Durant la II Guerra Mundial els Estats Units van preparar una unitat d'espionatge i guerrilla, integrada per republicans espanyols, que va infiltrar a la Península i al Marroc espanyol per tal de recollir informacions sobre l'Espanya franquista i per preparar una eventual invasió aliada a aquests territoris. Una història molt poc coneguda que explica el documental Espies en l'arena. Objectiu Espanya, realitzat per Pablo Azorín i Marta Hierro, i produït per Quindrop i Dacsa, amb coproducció d'IB3, la televisió de les Illes, i de TVE. Un vídeo que es pot visualitzar online a la pàgina d'IB3 a la carta i que properament es passarà per TVE. Aquest documental ja ha guanyat diversos premis a festivals, entre ells el premi del públic del Memorimage - Festival Internacional de Cinema de Reus.
Trailer Oficial "Espías en la arena. Objetivo España" from Quindrop on Vimeo.
El trampolí nord-africà
Després de l'Operació Torch i la invasió aliada d'Àfrica del Nord, els nord-americans van començar a plantejar-se la necessitat de tenir informació sobre l'Espanya franquista, sobretot per por que el territori espanyol de la Península o del Nord de l'Àfrica fos utilitzat per l'Eix per atacar les forces aliades destacades a Gibraltar o al Magrib. Per fer-ho, van buscar republicans espanyols residents a Algèria, molts dels quals acabaven de ser alliberats dels camps de concentració on els havien reclòs els francesos. L'Office of Strategic Services (OSS), l'agència d'espionatge nord-americana (precursora de la CIA), va organitzar amb ells una unitat militar a la qual es va formar amb tècniques d'infiltració, guerrilla, comunicacions i explosius. La intenció era infiltrar-los a la Península i al Marroc espanyol per tal d'obtenir informacions, però també per a preparar una eventual acció militar aliada.
Amistats perilloses
Els aliats temien que entre els seus agents s'hi infiltressin simpatitzants del feixisme, i per això van reclutar prioritàriament republicans ferms, en la seva majoria militants del PCE. D'aquesta forma, els primers escamots desembarcats a Espanya, al juny de 1943, eren formats per comunistes, i van gaudir de l'ajut de les estructures clandestines del PCE. Aquests guerrillers estaven disposats a col·laborar amb els americans, però també volien aprofitar el suport armamentístic i logístic dels EUA per tal de combatre la dictadura franquista. La situació dels infiltrats era molt complicada, perquè el PCE s'oposava a tota col·laboració amb els EUA i a vegades no va facilitar les seves accions.
Un català al capdavant
L'enllaç entre l'OSS i els espies republicans era un català d'Esquerra Republicana, Ricard Sicre, que havia fitxat per l'espionatge americà i usava el nom Richard Sickler. Ell va encarregar-se de l'entrenament dels espies, de la coordinació de la logística i del suport als infiltrats. Col·laboraria amb l'espionatge nord-americà durant tota la guerra. Més tard, desenganyat de tot, tornaria a Espanya i es convertiria en un influent empresari, amb molt bones connexions amb el món dels negocis nord-americà, i amb les elits franquistes. La mateixa productora d'Espies en l'arena va impulsar, fa quatre anys, un documental sobre aquest peculiar personatge, Agent Sicre, l'amic americà.
AGENT SICRE, L'AMIC AMERICÀ from Quindrop on Vimeo.
Operació Banana
La infiltració aliada va rebre el nom d'Operació Banana, perquè el centre d'arribades d'espies era Màlaga, una ciutat que s'havia batejat amb el nom en clau Banana (Barcelona era Cirera, i les altres ciutats rebien també noms de fruites). Dissortadament, el nom va ser premonitori. L'operació va ser un desastre. Els espies mai no van aconseguir obtenir informació essencial i van tenir moltes dificultats per acomplir les seves missions. I, evidentment, no van aconseguir deposar Franco.
Entre la guerrilla i el suborn
L'operació guerrillera va topar amb un enemic ferm, l'ambaixador britànic Samuel Hoare, que estava convençut que podia frenar la germanofília del règim franquista. Ho faria, no des de l'enfrontament obert, sinó des d'una estratègia diametralment diferent: el suborn. Amb l'ajut del banquer Joan March, "el darrer pirata de la Mediterrània", va organitzar una trama per pagar grans quantitats als generals franquistes a canvi que Espanya abandonés el seu suport a l'Eix. L'estratègia de Hoare va ser exitosa i això va suposar una disminució del compromís americà amb l'Operació Banana.
Dura caiguda
La xarxa d'espionatge va ser descoberta per la delació d'un dels seus membres, El Chato. La caiguda seria duríssima, perquè arrossegaria a bona part de la xarxa clandestina del PCE a l'interior: 200 persones van ser detingudes: a Andalusia, a Madrid, a Melilla... Molts van patir terribles tortures. Van ser molt pocs els que van aconseguir escapar. Un d'ells, José Centurión, encara tornaria a Andalusia, des de l'Àfrica del Nord, per reincorporar-se a la lluita antifranquista.
Traïció i oblit
La caiguda de la xarxa d'espionatge va obrir una crisi diplomàtica entre Madrid i Washington. Però el franquisme, que no es volia indisposar amb els EUA, no va acusar els detinguts d'espionatge, sinó de rebel·lió. Es van dictar penes exemplars de presó, i diverses persones van ser condemnades a mort. Els espies confiaven que el govern dels Estats Units intervindria per evitar l'execució. Però l'ambaixada nord-americana a Madrid es va rentar les mans, i els condemnats no van rebre l'indult. Van ser afusellats. Fins ara l'OSS no els ha reconegut com a agents al seu servei.
Carta de comiat a la seva família d'un dels condemnats a mort.
Documentació exhaustiva
Espies en l'arena és un documental que descobreix una realitat que havia estat oculta durant molt de temps, i ho fa de forma molt seriosa, amb el testimoni dels familiars dels infiltrats i amb abundant documentació. Els autors del documental han recorregut els arxius de l'OSS, els National Archives britànics, els fons policials i judicials dels arxius espanyols i l'arxiu històric del PCE. A més a més, el documental compta amb una realització molt acurada, amb la incorporació d'imatges gairebé desconegudes, com les procedents del documental nord-americà The March of Time. Inside Fascist Spain. Un dels grans encerts és el recurs a l'animació (a càrrec de Luis Ozonas i Flavia Gargiulo) per omplir aquells aspectes de la història per als que no disposem d'imatges ni vídeos. Espies en l'arena és un exercici de primer nivell de divulgació històrica, però també de recuperació de la memòria històrica.