Eurovisió 2026 afronta l’edició més tensa, descafeïnada i en davallada, amb Israel entre les favorites

Eurovisió celebra aquest dissabte a Viena la final de la seva 70a edició en un clima molt allunyat de l’ambient festiu que acostuma a envoltar el certamen. La participació d’Israel, el boicot d’Espanya, Irlanda, Islàndia, Eslovènia i els Països Baixos, i les sospites sobre l’ús polític del televot han convertit aquesta edició en una de les més convulses de la història recent del festival. Enguany hi participen 35 països, la xifra més baixa des de l’ampliació del concurs a partir del 2004. La sortida d’Espanya i d’altres televisions públiques ha tingut també un impacte econòmic per a la Unió Europea de Radiodifusió, que ha perdut part dels ingressos vinculats als cànons de participació i emissió. RTVE, a més, no retransmetrà la final, en coherència amb la seva decisió de no participar-hi. Només es podrà seguir pel canal oficial de YouTube d'Eurovisió.

La tensió s’ha fet visible també als carrers de Viena, ja que diverses entitats propalestines han organitzat actes de protesta contra la presència d’Israel al festival. Divendres, davant l’estàtua de Maria Teresa d’Àustria, es va celebrar un festival alternatiu sota el lema “Cap escenari per al genocidi”. Per aquest dissabte a les 14.00 hores hi ha convocada una manifestació pel centre de la capital austríaca, abans de l’inici de la gala. La ministra espanyola de Joventut, Sira Rego, també ha fet arribar un comunicat de suport al festival alternatiu. En el text, qualifica de “complicitat vergonyosa” que els organitzadors d’Eurovisió “permetin que s’encobreixi aquesta violència”. Rego afegeix que “els pobles d’Europa es neguen a ser còmplices de la normalització de la barbàrie”.

La presència israeliana ha estat un dels grans focus de polèmica. El representant d’Israel, Noam Bettan, interpreta Michelle, una cançó en francès, anglès i hebreu. Durant la primera semifinal es van sentir crits de “Atureu el genocidi” quan va començar a cantar. La televisió austríaca no els va tapar en el senyal televisiu, tot i que el vídeo penjat posteriorment per la UER a internet no incloïa aquests crits. La candidatura israeliana també ha estat sota escrutini després que Bettan i la televisió pública KAN fossin amonestats per la UER per demanar suport massiu a través d’anuncis que vulneraven el reglament del concurs. Les darreres edicions ja havien estat marcades per les acusacions d’ús polític del festival per part d’Israel i pels dubtes sobre el pes del televot.

Per intentar reforçar la confiança en el sistema, la UER ha introduït canvis en la votació. A partir d’aquesta edició, cada dispositiu només podrà emetre un màxim de 10 vots, en lloc dels 20 anteriors. També s’ha ampliat el nombre de jurats professionals fins a set membres, amb l’obligació que almenys dues persones tinguin entre 18 i 25 anys.

Finlàndia, la gran favorita

Pel que fa a la competició musical, Finlàndia arriba com a gran favorita amb Liekinheitin, interpretada pel duet format per la violinista Linda Lampenius i el cantant Pete Parkkonen. La proposta ha generat debat perquè Lampenius ha rebut permís per tocar el violí en directe, una excepció al reglament habitual. La UER i la televisió austríaca han justificat la decisió perquè “la captació d’àudio en directe d’instruments pot ser permesa excepcionalment si està artísticament justificada”.