexualitat i amb la seva feina. I, per escapar de l’ofec de la seva vida, va fugir de la vida acadèmica, se’n va anar a viure al bosc i es va dedicar a entrenar un astor. La relació de White amb el seu astor va ser molt diferent de la de Macdonald, molt més melodramàtica. Però Macdonald està fascinada amb White, per la seva forma d’intentar escapar a les relacions humanes mitjançant la seva relació amb els ocells. I l’Àtic dels Llibres, després de l’èxit del llibre de Macdonald, s’ha posat a traduir el llibre de White. Al novembre ja serà a les llibreries.