L'escriptora basca Eva García Sáenz de Urturi (Vitòria, 1972) ha guanyat el Premi Planeta, el més ben dotat del món de l'edició en castellà i un dels més ben dotats del món després del Premi Nobel, amb 601.000 euros, amb la novel·la Aquitania.
El jurat format per José Manuel Blecua Perdices, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, com a secretària amb veu i sense vot, ha triat la novel·la de l'autora de la trilogia de la ciudad blanca, presentada amb el títol d'El último dia de la guerra, amb el pseudònim de Santiago Shelby, d'entre les 10 finalistes, d'un total de 582 obres presentades.
Eva García Sáenz de Urturi, guanyadora del Premi Planeta, acompanyada del president del Grupo Planeta José Crehueras, la vicepresenta del govern espanyol Carmen Calvo i l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau/ACN
Un thriller medieval protagonitzat per Elionor d'Aquitània
García Sáenz de Urturi ha definit Aquitania com un thriller medieval que homenatja El nom de la rosa i que l'autora ha assenyalat com Joc de trons fundacional del que anys després se'n dirà Europa, protagonitzat per Elionor, duquesa d'Aquitània, reina consort de França i Anglaterra i mare del mític rei anglès Ricard Cor de Lleó, després de la mort del seu pare, assassinat a Santiago de Compostela. L'escriptora ha volgut dedicar el premi a les víctimes de la pandèmia de la covid19.
Sandra Barneda, finalista
La finalista del premi ha estat la periodista Sandra Barneda (Barcelona, 1975) amb Un oceáno para llegar a ti, presentat sota el títol La vida secreta de los Ángeles i el pseudònim de Neolan, que la presentadora de La isla de las tentaciones ha assegurat que és un homenatge a la vulnerabilitat, i que ha volgut lligar amb la situació que estem vivint, a través del que ella n'ha dit els àngels que envolten la nostra vida.
Un Premi Planeta ben diferent
Enguany han caigut Jocs Olímpics, Festes Majors i, fins i tot, les processons de Setmana Santa. D’altres cites anuals s’han hagut d’ajornar. Però el Premi Planeta, que des de 1952 s’atorga el dia de Santa Teresa, onomàstica de Teresa Bosch, esposa del fundador de l’editorial, José Manuel Lara Hernández, ha demostrat que és immune i immutable a qualsevol crisi.
Tot i això, les mesures de seguretat han obligat a celebrar una gala amb poc més de 100 assistents –majoritàriament premsa– on la vicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo, la delegada del Govern Teresa Cunillera, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, i els regidors Jaume Collboni i Joan Subirats han estat les principals autoritats presents en un acte al qual, des de 2018, no hi assisteix ni el president de la Generalitat ni la consellera de Cultura. La Generalitat ha enviat a l’acte una representació de baix perfil, encapçalada per la directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, Rosa Tubau.
Eva García Sáenz de Urturi, guanyadora del Premi Planeta/ACN
Sense sopar
Tothom amb mascareta. Controls d’accés, més personal de seguretat que escriptors i sense el món de l’economia, la política, l’empresa i la faràndula habitual en el Premi Planeta. El gel hidroalcohòlic ha substituït el cava i no es registra cap encaixada ni petó a la platea del Palau de la Música, pràcticament ocupada només per la premsa, lluny del miler de convidats que compartien taula en un dels sopars més multitudinaris i mediàtics dels que se celebren a la ciutat.
L’acte, presentat per la periodista d’Antena3 Esther Vaquero, ha començat amb un homenatge a Carlos Ruiz Zafón, un dels escriptors més destacats del grup, amb la interpretació d’una peça titulada com la novel·la homònima de l’escriptor barceloní, La sombra del viento, abans que diversos guanyadors anteriors del Premi expliquessin la seva experiència en un vídeo fet per l’ocasió.
Contingut polític
El president del Grup Planeta, José Creuheras, que aquest any ha hagut de cancel·lar la tradicional roda de premsa que en temps de José Manuel Lara Bosch es convertia en un acte d’alt contingut polític, ha volgut homenatjar els escriptors, els lectors i els mitjans de comunicació en un any difícil en un discurs a peu dret, en que també ha tingut paraules expresses d’agraïment als polítics –del PSC i Comuns– presents a la sala.
A diferència de l'any passat, quan l'acte es va celebrar a Montjuïc en una ciutat en peu de guerra contra la sentència del Procè, en aquesta tan estranya edició al carrer només una petita manifestació davant la Prefectura de Policia de Via Laietana, protagonitzada per immigrants que es queixen del sistema de regularització D'estrangeria, hi posava l'ambient reivindicatiu en un dia que, a la mateixa ciutat, es commemorava el 80 aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys.