Què pensaries si la persona amb qui t'ha tocat compartir ascensor et comencés a parlar sobre anguiles? Probablement que el món està ple de sonats i et faries el suec. Qui no se’l fa, i això que va néixer al país escandinau, és Patrik Svensson, autor de El evangelio de las anguilas, un llibre que ha estat un èxit a Suècia —més de 150.000 exemplars venuts— i que a casa nostra ha arribat de la mà de Libros del asteroide.
Anguiles. Peixos llefiscosos i allargats que difícilment despertaran el teu interès. Potser només al restaurant japonès del barri, on les serveixen sota el nom d’unagi-rolls. Potser si visites la costa cantàbrica i t'ofereixen una generosa ració d’angules, la seva forma alevina. En general, però, convindrem que les persones que ens envolten no parlen d’anguiles. La gent parla de les eleccions, del Barça de Koeman, de la vacuna salvadora. Però d'anguiles, doncs no. I és una pena, perquè la història que les envolta és estranyament fascinant.
El malson de Freud
Bona prova del fet que les anguiles tenen alguna cosa a dir en aquest món és que Svensson els hi ha dedicat un llibre de gairebé 300 pàgines. I no en sobra ni en falta cap. Però, per què són tan interessants? La resposta, tal com explica l'autor suec, és als llibres d’història. La particular biologia d’aquest ésser escorredís ha acabat amb la paciència de pensadors il·lustres com Aristòtil o Sigmund Freud, incapaços d’endevinar el seu sexe i els perquès de la seva metamorfosi. Sí, Aristòtil i Freud. El filòsof i el pare de la psicoanàlisi van dedicar molts anys de la seva existència a l’enigma de l’anguila, una qüestió que fa segles era de primera ordre. Comprendre com naixien aquestes criatures misterioses, pensaven, serviria per resoldre algunes de les grans preguntes existencials que ens persegueixen des de l’inici dels temps: d’on venim, on anem i on collons neixen les anguiles.
Desafortunadament pels interessos dels pensadors, però, la batalla del coneixement se la van endur les anguiles. Aristòtil, després de fer avenços notables en la ciència d'aquests éssers, va concloure que brotaven del fang. El pobre va morir pensant que havia resolt el misteri. Més trista és la història de Freud. Després de passar-se anys desbudellant exemplars a un despatx de Trieste mentre les italianes l’ignoraven, es va rendir i va canviar de disciplina científica. Així de seriosa era la cosa.
El cert és que l’anguila segueix despertant enigmes: ningú coneix del cert com es reprodueix i els científics tampoc s’expliquen per què decideix abandonar l’aigua dolça per morir al mar dels Sargassos, un indret format per més de 1.000 quilòmetres d’algues que circula ininterrompudament entre Europa i Nord-amèrica. Com et pots imaginar, tot això són dades que interioritzes involuntàriament gràcies al llibre. Però no ens confonguem, El evangelio de las anguilas no és una oda al National Geographic.
Mentre navega en un mar de curiositats científiques, Svensson construeix un relat amb traços autobiogràfics, i és que la pesca de l’anguila és una de les activitats que l’unien al seu pare. Una obra sobre el peix però també sobre els grans interrogants de la història de la humanitat que enriqueix, enganxa i, per sobre de tot, et converteix en un sonat capaç de parlar sobre aquest ésser llefiscós amb els desconeguts dels ascensors.